Missatge de Maria Reina de la Pau a Medjugorje el 25 de febrer de 2009
“Estimats fills, en aquest temps de renúncia, pregària i penitència us invito novament: aneu a confessar els vostres pecats per tal que la gràcia pugui obrir els vostres cors i permeteu que aquesta gràcia us canviï. Convertiu-vos, fillets, obriu-vos a Déu i al seu pla per a cadascun de vosaltres. Gràcies per haver respost a la meva crida.”
La Reina de la Pau ens recorda que aquest temps és un temps especial de gràcia, el temps de renúncia, pregària i penitència. Sí, és el temps que comencem el dimecres de Cendra, posant-nos cendra a sobre com a signe de transitorietat, amb la pols amb què fou modelat el primer home i a la qual tornen tots els éssers vius i també l’home. L’home marcat amb la cendra fa camí cap a la meta. La Quaresma és un període de quaranta dies. És el temps que coneixen tant profetes com sants, i el passen al desert, en dejuni i pregària. Jesús també, després del baptisme de Joan se’n va al desert, on es dedica al dejuni i a la pregària. Durant aquest temps passa per grans temptacions de Satanàs però rebutja les seves ofertes i les promeses i resta fidel al seu Pare i a la seva missió. La fita de la Quaresma és el Divendres Sant. Jesús passa per totes les proves i humiliacions. Però això no el confon sinó que l’enforteix. Finalment Ell prengué la creu i la mort com l’únic camí, a través de la mort fins a la glòria final, la Resurrecció i la victòria sobre la mort i el pecat. Així també, a nosaltres, com a passatgers, la Quaresma ens enfronta a l’etern, al no fugisser. La Quaresma, com a pecadors i desanimats, ens posa davant la misericòrdia i la bondat de Déu. Aquest és el temps de retorn al Pare. A través de la Quaresma l’home és cridat a veure els seus límits, els seus pecats i les seves debilitats. Vivint sense la renúncia, sense el dejuni, sense la pregària, l’home s’amaga de Déu. Aquest mantell de l’egoisme és tant pesat que ens encega. Aquest mur de la nostra supèrbia és tant dur que ens tanca l’última porta de l’esperança. Per això aquest missatge ens toca l’essencial, la nostra naturalesa humana. No permet que encobrim la nostra debilitat, més aviat ens convida a reconèixer-la humilment i confessar-la novament en el sacrament de la reconciliació. Aquesta gràcia que brolla i es vessa sobre nosaltres a través dels sagraments, ve de Déu, no dels nostres sacrificis i oracions sinó des del cor traspassat de Nostre Senyor. La nostra pregària, els nostres dejunis, són la nostra humil i amorosa resposta. Perquè Déu ens va crear sense el nostre consentiment, però sense el nostre “sí” no ens pot salvar. Aquesta és la grandesa de la nostra Quaresma. La meva decisió, la meva elecció, el meu “sí” és gran. I en això es manifesta la nostra dignitat humana. “Què és l’home, perquè et recordis d’ell, el fill de l’home perquè en tinguis cura? Tot just inferior a un déu el creares, tot ho posares sota els seus peus.” Sal 8,5-6)
Qui soc i on vaig? Qui soc i per què visc? Són les preguntes que turmenten totes les generacions. Només Jesús les va respondre. Només Ell i la seva Paraula són el nostre camí, mesura i regla de vida. La Quaresma és el temps d’imitació de Jesús de manera especial: per mitjà del dejuni, la pregària, la penitència, la renúncia i els sagraments. No hi ha cap altre camí. Des de la pregària i el sacrifici ens ve la llum a cadascun de nosaltres, per poder veure el que el món m’ofereix, i el que m’ofereix i em demana el Senyor. La penitència i el sacrifici, el dejuni i la pregària, obren el meu cor i els ulls de la meva ànima, per poder veure-hi correctament, per poder-me decidir a temps per un fi, que és el meu Déu. Això no és una paraula qualsevol sinó la veritat sense la qual visc en l’engany i en el perill mortal, on ja no distingeixo el bé del mal. Estem envoltats de gent diferent, ens trobem amb gent desesperada i arruïnada, ens trobem amb seductors que en nom del Maligne ens ofereixen qualsevol cosa. Els joves es troben en la temptació de decidir-se per l’ample camí del pecat, i això, en definitiva, és una ruïna. Hi ha persones que estan totalment rendides al mal i als seus programes i promeses. Avui és necessari apagar la televisió perquè l’home se senti lliure i trobi la pau. Però no t’atreviràs a fer-ho si abans no has pregat i dejunat. Estàs nerviós sense aquell cigarret, sense la copa d’alguna beguda, i t’ho perdones dient que sacrificaràs alguna altra cosa. Però lamentablement no som mai capaços de fer aquell sacrifici substitut, perquè ens ha faltat el primer.
Som cridats a la confessió, a deixar per sempre el nostre pecat.
En una ocasió vaig visitar un temple budista dels més grans. Hi havia dotze mil estàtues de Buda. A l’entrada del temple hi ha un drac. I la seva pota és tant brillant que ens preguntem irremeiablement: per què? El mestre budista ens explica que els budistes deixen els seus pecats a sota la pota del drac perquè els guardi mentre ells són dins el temple. I quan abandonen el temple, els pecats tornen a acompanyar l’home com una ombra. Aquest drac és com una mena de guarda-roba dels pecats. Durant una estona els guarda perquè no molestin l’home.
I em pregunto: Ets conscient de com n’és de gran la teva religió i el teu Déu? Com el nostre Déu ens dóna la gràcia, respon a les nostres necessitats i redimeix els nostres pecats? Cap home no pot agafar els pecats. Ningú no els pot destruir o cremar com un paper. Ni el psicòleg ni el psiquiatra et poden dir: “No tinguis por! Has pronunciat el teu pecat i ara ja no està ni en la teva consciència ni en la teva vida.” Això supera la capacitat humana. Només Déu perdona els pecats. Ell, en Jesús i per Jesús, perdona els nostres pecats. Jesús ha deixat aquest do i aquesta gràcia a l’Església a través dels seus sacerdots. El nostre pecat no es diposita en les tenebres o en l’espai de l’oblit. No! El nostre pecat és perdonat en la confessió sacramental. Desapareix en la confessió, en l’oceà d’amor i de misericòrdia de Déu. No tinguis por. Després de la confessió el teu pecat ja no et pesa. Per això l’home perdonat, sap a qui agrair la divina i incommensurable pau al seu cor, la seva consciència i la seva ànima. La confessió és el remei, una medicina. La confessió és el do que només Déu dóna als seus fills. Aquesta gràcia, la gràcia sacramental, obre el meu cor i el canvia, i només desitjo no ofendre mai més el meu Déu ni menysprear el seu amor. Sé que Ell té un pla amb la meva vida, amb el meu matrimoni, amb la meva vocació, amb la meva creu. Per això aprendré, en aquesta Quaresma, a imitar Jesús i tenir-lo constantment davant els meus ulls. Oh, Redemptor dels pecats, vencedor misericordiós sobre els nostres pecats i debilitats, fes que visquem en Tu, perquè el Teu amor poderós actuï fermament en nosaltres, aquest amor que és més poderós que el pecat. Vencedor en sofriment, oh, Salvador crucificat, en tu volem aguantar tots els nostres moments de foscor. Tot el que ens toqui viure, que sigui el nostre camí cap a la llum eterna de la resurrecció. Oh, Rei dels cors, que el teu Amor crucificat abraci i protegeixi el nostre amor cansat i fràgil. Desperta en nosaltres el que tanta falta ens fa: la compassió amb Tu, l’amor cap a Tu, cap a la Teva creu i el Teu amor en el Santíssim Sagrament de l’Altar. Dóna’m la gràcia de ser un signe pels altres com ho ets Tu.
Aquest mes pregarem per les següents intencions:
Per tots els cristians que han descuidat el dejuni, la penitència i la pregària, que en aquesta Quaresma els seus cors s’obrin, que responguin a la crida de la Reina de la Pau.
Per a la nostra família de pregària, que estigui oberta a Déu i a la Mare de Déu en el seu pla vers nosaltres. No l’hem triat a Ella sinó que Ella ens ha triat a nosaltres. Demanem que sapiguem donar un bon exemple amb la nostra vida i, vivint els missatges, donem testimoni a tots els homes. Preguem per tots els malalts i per tots aquells que s’han desviat de l’Església. Preguem per tots els responsables a l’Església i la societat, perquè posin al Senyor i la seva voluntat en primer lloc, i així serveixin tothom en el camí de la salvació. Preguem pels vidents, sacerdots i tots els responsables dels missatges de la Reina de la Pau, perquè en aquest temps de gràcia es faci la Seva voluntat i els Seus plans.
Estimats germans i germanes, em dirigeixo a vosaltres amb l’esperança que rebreu el missatge de la Mare de Déu amb tot el cor i que el posareu en el vostre apostolat. “Perquè cap de nosaltres viu a si mateix”, digué l’apòstol. Sí, és el nostre deure pregar per tothom, dejunar i fer penitència i obres de caritat.
Prego per tots vosaltres i no us deixo anar ni del meu cor ni del meu amor. Que en el vostre camí, la Reina de la Pau us enforteixi i us doni consol.
Široki Brijeg, 28 de febrer de 2009
