Entrevista al Cardenal Schönborn: Els missatges de Medjugorje, un alfabet per a la vida cristiana

A principis d’aquest mes el cardenal Christoph Schönborn va ser entrevistat a Ràdio “Mir” de Medjugorje, on va parlar amb molta sinceritat sobre la visita privada que hi va fer durant el Nadal i Any Nou de 2009/2010.

El Cardenal va dir que la seva decisió d’anar a Medjugorje va sorgir després de visitar la “casa mare” de la Comunitat del Cenacle a Saluzzo, Itàlia, al “Festival de la Vida” que es va celebrar durant l’estiu de 2009. Aquí se’n va adonar de la profunda connexió entre ambdues i la raó per la qual aquesta Comunitat s’ha estès a tot el món per tal de donar un testimoni actiu i visible del poder de la resurrecció del Senyor. També va dir que volia emprar el seu temps a Medjugorje per al silenci i la meditació.

Quan se li va preguntar quin record particular tenia de la seva peregrinació va contestar que recordava d’una manera especial la celebració de l’Eucaristia la nit de Nadal amb la presència de milers de pelegrins. També recordava amb gratitud la trobada amb els sacerdots franciscans i, tot i ser dominic, va sentir una forta companyonia amb llur comunitat.

L’escalada a les dues muntanyes de Medjugorje va ser un dels altres records especials del cardenal. Va explicar que va pujar la muntanya de la Creu amb sor Elvira, fundadora de la Comunitat del Cenacle, la qual cosa havia suposat una experiència d’allò més punyent i especial.

El cardenal Schönborn recordava molt la visita als quatre vidents Marija, Mirjana, Ivanka i Vicka, perquè, a més de colpir-li pregonament el cor, evocava amb molt d’agraïment la càlida hospitalitat de les seves cases.

El cardenal també ens va dir que molts moments els va passar com un capellà més, escoltant confessions. Va constatar-nos que el “secret” de Medjugorje, com a Lourdes, és la gran proximitat de Nostra Senyora, motiu pel qual vénen els pelegrins.

Ens va parlar que la primera trobada amb Medjugorje va ser a principis dels anys 80 a través d’un grup d’oració d’una església de Viena. Va poder observar com la gent vivia i resava d’una manera especial moltes hores a la setmana: res del rosari amb el cor, adoració del Santíssim Sagrament i celebració de l’Eucaristia. Va veure la disposició del grup i el seu compromís com un signe que demostrava la veritat. El cardenal Schöborn va parlar després dels nombrosos grups d’oració que es van formar a Àustria a través de Medjugorje, de com la gent dels grups aprofundia en la fe i la vida cristiana infosos per l’Eucaristia i de com donaven testimoni dels guariments. Va afegir que, 12 anys abans, l’Església ja va reconèixer i va recomanar “Oase des Friendens”, una associació que vigila i que dóna suport els grups d’oració de Medjugorje a Àustria.

També li vam preguntar si ens podia dir alguna cosa sobre els “fruits” obtinguts al seu país. La seva resposta fou: “els fruits són cistelles de fruites de Medjugorje”, gràcies a les quals hi ha hagut nombroses vocacions sacerdotals, moltes conversions, famílies enfortides en la fe, recuperacions d’addiccions…

El Cardenal Schönborn va parlar després dels missatges de Medjugorje i va donar gràcies a Déu que no fossin “originals”. Si fossin sensacionals, segurament ja no quedaria res i tot ja hauria desaparegut, ja que és impossible donar missatges esplèndids cada setmana, cada mes i cada any. A nivell personal, els missatges els veu simples, gairebé com un alfabet per a viure cristianament: una crida constant a la pregària, a la conversió, a la reconciliació i a la pau, reconegudes en les paraules de la Mare de Déu: “Gràcies per haver respost a la meva crida”.

El cardenal va dir que milions de persones de tot el món llegeixen els missatges, amb els quals reconeixen la crida que la Mare de Déu fa a les seves vides. Els recorden que resin cada mes, que es reconciliïn i que estimin la mare de Déu. És gràcies a aquesta “escola” com Maria ens convida seguir a Jesús, a mirar el seu Fill, a escoltar-lo, a imitar-lo, és a dir, “feu tot el que us digui”. Aquestes van ser les primeres paraules de la Mare de Déu a la gent. Va subratllar, a més, que “feu el que us digui” és el nucli dels missatges de Medjugorje.

Una altra de les preguntes formulades al cardenal Schönborn fou si podia donar un missatge especial als feligresos de Medjugorje i a la gent de Bòsnia Hercegovina i Croàcia. Va contestar dient com n’era de sorprenent al principi (de les aparicions) quan els missatges de la Mare de Déu anaven dirigits a la gent de la parròquia i semblava que el cel estigués preparant Medjugorje per a quelcom especial. Calia, per això, involucrar tots els seus residents. A fi d’estendre la pau de Medjugorje era necessari que els residents la visquessin plenament i, que aquesta “educació” de Maria era molt important per a la parròquia, la qual es convertia en una eina per a la Reina de la Pau.

El cardenal va esmentar després que se celebraria a Viena una trobada de pregària per a la pau el proper novembre. Seria la quarta vegada que una reunió d’aquest tipus es faria a la catedral, on també hi assistirien alguns dels vidents de Medjugorje. Va dir que la catedral podria ser vista com el cor d’Àustria i que aquest gran moviment de pregària al país, el qual ha dut moltes benediccions, s’hi ha de celebrar sempre amb un reconeixement especial.

El Cardenal Schönborn va acabar l’entrevista donant gràcies a tothom que estigués relacionat amb aquest tipus de treball. Va donar també gràcies a la parròquia de Medjugorje, als franciscans de Medjugorje, mentre els recordava que els porta a tots en el seu cor i en la seva pregària amb molta alegria i agraïment.