“Estimats fills, la naturalesa es desvetlla i en els arbres s’hi veuen els primers borrons que portaran una preciosa flor i fruit. Desitjo que vosaltres, fillets, també treballeu en la vostra conversió i sigueu dels que en són testimonis amb la pròpia vida, per tal que el vostre exemple sigui, per als altres, signe i exhortació a la conversió. Estic amb vosaltres i, davant el meu Fill Jesús, intercedeixo per la vostra conversió. Gràcies per haver respost a la meva crida.”
“S’ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova” (Mc. 1, 15). Jesús inicia la seva predicació amb aquest anunci querigmàtic. Regne, conversió i fe. La proximitat de Déu anunciada per Crist és repetida una i una altra vegada per la Mare de Déu. El Regne és a prop, aquesta proximitat de Déu ens empeny a la conversió, a deixar de banda la nostra vida de foscor i a cercar la Seva llum. Per tal que la conversió sigui real, cal que el nostre cor es rendeixi al seu Amor immens. L’amor de Déu es fa present a través de les nostres vides. El treball per la nostra conversió personal fructifica en la transformació del món. Així, el Regne deDéu és un Regne interior que des de dins s’expandix arreu. “Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel” (Mt. 5, 16). Però primer va sempre el nostre encontre amb Déu. Ell es deixa prendre per nosaltres, és en nosaltres. Ens és necessària aquella conversió per estar amb Ell, el problema és que el nostre món viu com si el nostre Creador no existís. L’home no pensa, no resa, no coneix Déu. Com es pot estimar allò que es desconeix? Com podem entrar en intimitat amb Aquell de qui mai no n’hem fet experiència? La nostra conversió la inicia el mateix Déu, que se’ns dóna a conèixer de moltes maneres. Podríem dir que habita en cadascú de nosaltres de manera diferent, però hi habita. I vol donar-se a conèixer a tota la humanitat a través de les nostres vides. Som transmissors del seu amor i de la seva misericòrdia. Cadascú de nosaltres ha de pensar que si el proïsme no coneix el Senyor ressuscitat, és degut a la nostra manca de coratge per ser els seus testimonis. Si el món no doblega el genoll davant el seu Salvador és perquè amb les nostres vides no anunciem l’alegria, l’entusiasme i la força de la nostra fe. Allò que Déu ens fa sentir en els nostres cors ha de ser donat generosament als altres. Tinguem amistat veritable amb Déu i donem-la a conèixer als nostres germans.
“Aleshores Ananies hi anà, entrà a la casa, li va imposar les mans i li digué: – Saule, germà, Jesús, el Senyor, el qui se’t va aparèixer pel camí quan venies, m’envia perquè recobris la vista i siguis omplert de l’Esperit Sant” (Ac. 9, 17). Pau és l’exemple més eloqüent de conversió. Ell que anava cec per la vida, va veure la llum. Ell que va matar i perseguir els qui seguien Jesús, va deixar que Déu li canviés el cor. D’assassí a propagador de la Bona Nova de l’amor de Déu. Aquests són els passos de la seva conversió, de la nostra conversió: el primer pas el fa Déu, que en la seva misericòrdia espera que el mirem; la nostra resposta és la fe, creure que Ell ho és tot, que va morir i va ressuscitar només per mi; i tercer, l’obediència que provoca el fet d’estar ple de l’Esperit Sant, obediència a l’Amor i a l’anunci que es desprèn d’aquest encontre. Tan fàcil i tan difícil pel nostre cor endurit. Tan fàcil i tan difícil per aquell que està lligat per les coses del món. Tan fàcil però tan difícil canviar de vida quan un es conforma amb la mediocritat. Preguem fervorosament per la nostra conversió. Que puguem fer experiència de la mirada amorosa de Déu, que sapiguem respondre amb Fe i que això ens empenyi a fer sempre la seva Voluntat! Déu no es cansa d’esperar-nos, d’estimar-nos, de donar-se: “Oh! Infinita misericòrdia de Déu! Quan el món sencer estava sota el jou del pecat, va venir el Creador de l’univers i allunyà les causes del pecat fins a fer-les desaparèixer, perquè en el futur ningú no desesperés de la seva salvació. Si sou impius, penseu en el publicà; si sou impurs, mireu el perdó concedit a la dona adúltera; si sou homicides, tingueu present el lladre clavat a la creu; si esteu coberts de crims, penseu en Pau el perseguidor, primer enemic de Jesucrist i després predicador de l’evangeli, primer cobert de pecats i després dispensador de les gràcies de Déu, primer jull, després espiga de blat… Què és el pecat en presència de la misericòrdia divina? Una teranyina que mai no resisteix el vent” (sant Joan Crisòstom, Homilia II, in Ps 50 etin. Serm 5).
“Però Déu em va escollir des de les entranyes de la mare i em va cridar per la seva gràcia. Quan a ell li semblà bé, em va revelar el seu Fill perquè jo l’anunciés als pagans” (Gal. 1, 15-16). Déu ens crida a una missió des del nostre naixement. Però Déu respecta profundament la nostra llibertat. Allò que deixem de fer, queda per fer. Allò que som cridats per Déu a fer, aquell talent innat no desenvolupat, Déu ens el reclamarà. No és que Déu ens vulgui castigar, no. L’home, fent un mal ús de la seva llibertat, decideix sovint rebutjar la voluntat amorosa del Pare, som nosaltres que decidim la nostra enemistat amb Déu. Convertir-se, en aquest sentit, és desfer aquest engany del Maligne. Cerquem quina és la seva voluntat en les nostres vides. A què som cridats? Tots tenim una missió, quina és la meva?
Finalment, convertir-se és per alguna cosa, per a una missió. Per això tots som missioners, l’Església és missionera. La primera missió, segurament, és anunciar l’immens amor de Déu per la humanitat. Deixar-se omplir de Déu a fi que es vessi a la humanitat i la salvi. “Déu meu, t’ofereixo el meu cor; pren-lo si vols, perquè cap criatura pugui ensenyorir-se’n, sinó només tu, el meu bon Jesús” (Santa Teresa de Lisieux). L’Església ens mostra contínuament que el sentit de tot és la nostra salvació a través del coneixement de Crist. “Déu, salvador nostre, vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat” (1 Tim 2, 4). Omplim-nos de Déu i no tinguem por d’anunciar-lo! Deixem que Ell ens ompli i tot es farà gràcies a Ell.
Que Maria, la Gospa, ens ajudi a aconseguir la nostra conversió personal! Que sentim la mirada amorosa del Pare en les nostres vides! Que responguem amb generositat a aquest Amor! Que cerquem sempre la Seva Voluntat! Així sigui.
P. Ferran J. Carbonell
