Comentari del missatge de 25 de novembre de 2011

Estimats fills, avui desitjo donar-vos l’esperança i la joia. Tot el que us envolta, fillets, us condueix cap a les coses terrenals però Jo desitjo conduir-vos cap al temps de gràcia perquè, en aquest temps, estigueu cada vegada més aprop del meu Fill per tal que Ell us pugui conduir vers el seu amor i vers la vida eterna que tot cor anhela. Vosaltres , fillets, pregueu i que aquest temps sigui per a vosaltres temps de gràcia per a la vostra ànima. Gràcies per haver respost a la meva crida.

L’esperança i l’alegria s’uneixen en la trobada amb Crist. “La veritable alegria és el Creador; és just, per tant, que només trobi tristesa qui abandoni el Creador per a buscar el goig en si mateix” (Sant Gregori Magne, 1,12). Tot el que ens envolta busca fomentar el nostre egoisme i el desig de coses terrenals. Fàcilment ens deixem atrapar pels encants de les coses materials o per les coses que agraden als nostres sentits. No ens adonem que això són cants de sirenes, ja que de fet són andròmines que  esclavitzen les nostres vides i no les deixen ser del Senyor. “Així doncs, atès que aspireu als dons espirituals, procureu tenir-ne molts per a l’edificació de l’assemblea” (1 Cor. 14, 12). Hem d’aspirar als béns que provenen de Déu, del cel. No podem quedar-nos amb el que ens ofereix el món. Tan sols si busquem allò que ve del cel, tindrem vida per sempre. El que ara vivim és per tota l’eternitat, si desitgem a Déu, ens trobarem amb Ell. Ens acostumem a ser el centre de tot, fem que tot el món giri al nostre voltant. Hem de trencar aquest cercle en què ens volen embolcallar. Ens fan creure que les coses no poden canviar. Crist tot ho canvia, per a Ell res no és impossible, per això ha vingut. Ens vol comunicar la seva vida, que és la de Déu, la seva gràcia, la qual no és més que un regal que ens eleva vers la seva presència. Podem deixar el nostre egoisme, podem convertir les nostres vides, però el millor de tot és que Crist ho pot fer tot en nosaltres. Li ho hem de demanar. Avui ens repeteix: “Feliços els que escolten la paraula de Déu i la guarden” (Lc.11,28). Escoltar i complir la paraula ens pot ajudar a sortir de nosaltres mateixos. Escoltar i guardar, aquest és el secret!

La nostra màxima aspiració, allò que anhela veritablement el nostre cor, és la intimitat amb Crist. El món intenta que ho oblidem. No ens parla de vida eterna, no ens parla de gràcia, no ens parla de salvació, no vol que ens adonem de la presència del maligne, no ens parla de pecat… Què li passa al nostre món que ha oblidat aquestes veritats fonamentals? Què ens pot passar si volem caminar com si aquestes veritats no hi fossin? El món s’entossudeix en viure com si Déu no existís, i d’aquesta manera s’asseca, es perd. La desorientació del món ens afecta a tots. Moltes vegades sembla que els cristians ens deixem dominar per les riqueses i els plaers d’aquest món. I ens morim, encara que visquem físicament, la nostra ànima s’esgota. Som capaços de deixar el Senyor i fer-nos esclaus del que no val la pena. Pequem i ho anomenem d’una altra manera, ens justifiquem. El que ens orienta i dóna sentit a la nostra existència, és la llum de Crist. I aquesta llum l’hem de saber donar amb paraules i amb obres. “Aquell que us doni un vas d’aigua per beure pel fet que sou de Crist, us asseguro que no es perdrà la seva recompensa” (Mc. 9, 41).

Hem d’intentar aprofitar les abundants gràcies que Déu ens regala. El nostre cor no pot romandre tancat davant de tant d’amor. En aquesta tasca, la pregària facilita la nostra trobada amb el Salvador. “Amb l’oració i el sacrifici es prepara l’acció” (Sant Joan Bosco). L’anunci de Crist és possible si ens  armem amb l’oració i el sacrifici. Sense buscar permanentment l’amor de Déu, mai ho podrem comunicar.

“Així com quan Jesús vivia anàveu, Oh Mare!, amb al càntir sobre el cap a buscar aigua a la font, prengueu ara l’aigua de la gràcia i porteu-la per a nosaltres, si us plau, que tant la necessitem” (Sant Albert Hurtado Cruchada, SJ). Que la Gospa ens doni el que tant necessitem del seu Fill, el nostre Salvador!

Mn. Ferran J. Carbonell