Mate Bilic (23-10-1980), saltava d’alegria perquè va marcar el gol de la victòria de l’Sporting tot i jugar només 24 minuts. Aquest resultat combinat amb els altres, col·loca el seu equip a un punt dels llocs de competició europea. El jugador croata considera que tots els jugadors han de saber defensar i atacar bé, motiu per al qual ja porten 20 punts a la lliga.
Com va viure el partit contra el Vila-real?
Li teníem por perquè té deu internacionals, però vàrem fer un treball d’equip extraordinari. A més, he d’estar content perquè vaig marcar el gol del triomf. Al començament, des de la banqueta patia molt, perquè es veia que jugàvem bé, però faltava rematar a porteria. Després, a la segona part, volíem guanyar el partit de totes totes, vàrem saber aprofitar les ocasions i vàrem guanyar amb justícia.
Què és el que més els preocupava de l’adversari ?
Teníem la missió de no deixar jugar al Vila-real en el centre del camp. Recordava molt bé que l’any passat vàrem fer un gran partit, però ells en una sola arribada a porteria ens van marcar un gol, cosa que ens va fer perdre el partit. Aquest matx hem aconseguit anul·lar-los, ja que no han tingut moltes oportunitats de marcar un gol. Al final hem guanyat 1-0, tot i que en podíem haver marcat més.
Varen desaprofitar dos penals.
Crec que els vàrem tirar bé, tant Rivera com jo, però en Diego López es un grandíssim porter i, a més, fa dos metres. En el primer penal vaig estar molt atent a la parada i rebuig del porter per avançar-me a la defensa, va ser el clàssic gol del davanter centre. Agraeixo les paraules d’elogi de l’entrenador. El penal que jo vaig xutar crec que el porter es va trobar la pilota. Va ser una pena, però en el mateix moment ja pensava en marcar un altre gol. D’altres grans jugadors, més importants que jo, han fallat penals i no passa res. Estic preparat per a llançar-ne un altre en el proper partir sense cap por.
Què ha canviat de l’equip de l’any passat ,que solia perdre, al d’ara que ho guanya tot a casa?
Tenim més solvència defensiva, perquè ajuntem més les línies, i els davanters correm molt, la qual cosa ajuda molt al treball defensiu de l’equip.
Expliqueu-vos més
L’any passat érem més atrevits, però l’equip es partia en dos. Ara s’han ajuntat totes les peces. Es nota que juguem com ho ha de fer un veritable equip ja que sabem perfectament quan hem de defensar o atacar. Crec que ara els rivals ens respecten més per la forma com juguem i pels resultats que obtenim. Té mèrit. Ja es va veure com el Vila-real al principi del partit no va venir a guanyar i ens esperava al darrere.
Porta tres gols a la Lliga i un a la Copa. Quina fita té?
Vull marcar un gol més que la temporada passada, que en foren dotze. Per aconseguir-ho em preparo moltíssim a cada entrenament. No conec cap jugador que no vulgui jugar. Des que vaig arribar a l’Sporting que estic marcant gols i sempre busco millorar.
Va celebrar el seu gol mostrant la imatge de la Mare de Déu de Medjugorje.
Sempre porto aquesta samarreta a sota perquè sóc creient i catòlic i aquesta Mare de Déu és molt important per a molta gent. És com la Santina per als asturians. El gol també el vaig brindar a la meva família, a l’afició (que tant suport ens dóna), i al treball dels companys i de l’equip.
A què aspira l’ Sporting?
El primer de tot és assegurar la permanència, que és sagrat. Després ja ho veurem. La temporada és molt llarga i hem de sumar els màxims punts abans de Nadal a fi de mantenir-nos en una posició tranquil·la. Ara estem molt bé en la taula de classificació, tan sols a un punt d’Europa, però l’important és estar en un lloc interessant la darrera jornada.
I amb Croàcia ja va complir el somni de jugar…
Ser internacional amb l’Sporting és quelcom increïble, i un orgull formar part de la selecció del meu país, que està entre les deu millors. Feliçment vaig jugar dos partits i vaig marcar gols, i segur que hi aniré en més convocatòries.
Gijón, J.E.CIMA