LV | FOTO: ÀLEX GARCIA
IMA SANCHÍS
Transformada
Als nou anys, després del suïcidi de la seva mare, en Daniel va començar a viure al carrer, en el Medellín dels anys vuitanta, la dècada més dura del narcotràfic. Tenia gana i va robar una bossa pensant que hi havia menjar, però a dins hi va trobar un vestit de nena que semblava fet a la seva mida i efectivament s’hi va començar a guanyar el pa. Després de sobreviure a 57 punyalades i tres trets, se’n va anar a Europa i va viure a diversos països. Fa dos anys va arribar a Barcelona, on forma part de l’Associació Santa Maria Magdalena: “Ara dono suport a les meves amigues transsexuals prostitutes a deixar aquest món”. L’Ignacio Sánchez ha posats paraules a la seva increïble història a Transformada, de la sombra de Pablo Escobar a la luz de Medjugorje.
Tu vas néixer nen
Sí, però el meu pare sempre havia volgut tenir una nena, així que quan vaig néixer jo, el quart nen, el meu pare ens va abandonar a la porta mateix de l’hospital i ja no el vam tornar a veure.
A què es dedicava el teu pare?
Era cuiner a la hisenda Nápoles del Pablo Escobar. La meva mare es va haver de fer càrrec de nosaltres, va haver de repartir els meus germans grans entre la família i jo em vaig quedar amb ella.
Ho va superar?
Mai, sempre estava frustrada i descarregava la seva ràbia contra mi. Als cinc anys em va cremar la mà als fogons. Mira.
Tens els dits enganxats.
Jo m’escapava i sovint dormia al carrer, a dins les caixes de cartró que llençava una casa d’electrodomèstics. Als sis anys em va violar un sicari del Pablo Escobar. Vaig acabar en un centre de menors on van continuar abusant de mi; entrava i sortia.
I què se’n va fer de la teva mare?
Quan vaig fer nou anys es va suïcidar amb mata-rates. Jo vivia la carrer amb els transvestits, robava per menjar. Un dia li vaig robar la bossa a una senyora que sortia d’una botiga de pollastres, però a la bossa no hi havia un pollastre sinó un vestit de nena preciós que em quedava perfecte.
I et vas vestir de nena i et vas dedicar a la prostitució?
Jo havia observat el que feien les locasal carrer i vaig decidir imitar-les, tot i que des del principi preferia robar als homes que no pas prostituir-me, però era molt ingènua.
Què vols dir?
Quan vaig fer el meu primer servei, vaig robar a aquell home i vaig anar corrent a explicar-ho a les locas, que evidentment es van quedar amb els diners, però vaig poder entrar a formar part del seu duríssim clan. Hi havia molts altres menors, només en queda un de viu.
Com vas sobreviure?
Vaig aprendre a enganyar, a fer xantatge, a fer anar el ganivet en una escola d’arts marcials i a humiliar els homes, però porto tres trets i 57 punyalades repartides per tot el cos. Eren els anys vuitanta, l’època de l’Escobar; he viscut explosions, he vist cervells escampats, m’han intentat matar, però era llest.
Vas sortir del carrer
Sí, aviat em vaig poder pagar una habitació i els estudis dels meus germans. Als deu anys em prenia caixes senceres de pastilles anticonceptives perquè em creixessin els pits, i ho vaig aconseguir. Havies de ser bonica i dolenta.
Com et tractava la policia?
Era soci d’un policia. Jo agradava molt als homes perquè era menor d’edat. Quan els tenia despullats, apareixia el policia i els amenaçàvem i ens repartíem els diners. Després vaig passar a espiar-li on venien drogues. El policia es quedava amb els diners i jo amb la droga, que després revenia.
Vas muntar el teu propi negoci?
Sí, i als 13 anys ja tenia un hotel amb 48 habitacions en el que recollia a la gent del carrer i els mantenia. Però no vaig tenir més remei que acceptar a alguns paios molt dolents al meu hotel, i vaig ser estúpida i arrogant.
Què va passar?
Els desafiava, els hi deia que guanyava més que ells: “Tu et penses que ets la molt molt”, em deien, i jo els contestava: “Jo sóc la molt molt”, i els hi demostrava que guanyava més que ells. Llavors em saquejaven. Un dia vaig embogir.
Què vas fer?
Els vaig amenaçar amb una pistola, vaig buidar el carregador però no els vaig matar. Va ser un error; van tornar i em van esclafar el cap amb una pedra. Vas sobreviure
No vaig anar mai a l’escola. Vaig conèixer unes quantes presons de Colòmbia, però entrava i sortia, i guanyava molts diners. Però un dia un paio em va segrestar i em va fer tot el que li va donar la gana, i jo me’n vaig enamorar bojament.
Síndrome d’Estocolm?
Tenia tanta necessitat d’afecte a la meva vida que els cops em semblaven amor. Vam estar junts fins que el van empresonar. Llavors em vaig deprimir i vaig caure en la droga.
Com en vas sortir?
Vaig anar-li a demanar a la Mare de Déu de Pereira, que feina miracles, i ho va fer: no vaig tornar a consumir. Me’n vaig anar de Colòmbia. Als 19 anys vaig arribar a Roma amb una xarxa que entrava transvestits al país.
I com et va anar?
Vaig seguir robant als homes i em va anar molt molt bé. Vaig decidir anar-me’n a Tailàndia a fer-me una vaginoplàstia i em vaig convertir en l’Àstrid.
És el que desitjaves?
Em segueixo considerant un home. El que passa és que els homes em van fer tant mal i em van violar tantes vegades que vaig decidir entrar en el personatge que ells es pensaven que era: una dona.
Dona per venjança?
Prenent hormones em vaig convertir en una adolescent molt bonica i ho vaig aprofitar, no per donar-los plaer sinó per robar-los, sempre els hi he sabut trobar el punt dèbil: si vols entendre a la gent, mira’t al mirall.
Quan vas arribar a Espanya?
Fa dos anys. I llavors vaig conèixer l’Associació Santa Maria Magdalena, que es dedica a treure prostitutes del carrer. Me’n vaig anar amb ells a una peregrinació al santuari de Medjugorje i la Mare de Déu em va tornar a ajudar i em va canviar.
I ara col·labores amb l’associació.
Visc modestament i explico a les noies del carrer que hi ha altres possibilitats per a elles; si volen, els hi busquem feina.
Font: https://www.lavanguardia.com/lacontra/20180808/451249030567/si-quieres-comprender-a-la-gente-mirate-al-espejo.html
