6/8/2016 – El projecte del Vaticà: sortida de Medjugorje de la diòcesi de Mostar

Segons el diari de Zagreb, en un article signat pel periodista Darko Pavicic, expert en temes religiosos en aquest diari, la Santa Seu estaria a punt de prendre una decisió sobre l’anomenat “fenomen Medjugorje”, aquest poble de l’Hercegovina croata on des del 25 de juny de 1981, i segons el testimoni de 6 vidents, hi ha aparicions diàries de la Verge Maria Reina de la Pau.

La comissió d’investigació creada per la Santa Seu sobre aquests esdeveniments ha acabat els seus treballs després d’un any i ha fet entrega dels resultats de les investigacions a la Congregació de la Doctrina de la Fe en espera d’una decisió definitiva del Papa Francesc.

Segons el diari, la decisió del Papa seria la de reconèixer el poble de Medjugorje com un lloc de pregària i de retirar la jurisdicció de la parròquia al bisbe de Mostar, monsenyor Ratko Peric i traslladar la gestió de les activitats relacionades amb les peregrinacions provinents de tot el món a un administrador apostòlic anomenat per la Santa Seu.

Per la resta, tot seguiria igual d’acord amb el que ja va decidir la comissió fa un any, és a dir, demanar als vidents que es mantinguin en silenci, prohibir als vidents de trobar-se amb els peregrins, prohibir als vidents de dur a terme certes activitats comercials que podrien posar en risc la seva credibilitat i més reserva de les aparicions públiques dels vidents i dels seus canals d’informació sobre el fenomen de les aparicions.

Si això s’arriba a confirmar, representa una aprovació o un rebuig del fenomen Medjugorje per part de la Santa Seu?

Segons una font vaticana que prefereix restar en l’anonimat i sense que encara no s’hagi pres cap decisió definitiva perquè els treballs d’investigació encara segueixen, la comissió vaticana seria positiva respecte al fenomen de Medjugorje, tot i una certa perplexitat respecte al comportament d’alguns vidents durant aquests darrers anys.

La recomanació als vidents de mantenir-se en silenci seria una pràctica establerta per l’Església en casos com aquests així com també ho seria respecte a la prohibició d’organitzar des de l’Església trobades i peregrinacions relacionades amb les aparicions, que encara no han estat reconegudes.

El retard a l’hora de prendre una decisió, anunciada com imminent per el papa Francesc l’any passat a la tornada del seu viatge a Sarajevo, sembla ser deguda a les dificultats a l’hora de gestionar la possibilitat de retirar la jurisdicció de la parròquia de Medjugorje al bisbe de Mostar, i per tant la creació, o millor dit, la refundació de la diòcesis de Trebinje-Mrkan, actualment administrada pel bisbe de Mostar.

Fins ara ha estat impossible trobar un sacerdot o un bisbe croata disposat a traslladar-se a una regió, la d’Hercegovina Oriental, majoritàriament sèrbia i que pertany al territori de la república Srpska.

La clau per entendre aquesta decisió consisteix a retirar al bisbe de Mostar, notablement contrari a la veracitat de les aparicions, la jurisdicció de la seva parròquia de Medjugorje. Segons la font del diari, el disgust de monsenyor Peric en conèixer les intencions de la Santa Seu, sembla confirmar que el missatge del Vaticà és clar i ferm.

A efectes pràctics no canviaria res, més enllà de les mesures restrictives als vidents, perquè la decisió vindria a ser el que ja s’ha anat apuntant i és que sense prendre una decisió sobre la veracitat dels esdeveniments, es prohibirien les peregrinacions oficials guiades per institucions eclesiàstiques, però no les privades, i es convidaria als sacerdots catòlics a guiar espiritualment els grups que arriben a Medjugorje per propiciar una devoció mariana sempre relacionada amb la doctrina de l’Església.

Qui coneix a fons la realitat de Medjugorje i desitja que aquest lloc segueixi sent una font de gràcies i de conversions –que no seria possible si no fos obra de Déu- no es podrà sentir malament per aquesta decisió, en cas de ser confirmada. Fins i tot les restriccions dels vidents són una benedicció. Està clar que, en els darrers anys, alguns dels vidents han agafat camins una mica “aventurers”. D’aquesta manera els peregrins es podran concentrar exclusivament en la seva pregària i en tot el que és espiritual, sense res que els pugui desorientar o alimentar-los el desig de la curiositat.

La presència d’un representant directe de la Santa Seu reforçarà la unió irrenunciable per a qualsevol fidel catòlic entre els peregrins i l’autoritat de l’Església.

De la resta, des dels primers missatges, la Reina de la Pau ha enviat un senyal claríssim de que la pau ha de regnar també, i sobretot, en el cor dels homes de l’Església d’aquesta regió, un element indispensable per donar testimoni de Crist als no creients.

Exactament 100 anys abans de la primera aparició, el 24 de juny de 1881, un professor de Teologia de l’arxidiòcesi de Zagreb, Josip Stadler, que es troba en procés de beatificació, rebia de la Viena de l’emperador austro-hongarès Francesc Josep el comunicat de que ell seria el primer arquebisbe de Vrhbosna, amb seu a Sarajevo, després de l’ocupació de Bòsnia–Hercegovina per part de l’Imperi Austro-Hongarès.

S’establia així la jerarquia eclesiàstica que des del temps dels otomans no existia. El nomenament de Stadler com a arquebisbe de Vrhbosna va desencadenar conflictes duríssims entre el mateix Stadler i els franciscans de Bòsnia, fins aleshores l’únic clergat present a la regió. Aquests conflictes foren tan importants que encara existien durant les primeres aparicions a Medjugorje.

Pel fet d’aparèixer en una parròquia franciscana just el dia del centenari de l’aniversari d’aquell nomenament, la Mare de Déu ha reconegut clarament per una part l’altíssim preu pagat pels franciscans defenent la fe, tant durant l’ocupació otomana com durant la Segona Guerra Mundial i també després de la guerra, i per altra banda la Mare de Déu ha reafirmat la necessitat d’obeir l’autoritat eclesiàstica representada pels successors dels apòstols; un missatge que sembla haver estat ben entès ja que en els darrers anys, fora d’alguna situació aïllada, les relacions entre l’ordre dels franciscans i els sacerdots locals a Bòsnia-Hercegovina han millorat notablement.

Font: www.lanuovabq.it/it/articoli-il-progetto-vaticano-via-medjugorje-dalla-diocesi-di-mostar-16673.htm