30/11/2014 – Deixar entrar Déu

Estimada família de Maria!

25 de Maig de 1989. “Estimats fills! Us convido a obrir-vos a Déu. Mireu, fills, com la natura s’obre a sí mateixa i dóna vida i fruits. De la mateixa manera jo us convido a viure amb Déu i a entregar-vos a Ell. Fills, estic amb vosaltres i us vull introduir contínuament a l’alegria de la vida. Desitjo que cadascú descobreixi l’alegria i l’amor on només es pot trobar, en Déu, i on només Déu pot donar-lo. Déu no vol res de tu, només la teva entrega. Per tant, fills, decidiu-vos seriosament per Déu ja que tot el demés passa. Només Déu roman. Pregueu perquè sigueu capaços de descobrir la grandesa i l’alegria de la vida que Déu us dóna. Gràcies per haver respost a la meva crida”.

Qui pot resistir-se a aquest missatge? La Nostra Mare ens ofereix tanta alegria i esperança! Però Ella assenyala que hem “d’obrir-nos a Déu” si hem de rebre l’alegria i l’esperança que ve d’Ell. Ella compara la nostra ànima amb la natura. Així com la natura s’obre al sol, a l’escalf de la primavera, les nostres ànimes necessiten obrir-se a la llum de Déu i a l’escalfor del seu amor, si volem donar fruit.

Us convido a obrir-vos a Déu“. Aquesta invitació suggereix que d’alguna manera nosaltres ens resistim a obrir-nos a Déu. Per què callem quan Déu ve a nosaltres? Què és el que ens pot aturar a obrir-li les nostres ànimes? Hi ha moltes raons. Potser no sabem que li som interessants. Potser no entenem que Ell vol tenir amistat amb nosaltres. Pensem potser que Déu és un rellotger desinteressat que l’únic que fa és donar-nos corda esperant el moment que explotem? Podem tenir por a obrir-nos a Déu. Potser està enfadat amb nosaltres. Potser ens vol corregir, castigar? Potser desconfiem d’Ell? És tan bo i misericordiós com se’ns diu?

Potser tenim ferides que ens incapaciten a obrir-nos a Ell. Potser hem estat traïts, rebutjats, abandonats o objecte d’escarni o de vergonya. Hem decidit no obrir-nos mai més a ningú, ni tan sols a Déu. Volem romandre ocults de forma segura al nostre interior, sense ser tocats ni danyats.

Potser no podem perdonar-nos a nosaltres mateixos, als altres o fins i tot Déu. Potser tenim un ressentiment que fa que tanquem les portes de la nostra ànima.

O simplement no volem ser molestats. En aquests moments tenim el control de les nostres vides i no volem perdre’l.

La Nostra Mare ens ha cridat a obrir-nos a Déu en diversos missatges, així que deu ser cert que tenim algun problema a l’hora de fer-ho. Per moltes raons estem tancats en nosaltres mateixos, en el nostre interior. Però si romanem tancats en nosaltres mateixos, no creixerem, no donarem fruit, la nostra vida serà una vida buida. No podrem donar vida. Només Déu pot donar la veritable vida que floreix.

I així la Nostra Mare ens diu:…“Us convido a viure amb Déu i a entregar-vos completament a Ell”.

Ella vol que visquem amb Déu, i que confiem en Ell i ho deixem tot a la Seva cura, al Seu control. Que n’és d’estrany això per a nosaltres! Hem estat ferits tantes vegades per persones que han entrat a la nostra vida i que ens han utilitzat de mala manera, que confiar en Déu no és fàcil.

Així que Ella ens diu: … “Fills, estic amb vosaltres i vull presentar-vos contínuament l’alegria de la vida. Desitjo que tothom pugui conèixer l’alegria i l’amor que només Déu pot donar. Déu no vol res de tu, només la teva entrega. Per tant, fills, decidim-nos seriosament per Déu ja que tot el demés passa. Només Déu roman. Pregueu perquè sigueu capaços de descobrir la grandesa i l’alegria de la vida que Déu et dóna”.

La Nostra Mare està amb nosaltres per ajudar-nos a deixar entrar Déu a les nostres vides. Aquesta és l’única vida amb valor, la vida amb Déu. Aquesta és la vida que continuarà a l’eternitat. Aquesta és la vida que no té límit quant a l’alegria i l’amor i a tot allò que és bo. Ell no ens farà mal, Ell només vol estimar-nos. Però hem de confiar en Ell i deixar que entri a la nostra vida.

Podem acceptar la invitació de la Nostra Mare a la alegria permanent de viure, deixar entrar Déu als nostres cors, convidar-lo a entrar sense por, deixant que Ell ens toqui. Tot el que Ell necessita és que ens entreguem a Ell.

En Jesus, Maria i Josep!

Cathy Nolan

©Mary TV 2014

Font: https://www.marytv.tv/daily-reflection-s/1486-11-20-14-letting-god-in