Benvolguts amics,
D’un temps ençà circulen missatges suposadament celestials i també publicacions de persones que segons diuen tenen locucions o altres manifestacions sobrenaturals. Fins a dia d’avui, tot el que he vist és fals. Quins són els criteris de discerniment per poder dir que són falsos? Doncs molts i molt diversos. Des de plagis als veritables místics o a escriptors d’espiritualitat, o divisions que els falsos vidents han provocat en grups marians establerts, o si s’han barrejat amb aparicions veritables, o fins i tot el fet de saber què opinen i com actuen en privat, i un llarg etcètera.
Ara bé, alguns criteris són d’aplicació general. El primer de tots és mirar si s’està donant alguna mena de revelació que sigui contrària a la doctrina de fe ensenyada i transmesa pel Magisteri de l’Església Catòlica o vagi en contra la moral cristiana. En qualsevol d’aquests dos casos, pot ser totalment descartada.
Per començar, cal analitzar el contingut del missatge i el llenguatge utilitzat, així com el lloc que el vident ocupa en els missatges, si n’és l’instrument o el protagonista, i la seva coherència de vida.
Quant al lloc que el vident ocupa en el missatge, podem dubtar seriosament de la seva autenticitat si aquest no és un simple instrument que transmet allò que ha rebut i més aviat ocupa un lloc de protagonista, i més encara si en el missatge hi apareixen amenaces com: “Ai d’aquells que no escoltin el meu profeta!”.
Avui dia apareixen de nou i amb més força alguns vidents falsos, mentre que n’hi ha de nous que ja comencen a treure el cap. Entre aquests darrers, n’hi ha dos a Llatinoamèrica, en els missatges dels quals s’hi barregen anuncis de calamitats (dels que he llegit no he detectat cap punt d’objecció, tot i que he de dir que no els he llegit tots). Són tantes les advertències i els països que hi estan involucrats que, tal i com està el món i també la freqüència de cataclismes climàtics, és molt probable que entre tants casos, algun ho encerti. És el mateix mètode que empren els endevins que fan pronòstics d’un any per a un altre: quan n’encerten alguna, molts incauts hi veuen una confirmació que els fa creure que els missatges són autèntics. Cal dir que no és així com la Mare de Déu es comunica amb nosaltres. A més, en un d’aquests casos la suposada aparició apareix sota l’advocació de la Reina de la Pau. És justament el mateix títol amb el que es donà a conèixer a Medjugorie. Com és possible una cosa així? Cap a on hem de mirar? Quins missatges hem de seguir?
Tot element de confusió prové de l’Enemic i l’objectiu d’aquests falsos anuncis és confondre, crear caos, aterrir, desesperar i també, un cop es descobreix la falsedat, desacreditar les aparicions veritables.
No aneu al darrere de missatges que estan apareixent a tort i a dret. No sigueu víctimes de la curiositat (sovint morbosa). Mantigueu-vos ancorats en la fe, en la vida teologal (vivint la fe, l’esperança i la caritat), fidels a l’Església Catòlica, Apostòlica i Romana, i al seu Magisteri. No cerqueu coses noves.
Veiem com està el món, cap a on va, alguna cosa sabem i per això mateix intuïm el futur que ens espera perquè la humanitat cada vegada està més allunyada de Déu. Justament l’Enemic es val d’això: primer confirma allò que ja sabem o intuïm i després ens desvia i ens confon. Cal recordar què va dir la Santíssima Verge en un dels missatges de Medjugorie: “qui prega no té por del futur i qui dejuna no té por del mal”.
Voler saber com serà el futur immediat o a on passarà el què, no salva ningú de res i per tant el distreu. L’única cosa que és important és viure l’amor de Déu estimant-lo i estimant el germà, és a dir: viure la nostra fe profundament. I per poder-ho fer hem de purificar el nostre cor, pregar, adorar, oferir sacrificis agradables a Déu, participar en els sagraments de l’Església.
Abans de reenviar un presumpte missatge penseu i pregueu si ve o no ve de Déu i què es persegueix propagant suposades calamitats en el món. Per què la Mare de Déu no diu això en les aparicions aprovades i consolidades? I quan en va dir alguna cosa, mai no va especificar res, o ho va deixar en secrets donats als vidents? Reenviar missatges de vidents falsos – fins i tot si els missatges són bons – sempre vol dir que s’està promocionant el vident fals amb les conseqüències que això comporta.
Quin munt de feina tenim només per viure els missatges de Fàtima! O de tot allò donat a Garabandal. L’Enemic però s’ocupa de desvirtuar-los. En el cas de Garbandal ho redueix a les dates de l’Avís i del Miracle. I és així com apareixen ments imaginatives que fan càbales sobre dates que després, evidentment, mai no es compleixen. I mentrestant desvien l’atenció d’allò que és essencial i desacrediten les aparicions perquè la gent creu que les dates procedeixen dels vidents. En el cas de Fàtima, per la xarxa hi circula “la veritat sobre el tercer secret” amb una sèrie d’invencions i falsedats.
Tanquem els ulls a l’engany, a la falsa llum que enlluerna i no il·lumina i obrim el cor per viure els missatges que ens ha dut la Mare de Déu de pau, de pregària, d’amor i de reverència a l’Eucaristia, de lliurement a Déu i al germà, en resum de l’Evangeli. D’aquesta manera no només viurem amb serenitat els esdeveniments, siguin els que siguin, sinó que a més no estarem cooperant amb l’Enemic a sembrar confusió, cosa que significa obstaculitzar l’obra de Déu.
Pare Justo Antonio Lofeudo
https://www.mensajerosdelareinadelapaz.org/
Octubre 2011
