Entrevista del 15/05/2020
Excel·lència, us agraeixo molt sincerament aquesta entrevista. El món ha quedat aturat davant el coronavirus, hi veieu res de positiu o de bo que pugui sortir d’aquest gran drama?
L’epidèmia ens ha sorprès pel seu abast, té un abast global, i és per això que l’anomenem pandèmia. A dia d’avui, ha afectat la majoria de països i de la societat i, alhora, ha provocat la desaparició de la vida social i econòmica. D’altra banda, els fidels tenen grans obstacles per accedir a les pràctiques religioses públiques; les esglésies sovint són inaccessibles, estan tancades o hi ha regles, com per exemple, limitar el nombre de fidels que poden estar presents a les celebracions. És doncs, una situació sense precedents, perquè durant els desastres naturals o les guerres del passat, les persones acudien en massa a les esglésies, mentre que a dia d’avui no ho poden fer. Malgrat això, s’han quedat a casa i és una gran oportunitat per a les famílies que no tenien temps d’estar juntes doncs com a conseqüència de la feina dels pares, l’estança dels fills a l’escola, s’havia arribat a una situació en la qual no hi havia relacions familiars, els pares no parlaven amb els fills, ni els fills amb els pares, els germans es trobaven menys freqüentment, no hi havia dinars familiars i la pregària en comú de les famílies havia desaparegut. Aquest temps és una oportunitat per fer renéixer a les famílies la vida en comú i justament per això és un temps totalment únic per a tots nosaltres. Honestament, a més de tota la situació que apareix a les estadístiques dels contagiats, dels malalts, dels que s’han curat, etc… també tenim les estadístiques sobre l’economia i les perspectives de futur, però d’altra banda, també tenim un signe per al món sencer doncs aquesta pandèmia ha suposat una gran humiliació per a tots aquells que semblava que governaven el món, per a tots aquells que havien creat l’única ideologia important d’aquest món i és la ideologia dels guanys; els guanys que eren l’objectiu de l’economia mundial, associacions empresarials dominaven governs estatals i països sencers; i tot això per dir-ho d’alguna manera, se n’ha anat en orris. Estem fent experiència d’una gran renovació espiritual, una renovació espiritual que demana de nosaltres que reflexionem sobre la nostra manera de viure, sobre el nostre estil consumista de vida, sobre la civilització de les escombraries que està inundant tot el món i, alhora, de les idees que són escombraries. I aquestes idees no donen ni sentit ni perspectiva de vida, tornem a allò bàsic i, de fet, pels fidels aquest és un temps de reflexió doncs l’accés als sagraments és difícil i alguns ja estan desitjant que arribi el moment de rebre’ls. Aquesta és la situació general i quelcom de semblant està passant també a la nostra terra, a Medjugorje.
Els peregrins acostumaven a venir a Medjugorie durant tot l’any. I ara només poden rebre el missatge de Medjugorje a les seves llars, a algunes parròquies, en grups petits. Malgrat tot, tenim la retransmissió en directe que segueixen més de tres milions de persones, es podria dir que s’està vivint una nova realitat espiritual a Medjugorje?
Medjugorje, més que cap altra cosa, sembla un desert, en el sentit que no hi ha gent pel carrer o, molt poques persones, no hi ha rastre ni dels peregrins ni dels habitants de Medjugorje, els nostres feligresos no han tingut accés a l’església degut a les exigències de prevenció sanitària. I tot amb tot, hi ha famílies unides, de vàries generacions, que encara tenen el costum de pregar unides i sobretot de resar el rosari. D’altra banda, tenim la retransmissió al món sencer d’aquesta litúrgia típica de Medjugorie: la Santa Missa, l’Adoració i així es manté la connexió entre Medjugorie i els peregrins que senten enyorança d’aquest lloc i esperen el moment de poder-hi tornar.
Aquesta setmana, per ser més concrets el 12 de maig, va fer un any que el Papa Francesc va autoritzar les peregrinacions a Medjugorje. Quins records guardeu d’aquest esdeveniment tan important per a tots nosaltres?
Va ser una gran alegria per a tots nosaltres a Medjugorie i me’n recordo que vam gaudir del privilegi de poder anunciar al món sencer aquesta declaració de la Santa Seu, des de l’església de Sant Jaume Apòstol, que és el patró dels peregrins, des d’allí va sortir la bona notícia. Vull recordar-vos el contingut d’aquesta declaració: no hi ha impediments per a l’organització de peregrinacions a Medjugorie, totes les categories de persones que conformen l’Església poden participar-hi, començant per la jerarquia, i això arriba fins a la jerarquia més alta de cardenals, arquebisbes, bisbes i preveres d’arreu del món. D’aquesta manera, tothom pot venir sense preocupacions a aquest lloc i encara amb més tranquil·litat des de la declaració. Allí les persones troben el què han perdut a la seva vida, tenen un rencontre amb Algú que les està esperant i aquest és Déu, és el Senyor Jesús, és la Mare de Déu. Va ser una alegria molt gran que es va estendre per tot el món i que posa l’èmfasi en el paper universal d’aquest santuari, que és visitat per peregrins de tots els continents, un santuari que justament està obert a la universalitat de l’Església. Per tot això estem contents i perquè això també ens mostra el futur de Medjugorje, que ha de ser viscut al ritme del cor de l’església universal.
Des de la perspectiva de l’any que acaba de passar des d’aquesta declaració, com valoreu aquesta decisió i els seus fruits?
Aquesta decisió ens ha donat fruits visibles com l’augment del nombre de peregrins i del nombre de sacerdots que els acompanyen, també ens han visitat alts càrrecs de l’Església, des del Festival de Joves de l’any passat fins que va esclatar la pandèmia. Suposo que un cop hagi passat l’epidèmia, els peregrins tornaran a aquest lloc tan carismàtic perquè és aquí on brilla la llum de l’Evangeli, la llum del Crist.
Aquesta setmana és molt rica de fites marianes. El 13 de maig va ser l’aniversari de les aparicions de Fàtima i de l’atemptat a Joan Pau II. Us en recordeu d’aquest dia tràgic? Què us va passar, com us en vau assabentar?
Ens en vam assabentar quan estàvem de missió a Ruanda. Va ser una tràgica notícia que d’una manera o altra ens va trasbalsar a tots. Me’n vaig assabentar a través de l’Arquebisbe André Perraudin, ens vam trobar a una parròquia, me’n recordo que ell va venir al migdia i em va donar la notícia. Tots vam pregar per la salvació de Sant Joan Pau II. Les hores posteriors a l’atemptat estàvem amb l’ai al cor, revivint aquells fets tan dramàtics, la lluita per la seva vida a l’Hospital Gemelli i, finalment, la rehabilitació lenta, llarga i difícil, amb les complicacions que van anar sorgint, cosa que va suposar un retorn lent del Papa a les seves activitats habituals. Però des del llit, des de la finestra de l’hospital, ja beneïa els que s’estaven allí pregant per ell.
El mateix Joan Pau II deia que la mà de la Verge va guiar la bala que va disparar Ali Agca. Gràcies a la Verge que va desviar la bala, ell va sobreviure. La bala no va tocar cap dels seus òrgans vitals i va sobreviure.
Exacatament, el mateix Sant Pare va dir que la Mare de Déu va dirigir aquesta bala que va esquivar els seus òrgans vitals i és per això que aquesta bala es troba a la corona de la Mare de Déu de Fàtima, atès que el dia de l’atemptat era l’aniversari de les aparicions de Fàtima i el Sant Pare es va distingir per ser una papa molt marià i el seu lema episcopal era: “Totus Tuus Maria”, “Tot teu Maria”. Durant tota la seva vida va viure una profunda espiritualitat mariana que portava de casa seva i que, després, ell mateix va modelar. A la feina a la cantera, duia dins la seva butxaca la llibreta de Sant Lluís Maria Grignon de Montfort sobre la devoció a la Benaurada Verge Maria i, més tard, en el decurs de tota la seva vida, va posar èmfasi i va desenvolupar la mariologia del s. XX, amb l’esperit del Concili Vaticà II i la Constitució de la Lumen Gentium; va ser aquest el punt de partida de tota la seva reflexió. També va ser el successor del papa marià Pau VI que va veure com la crisi postconciliar tenia com a efecte l’abandó de la pietat mariana com a pietat popular, doncs als intel·lectuals de l’Església oberta els semblava indigna i va ser per això que el Sant Pare Pau VI va publicar tres documents importants sobre el tema del culte marià, especialment el “Marias cultus”. Joan Pau II es va confiar a Maria des d’un bon començament i en parlava constantment, feia peregrinacions als santuaris marians, raó per la qual en el seu primer viatge a Mèxic va tenir com a objectiu visitar la Mare de Déu de Guadalupe. I posteriorment, en el decurs de tot el seu pontificat va visitar centenars de santuaris marians arreu del món i gràcies a ell la imatge de la Mare de Déu va ser col·locada enfront el palau Apostòlic i es pot veure des de tota la plaça Sant Pere. Això també mostra l’amor de Joan Pau II per la Benaurada Verge Maria.
El pontificat de Joan Pau II va coincidir en el temps amb l’evolució de la devoció de la Mare de Déu a Medjugorje. Excel·lència, coneixeu l’opinió de Joan Pau II en relació als fets de Medjugorje, sobre la devoció a la Mare de Déu?
Joan Pau II des de bon començament es va mostrar molt favorable i va mostrar interès pels esdeveniments de Medjugorje tal i com avui estem descobrint, atès que el culte marià que s’està desenvolupant allí (Medjugorje) és la devoció a la reina de la Pau que té arrels profundes en les aparicions de Fàtima. Avui fem memòria de les primeres aparicions que van esdevenir a l’anomenada Vall de la Pau l’any 1917 i com 8 dies després, el papa Benet XV va introduir la invocació de la Reina de la Pau a les lletanies lauretanes. Aquestes aparicions protegien el nostre futur del conflicte, amb una crida a la conversió, doncs la conversió suposa la introducció de la pau entre l’home i Déu; és la conversió, la pau de Déu en el cor de l’home. Cal saber que més que cap altra cosa, la inquietud que habita en cadascun de nosaltres fa que s’irradiï negativitat al voltant. Fins que no ens reconciliem amb Déu tindrem moltes dificultats per reconciliar-nos amb el proïsme, fins que no puguem viure amb els altres com a germans i fills del mateix Déu.
Aprofitant que parlem de Fàtima, haig de preguntar-vos en relació a allò que inquieta moltes persones: coneixem totes les aparicions de Fàtima? Estan publicades a algun lloc? Sabem què va voler comunicar-nos la Mare de Déu?
Crec que el misteri és quelcom que sempre descobrim només de forma parcial, sense cap certesa absoluta en aquest camp, però tot allò que s’ha publicat mostra, si fa o no fa, el significat d’aquestes aparicions i la seva necessitat per al món d’avui, atès que aquestes aparicions es donen en una perspectiva apocalíptica, és a dir, en el futur i en la lluita constant entre el bé i el mal, la lluita constant pel regnat de Crist i perquè el seu adversari, el príncep d’aquest món, ja no sigui visible.
Tornem a Medjugorje. Molts peregrins es pregunten si aquest any podran participar al Festival de Joves i als altres esdeveniments religiosos que se celebren a Medjugorje.
Tots sospirem pel Festival de Joves, perquè és l’esdeveniment més important de tot l’any litúrgic a Medjugorje, però evidentment depenem de la situació epidemiològica. Si tot continua igual, malauradament aquest any només hi haurà una trobada virtual amb Medjugorje, i no pas una de real ni física a la que la gent hi pugui venir, no només perquè les fronteres estiguin tancades sinó que el transport públic tampoc funciona i, per tant, no hi ha mitjans per arribar fins aquí i, per tant, el més probable és que el Festival de Joves aquest any no se celebri.
Excel·lència, quan es podrà prendre la decisió final sobre la celebració del festival de Joves?
Potser a finals de juny, doncs necessitem temps per preparar-nos, no només pel què fa al lloc i a l’organització del festival, sinó que també els peregrins necessiten temps per poder tenir la documentació necessària per viatjar, els mitjans de transport, etc. per poder arribar a Medjugorje.
El vostre missatge per a tots els nostres espectadors, els peregrins de Medjugorje, els seus amics, Excel·lència, que voleu dir-los al final d’aquesta trobada?
Estimats amics de Medjugorje, estimats peregrins, estimats parroquians, em dirigeixo a vosaltres amb una gran petició i és que visqueu amb l’esperit de l’esperança doncs Medjugorje té la crida a despertar l’esperança en les persones, l’esperança teològica, l’esperança de Déu, cosa que vol dir que és Déu qui ens guia sempre amb gran amor i misericòrdia, el qui ens envia la Mare de Déu a fi que ens dugui cap a Ell. Ella sempre ens mostra Jesús, tal com passa a Medjugorje; i us prego que sigueu de veritat llauradors de pau, de confiança i de la presència de Déu que no ens abandona en aquest moment. Tingueu cura de les vostres vinyes i oliveres, doncs ens recorden Terra Santa, on Jesús s’hi va estar i hi va viure. Però Ell segueix acompanyant-nos a través dels segles, ens envia la Seva Mare per protegir-nos i ser la protectora de la nostra pau interior, familiar i social. Per tant, seguirem connectats a través dels mitjans de comunicació que actualment estan molt actius a fi que us pugueu unir espiritualment a Medjugorje, tot pregant pel moment que ens puguem trobar allí de nou i puguem donar gràcies a Déu per tots els dons rebuts. Siguin lloats Jesús i Maria!
Font: www.centromedjugorje.org
