Estimats amics:
Rebeu, avui i sempre, la pau i l’alegria de Jesús i de Maria.
Avui us convido a meditar, a la llum dels missatges de la Reina de la Pau -i rodejats del seu amor-, sobre una classe de pecats silenciosos, que són aquella classe de pecats que més mal fan a la vida espiritual. Em refereixo als pecats d’omissió.
I els anomeno pecats silenciososperquè són els menys reconeguts i confessats, i per a molts catòlics semblen ser el tipus de pecats que menys inquieten la seva consciència.
Però no ens enganyem a nosaltres mateixos ja que solen ser els pecats que més mal fan al cordel creient perquè impedeixen el creixement espiritual i afecten profundament la vida familiar, eclesiàstica i social. És per això que el Catecisme de l’Església Catòlica ens recorda que: “El pecat és «una paraula, un acte o un desig contraris a la Llei eterna». És una ofensa a Déu, en la desobediència al seu amor.(CIC 1849).
El pecat d’omissió és el resultat de no fer quelcom que la Paraula de Déu, el Magisteri de l’Església i Déu -a través de la veu de la consciència ben formada-, ens ensenya que hem de fer.
Tot el mal que hi ha al món: esclavitud i explotació, violència i guerres, avortament i eutanàsia, injustícies i misèria, perversió que difonen els programes de televisió, etc., es genera per els “pecats d’obra”; però també es produeixen per l’apatia, la indiferència o l’omissió de les persones bones.
La paraula de Déu és molt clara en aquest sentit, doncs ens diu: “Qui sap fer el bé i no el fa, li és comptat com a pecat” (Jaume 4:17).
Els pecats d’omissió ens fan, d’alguna manera, còmplices d’aquells que fan el mal. Per això Santa Catalina de Siena va dir, en un moment de la seva vida, parlant del pecat d’omissió relacionat amb les coses que cal dir, en el moment en el que cal parlar, i de la manera que cal dir-les: “prou silencies, crideu amb cent mil llengües, que per haver callat el món està podrit”.
I l’apòstol Pau reconeix la lluita que hi ha al seu interior, doncs a vegades fa allò que s’ha proposat no fer o dir però en canvi allò que es proposa de fer, no sempre ho concreta: “no faig el bé que voldria, sinó el mal que no voldria.” (Romans 7:19)
La Reina de la Pau ens parla amb paraules diverses sobre la coherència que hem de tenir com a catòlics, superant els pecats d’omissió, estant atents als “descuits”, obrint les portes del cor a tot allò que Déu ens vol manifestar i als compromisos que hem d’assumir, i de manera especial a no acontentar-nos amb llegir o compartir els missatges que Ella ens dóna, sinó transformar-los en vida, de forma real i concreta: “Estimats fills meus, no oblideu que vosaltres heu de fer realitat aquests missatges que us dono a les vostres vides perquè pugueu dir: ‘Jo he acceptat els missatges i intento viure’ls.” (Missatge de 25 d’agost de 1990).
En el missatge que va donar a la Mirjana el 2 de desembre de 2011, ens parla de manera explícita sobre el pecat d’omissió, quan diu: “Estimats fills, com a Mare estic amb vosaltres per ajudar-vos amb el meu amor, la meva pregària i el meu exemple, a convertir-vos en llavor del que succeirà; una llavor que es convertirà en un arbre fort que estendrà les seves branques pel món sencer. Per convertir-vos en llavor del que succeirà, llavor d’amor, demaneu-li al Pare que us perdoni les omissions comeses fins ara. Fills meus, només un cor pur, no aclaparat pel pecat, pot obrir-se, i només uns ulls sincers poden veure el camí per on us vull conduir”.
Si m’adono que el pecat d’omissió està contaminant la meva vida, llavors he de fer el primer pas que la Reina de la Pau m’ensenya: “demaneu-li al Pare que us perdoni les omissions comeses fins ara.”
Recordeu que hi ha tres moments o maneres de rebre el perdó:
1. En la pregària personal
2. Al començament de la Missa
3. En el Sagrament de la Reconciliació.
• Demana perdó a Déu pels pecats d’omissió.
• Demana alliberació a la sang de Jesucrist, pels lligams que aquests pecats d’omissió han produït, per les portes que han obert a Satanàs o a qualsevol altra força maligna.
• Demana la transformació dels mals hàbits agafats a causa de la repetició d’aquesta falta de compromís i entrega, per no donar-li importància, per no ser conscient de les seves conseqüències.
No podem esperar més a comprometre’ns amb el bé i la veritat ja que cap de nosaltres no sap quant temps té per davant en aquesta vida: “Fillets, no oblideu que la vostra vida passa com una floreta de primavera, que avui és meravellosa i demà ja no en quedarà res.” (Missatge de 25 de març de 1988).
I en aquest sentit, Sant Agustí és ben clar quan diu: “Qui t’ ha creat sense tu, no et salvarà sense tu” (Sant Agustí, Sermó 169, 11, 13).
• Maria hauria pogut pecar d’omissió, dient a la invitació de l’Arcàngel que “no”, o fent-se el desentès, el sord, o el distret… Però es va comprometre i digué que “sí”.
• Maria hauria pogut pecar d’omissió, no anant a visitar la seva parenta Elisabet… podria haver trobat moltes excuses per no anar-hi… Però es comprometé i va anar a servir.
• Maria hauria pogut pecar d’omissió i no anar a Betlem; es trobava en el seu sisè mes i no hi havia lloc on allotjar-se…, Però es posà en camí, es va comprometre i actualment, el que fou el poble de Betlem és un dels llocs més sagrats a la terra.
• Maria hauria pogut pecar d’omissió i fer-se el desentès a les noces de Canà de Galilea, però va saber veure la necessitat que hi havia i es va comprometre impulsant a Jesús a fer el seu primer miracle.
• Maria hauria pogut pecar d’omissió i no haver estat als peus del calvari, però va tornar a donar el seu “sí” al Pare, i amb el cor traspassat ens va rebre a nosaltres com a fills.
• Maria hauria pogut pecar d’omissió i no haver-se quedat al cenacle al costat d’aquell grup d’homes dèbils i dones temoroses, després de l’Ascensió del seu Fill…, Però perseverà en pregària i en comunitat, i d’aquesta manera l’Esperit Sant es va vessar a tots els cors, iniciant, en la Pentecosta, l’Església…
En el missatge del 2 de desembre, la Nostra Mare ens recorda que hem rebut llavors que han de convertir-se en un arbre fort que estengui les seves branques per tot el món. Però, de què serveix tenir una llavor si no es transforma en una planta o en un arbre que estengui les seves branques i que doni flors i fruits abundants, madurs i dolços al seu voltant?
M’hauria de preguntar:
• Les llavors que he rebut en tants recessos espirituals, en les peregrinacions, en la lectura dels llibres, en la visita d’evangelitzadors i a través dels missatges de la Reina de la Pau, han quedat només en llavors, són només bons propòsits?
• O al contrari: estan produint fruits abundants i dolços: en la meva família, al meu barri, al meu àmbit de treball, a la parròquia i a d’altres àmbits de la societat?
• El meu grup de pregària, la meva comunitat, estén les branques en forma de missió evangelitzadora a aquelles persones que encara no han tingut l’experiència de l’amor de Déu?
• O al contrari, sempre som els mateixos o fins i tot cada vegada menys?
• Quins poden ser els meus pecats d’omissió? Li pots demanar a la Gospa que t’ajudi a descobrir-los.
Pregària
Verge Maria, mare del Sí, ara et vull demanar perdó pels meus “no”, és a dir, pels meus pecats d’omissió, per totes aquelles coses que hauria d’haver fet i no vaig fer, i de les que no era conscient de les conseqüències que produiria rentar-me’n les mans com Pilat, i no fer el bé que hauria hagut de fer.
Reina de la Pau, avui demano perdó pels pecats d’omissió, per no haver parlat en el moment oportú, per haver tingut por, vergonya de parlar del teu fill Jesús, per no haver ajudat els necessitats, a les obres d’evangelització de l’Església, als consagrats i vocacions sacerdotals, als membres de la meva família, als qui estaven tristos i necessitats d’una paraula meva.
Perdona’m Senyor, perquè estava tan capficat amb els meus petits problemes que no veia tot el bé que podia ser.
Perdona’m i ajuda’m a alliberar-me de les meves pors, egoisme, individualisme, indiferència i tot allò que m’impedeix perdre el temps, les oportunitats i la teva gràcia de fer el bé mentre sigui aquí a la terra.
M’encomano a les teves pregàries i demano a Déu que et beneeixi amb abundància.
Pare Gustavo E. Jamut,
Oblat de la Verge Maria
Font:www.centromedjugorje.org
