P. Livio: Estimats amics, tenim en directe a la Marija de Medjugorje que ens donarà el missatge de la Reina de la Pau del dia 25 de gener de 2018.
P. Livio: ¡Hola Marija!
Marija: ¡Hola pare Livio! Saludo a tots els oients de Radio Maria i com cada 25 de cada mes, avui la Mare de Déu ens ha tornat a donar un missatge:
“Estimats fills, que aquest temps sigui per a vosaltres temps de pregària per tal que l’Esperit Sant, a través de la pregària, vingui damunt vostre i us doni la conversió. Obriu els vostres cors i llegiu la Sagrada Escriptura a fi que, per mitjà dels testimonis, també vosaltres pugueu ser més a prop de Déu. Fills meus, busqueu sobretot Déu i les coses de Déu i deixeu a la terra les de la terra, perquè Satanàs us atrau a la pols i al pecat. Esteu cridats a la santedat i heu estat creats per al Cel. Per això, busqueu el Cel i les coses celestials. Gràcies per haver respost a la meva crida”.
P. Livio: Marija, aquest missatge, justament ara que comencem l’any, realment és una crida a la santedat.
Marija: Sí, la Mare de Déu no es cansa mai de cridar-nos a la santedat. La Verge és increïble! Avui la Mare de Déu no ens crida només a la santedat sinó que ens diu que és temps de pregària i que a través d’aquesta pregària l’Esperit Sant davallarà sobre nosaltres i rebrem el do de la conversió. Per a mi ha estat molt emotiu que la Mare de Déu hagi parlat de la conversió, justament avui que celebrem la conversió de Sant Pau. De tota manera, el missatge d’avui per a mi és molt profund perquè ens crida a obrir els nostres cors, a obrir la Sagrada Escriptura, a obrir-nos a l’Esperit Sant, a obrir-nos a la pregària.
P. Livio: Escolta Marija, la Mare de Déu ha dit que la conversió és el missatge més important que Medjugorje ha donat, oi? Però, es refereix a la conversió dels qui viuen allunyats de Déu o també a nosaltres que ja hem començat a respondre a la seva crida?
Marija: Jo crec que avui, quan la Mare de Déu ha donat el missatge, també l’ha donat per a mi. És a dir, que jo també m’haig de convertir, m’he d’aferrar més a les coses del Cel i desenganxar-me més de les coses de la terra. Malauradament ens atrauen molt les coses del món, per això la Mare de Déu ens crida a deixar les coses terrenals i fixar-nos més en les coses de Déu. Jo crec que quan la Mare de Déu em dóna el missatge, primer de tot me’l dóna per a mi.
P. Livio: Penso que és molt significatiu que la Mare de Déu parli de la conversió com d’un “do”; i realment ho és perquè nosaltres sols, per nosaltres mateixos, no ho podríem aconseguir.
Marija: Sí, per a mi és un do, però hi hem de col·laborar. Jesús ens crida, però també espera que obrim el nostre cor. Per això la Mare de Déu diu: “Obriu els vostres cors i llegiu la Sagrada Escriptura a fi que, per mitjà dels testimonis, també vosaltres pugueu ser més a prop de Déu”. És com aquell proverbi que diu: “digue’m amb qui vas i et diré el que seràs”. Si aconseguim aferrar-nos a les coses del Cel, a la Sagrada Escriptura i a la pregària, és quan crec que la Mare de Déu vol que siguem un testimoni clar, obert i directe.
P. Livio: Des del principi, la Mare de Déu va proposar de posar la Sagrada Escriptura en un lloc visible de casa, jo crec que com a invitació a llegir-la. Però també ens diu que ho hauríem de fer després de pregar perquè si no es llegeix la Sagrada Escriptura amb la llum de l’Esperit Sant, es corre el risc de no entendre el seu significat veritable.
Marija: Sí, és veritat. Des del principi de les aparicions la Mare de Déu ens demana que preguem, que llegim la Sagrada Escriptura, que dejunem, que assistim a la Santa Missa amb els sagraments i la confessió. És el que Ella ens deia de les cinc pedres contar Goliat. Sovint el Pare Jozo deia que quan vivim un missatge, també vivim l’altre. És per això que la Verge ens crida a preparar-nos amb la pregària a la conversió, a dedicar temps a la lectura de la Sagrada Escriptura i més ara que ens estem acostant a la Quaresma que és un temps molt important.
P. Livio: Sí. També és molt bonica aquesta referència al testimoni de la Sagrada Escriptura, perquè en els homes de Déu també hi ha els qui el traeixen. De fet, a la Sagrada Escriptura hi trobem uns testimonis extraordinaris.
Marija: Efectivament. Jo crec que els testimonis que ens dóna són molt importants. Per exemple, sant Pau; sempre penso en la petitesa i alhora la grandesa d’aquell home que ho va donar tot per Déu.
P. Livio: i pensar que era un perseguidor i després fou un apòstol!
Marija: Exactament. Justament és això el que la Verge ens demana. És a dir, si estimem Déu cada dia una mica més, també estimarem més totes les seves coses. Jo crec que en la nostra societat hi falta aquest testimoni, el testimoni d’aquestes persones que estimen Déu, testimonis clars. Hem de testimoniar sense por i sense vergonya de ser cristians.
P. Livio: Jo cada vespre llegeixo algun fragment de la Sagrada Escriptura a l’atzar, com si hagués de prendre la Comunió, com si hagués de rebre Déu. Començo a llegir a poc a poc fins arribar al punt en el que el missatge de l’Escriptura m’arriba al cor; i m’agrada fer-ho així. Et sembla bé fer-ho així o seria millor llegir-la correlativament?
Marija: Crec que no és important perquè el més bonic és fer-ho amb amor. L’important és que ho fem espontàniament. Quan la Mare de Déu ens va demanar que poséssim la Sagrada Escriptura en un lloc visible i la llegíssim, recordo que no l’entenia gaire, en canvi m’encantaven els Salms. Per a qualsevol moment de la nostra vida, en moments de dolor, d’alegria, de plor, de festa, a través dels salms et sents completament identificat. Recordo que al grup de pregària, quan celebràvem alguna festa o aniversari, ens trobàvem i preguntàvem quin era el salm preferit, i ens el començàvem a aprendre de memòria i era molt bonic perquè començàvem amb un i després un altre, i un altre… i en parlàvem perquè cada salm t’aporta quelcom. Era molt bonic perquè sempre es parlava de Déu.
P. Livio: Escolta Marija, hi ha un passatge del missatge en el que la Mare de Déu ens descriu la temptació. És a dir, Satanàs que ens presenta les coses del món com si fossin coses per estimar, per adorar; i així ens porta al pecat. Per tant, hem d’estar a l’aguait i pregar per no caure en la temptació.
Marija: Estem veient que a d’altres ràdios (no hi ha només Radio Maria) i a la televisió és parla de sexe, d’explotació…ja no hi ha llibertat de parlar de les coses bones, positives…ara es parla d’esclavitud perquè les persones no es senten lliures amb tanta corrupció, explotació… Ens tornem com animals, i això és terrible. La gent pensa que la fe és esclavitud, i en canvi és tot el contrari, perquè Déu ens vol lliures. Déu ha creat totes les meravelles per a nosaltres: per gaudir del sol, mirar els núvols, la pluja, les flors amb tants colors i perfums diferents. Al mes de maig, quan anem a buscar roses per a la Mare de Déu, sempre dic que m’embriagaré amb tant perfum. Tenim una rosa blanca que jo l’anomeno “avara” perquè té pocs capolls, però quan s’obre és preciosa i té un perfum molt delicat. També hi ha la vermella que té molts capolls i un perfum més fort. N’hi ha una altra amb un vermell més rabiós, etc. Jo sempre dic: “Senyor, que bo que ets per haver creat tot això perquè ho puguem admirar i així estimar-te a través de tot això.
P. Livio: Marija, veig que tant en el missatge que la Mare de Déu ens dóna a través teu com en el que va donar a la Mirjana fa uns mesos, sembla ser que a Ella li agraden especialment les roses.
Marija: Sí. No és casualitat que l’anomenem “Rosa Mística”. A més, el Rosari és la seva pregària preferida. Nosaltres tenim mil maneres de dir-li a una persona que l’estimem, però a la Mare de Déu li diem l’Avemaria. Perquè Ella és la nostra Mare, la Mare de Jesús i amb aquesta pregària Ella rep la nostra tendresa i el nostre amor. A més, si la Mare de Déu veu el nostre cor obert en la pregària, intercedeix per nosaltres.
P. Livio: És com si cada pètal de rosa fos una Avemaria del Rosari.
Marija: Exactament. I no solament això perquè una vegada, en un missatge de Nadal, la Mare de Déu va dir que ens volia oferir com un ramet de flors, perquè cadascun de nosaltres és diferent: l’un és com una rosa grossa carnosa, l’altre és como una rosa més petita i humil, l’altre com un gira-sol gros i prepotent, etc. Tots i cadascun de nosaltres tenim quelcom especial, perquè Déu ens ha creat individualment i estem de pas en aquesta terra per lloar-lo, testimoniar-lo, estimar-lo, adorar-lo i donar-li gràcies per tot.
P. Livio: Hem d’afegir que no tal sols la rosa està formada de pregàries perquè a la Mirjana li va dir que les obres de caritat també són pètals de rosa que a Ella li agraden molt.
Marija: Jo crec que el primer és la pregària. Amb la pregària ens tornem més dòcils i comencem a estimar més a Déu i després el pròxim. I així cada vegada tenim més necessitat d’estar amb Déu i amb el pròxim. Recordo que en el grup de joves, en aquesta època abans de la Quaresma, la Mare de Déu ens va manar que anéssim per les cases dels més vellets de la nostra parròquia, sobretot dels que no tenien fills, i féssim petites obres de caritat, com per exemple tallar la gespa, pintar alguna paret, netejar-los la casa, etc. Saps què va dir aquella gent? “Qui us ha manat de fer això? Ha estat la Mare de Déu? I tant que era obra de la Mare de Déu perquè si hagués estat cosa nostra, no crec que se’ns hagués acudit mai! Fou una experiència molt bonica, poder ajudar aquestes persones soles i abandonades. Després va néixer entre nosaltres una amistat i sovint els anàvem a veure i per a ells era una festa perquè els hi portàvem alguna cosa i ens posàvem a cantar, a pregar, a testimoniar… Ells no tenien ni radio ni televisió, i quan ens veien arribar, per a ells era com veure els àngels baixats del Cel. Això també ens donava molta felicitat a nosaltres.
P. Livio: Cert. La veritat és que aquí a Medjugorje hi ha moltes obres de caritat.
Marija: Sí, però és la Mare de Déu la que ens hi ha impulsat. Abans no n’hi havia. Ara hi ha un moviment molt bonic que s’anomena “Les mans de Maria”, que va néixer amb la idea de fer aquest tipus de coses. N’hi ha un altre que es diu “Els aliments de Maria”, que el porta un jove escocès, i moltes altres coses que només Déu sap. Molta gent que ve a Medjugorje i també gent de la mateixa parròquia fan bones obres que no es diuen obertament. Com es diu?: “Que la teva mà dreta no sàpiga què fa la teva mà esquerra”, oi? Aquí a Medjugorje, gràcies al Cel, ara s’hi està millor, però això no vol dir que el cor de la gent d’aquí, que gràcies a la Mare de Déu ha vist millorar la seva situació, no hi respongui. A vegades, parlant amb amics íntims t’assabentes que ajuden a molta gent, però sense vanagloriar-se’n; ho fan perquè és el que la Verge els hi ha posat al cor: ser sensibles a les necessitats dels altres.
P. Livio: És veritat. També és una expressió preciosa quan la Mare de Déu ens diu que hem estat creats per al Cel, que és el nostre destí. És a dir, Déu vol que tots aconseguim el Paradís i que si el perdem només sigui perquè no ens volem salvar. El fet de que haguem estat creats per al Cel em sembla realment preciós.
Marija: I no només això. Hem estat convidats a la santedat. Jo sempre dic: “o sants o perdedors”.
La Mare de Déu ens repeteix constantment la seva invitació a la santedat. Quan una vegada ens va dir que havíem d’anhelar el Cel, jo no vaig entendre què volia dir però més tard vaig entendre el que és sentir-ne un gran desig. Durant l’estona de l’aparició, tot i que només siguin cinc o deu minuts, el més extraordinari és estar oberta al Cel i això m’ajuda no només durant aquella estona sinó també en tota la meva vida. Si tenim experiència de Déu, experiència del Cel, experiència de pregària, a més, ¿qui no ha tingut experiència d’un miracle a la seva vida? ¿Quantes vegades hem sentit dir que hem rebut l’ajuda de Déu en alguna cosa? Per tant, amb aquestes experiències, ens sentim units al Cel i d’allí sorgeix el nostre anhel, el nostre desig d’arribar al Paradís.
P. Livio: Sí, el desig de veure el nostre Pare, d’arribar a Casa nostra. Ara, Marija, et puc fer una pregunta una mica curiosa?
Marija: Es clar
P. Livio: Per què la Mirjana quan acaba la seva aparició es queda durant una estona en un estat de prostració tremenda, com si hagués perdut el Cel? Això mateix li passa a l’Ivan després de l’aparició, que es queda uns minuts així. En canvi tu, un minut després de l’aparició ja reprens la teva estada a la terra i et mous amb molta seguretat. Per què hi ha aquesta diferència?
Marija: No ho sé. Potser és el desig de donar testimoni que cada vegada sento més. És una urgència que sento en aquells moments. Crec que m’adono que m’estic fent gran i això m’ajuda a transmetre i ajudar els altres. També he dir que per a mi, el moment més fort és al matí, d’hora, quan, si sóc a Medjugorje, pujo a la muntanya de les aparicions. Són moments molt íntims per a mi. A vegades, quan l’Ivan hi va, em diu que hi pugi amb ell, però sempre li dic que no, que prefereixo anar-hi sola, aviat; aquest és el meu moment i no el canvio. Després, durant el dia, hi ha molts italians i saben que parlo el seu idioma, i en canvi l’Iván no.
P. Livio: Això també és una qüestió de caràcter.
Marija: No et pensis; jo abans era molt tímida, en canvi ara m’he tornat molt oberta. És a dir, no tinc res a amagar, estic contenta del que sóc i constantment dono gràcies a Déu per tot. El Senyor m’ha escollit entre gairebé vuit milions de persones que hi ha al món.
P. Livio: Ets una persona especial.
Marija: Sí, sóc una persona especial, però sense Déu no sóc res. Amb Déu i la Mare de Déu que m’ajuden intento donar testimoni amb la meva vida, amb unes ganes boges de cridar als quatre vents: “convertiu-vos!” Perquè una persona que està amb Déu, és feliç, sent aquella plenitud de l’Esperit Sant, i viurà fent la voluntat de Déu. Jo també preferiria quedar-me amb la Mare de Déu les vint-i-quatre hores del dia, i quan acaba l’aparició i veig les cares de la gent, sento com una punyalada al cor, però sé que és un do i agraeixo al Senyor cada moment que passo amb la Mare de Déu. Per això no vull deixar passar ni un moment i em llenço a donar testimoni de l’Amor de Déu per nosaltres, per tota la humanitat.
Font: Radio Maria Itàlia.