23/3/2019 – Descubrir la voluntad de Dios

“Aquests són la meva mare i els meus germans. El qui fa la voluntat de Déu, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare”. (Mc. 3, 34)

Crist utilitza aquesta oportunitat per revelar quin és el fi sublim per el qual ha creat i redimit la família humana, els llaços sanguinis, els vincles familiars i comunitaris: assolir el cim de l’amor, de la pau i de l’alegria que consisteix en la comunió profunda en la veritat, en el bé, que és en definitiva la unió comú amb el mateix Déu U i Tri.

I aquesta comunió profunda a la que la Comunió eclesial ens disposa i en la que la Comunió Eucarística ens nodreix, ens ha de portar a la Comunió en la voluntat de Déu, que és el nostre bé autèntic i la felicitat verdadera. “Qui m’estima compleix els manaments, diu el Senyor. Qui m’estima es refia i es deixa caure completament als braços del meu Pare. En aquesta unió de voluntats consisteix el vincle més profund entre les persones, i en això consisteix el parentiu autèntic que Jesús ens demana.
Que no va complir la voluntat del Pare, la Mare de Déu?, -pregunta Sant Agustí- Ella, que va donar fe al missatge diví, que va concebre per la seva fe, que fou escollida perquè d’Ella nasqués entre els homes el qui havia de ser la nostra salvació, que fou creada per Crist abans que Crist fou creat en ella?

Certament, santa Maria va complir amb absoluta perfecció la voluntat del Pare, i per això és més important en la seva condició de deixebla de Crist que en la de mare de Crist, és més beneïda per ser deixebla de Crist que per ser mare de Crist. Per això Maria fou benaurada, perquè abans d’infantar el seu mestre, el va concebre en el seu cor.
I tinguem present que el Sant i Doctor de l’Església no nega el vertader parentiu que la Mare de Déu té amb el Fill de Déu, per això ens atrevim a afirmar juntament amb alguns teòlegs que Maria és consanguínia de Déu.
Quin vincle mes gran es pot tenir, que la mateixa sang?: el vincle d’abraçar la mateixa voluntat de Déu.
Ella mateixa manifesta amb la seva vida, la seva obediència humil i filial i la immolació en l’agonia, dolor i Creu amb el seu Fill, que tot vincle posat per Déu en la naturalesa i els horitzons humans són perquè arribem a aquesta plenitud en la Fe, esperança i amor d’unió amb Déu: fer la voluntat del Senyor.

La Reina de la Pau ens diu:

Missatge de 25 de març de 1998

“Estimats fills! També avui us convido al dejuni i a la renuncia. Fillets, renuncieu al que us impedeix estar prop de Jesús. De manera especial us emplaço: pregueu, ja que només amb la pregària podreu vèncer la vostra voluntat i descobrir la voluntat de Déu fins i tot en les coses més petites. Amb la vostra vida quotidiana, fillets, podreu ser exemple i donareu testimoni de si viviu per Jesús o en contra d’Ell i la Seva voluntat. Fillets, desitjo que arribeu a ser apòstols del meu amor. Estimant, fillets, es reconeixerà que sou meus. Gràcies per haver respost a la meva crida!”

En una època en la que molts fidels viuen gestant o buscant esdeveniments religiosos, novetats, predicadors i activitats, amb la bona intenció de santificar-se o de buscar el consol que no troben per un cor angoixat o ferit, altres ànimes tornen cansades a casa, després d’un llarg dia de treball, o estan prostrades en una sala d’hospital, però lluiten per estar atents en el moment de la Comunió Eucarística i de la pregària, gairebé abatuts per la responsabilitat de cada dia; tot i així viuen en pau el goig i l’amor de ser parents de Jesús, perquè fan en el silenci i la humilitat el que Déu els demana, ja que viuen a l’escola d’amor de Maria, on han entès i après a beure el Calze del Senyor.

Font:www.centromedjugorje.org