22/3/2019 – Medjugorje i la Quaresma

Ens disposem a inaugurar, un cop més, el nostre camí quaresmal cap a la Pasqua. Com el desert per al poble d’Israel, la Quaresma és per a l’Església, nou poble de Déu, el camí penitencial que ens prepara per celebrar i viure el Misteri Pasqual, és a dir, la Passió, Mort i Resurrecció del Senyor Jesús.

La durada de la Quaresma està basada en el símbol del número quaranta de la Bíblia. El número quatre hi simbolitza l’univers material, seguit de zeros significa el temps de la nostra vida a la terra, ple de proves i dificultats. Els quaranta anys de travessa pel desert foren pels israelites un temps de prova i de temptacions. També per a nosaltres la Quaresma és un “Kairós” de quaranta dies, un temps oportú de gràcia i de salvació en el que ens preparem per acollir a la nostra vida el misteri central de la nostra fe. Es tracta fonamentalment d’un moment especial de purificació, per poder participar amb major plenitud del Misteri Pasqual del Senyor (cf. Rm 8,17). S’entén doncs que, essent la preparació a la Pasqua el centre i el fi de la Quaresma, sigui essencialment un temps privilegiat per intensificar el camí de la pròpia conversió.

Realment aquest temps enèrgic de l’Any Litúrgic es caracteritza per el missatge bíblic que pot ser resumit en una sola paraula: “metanoeiete”, és a dir “convertiu-vos”. Aquest imperatiu es proposa a la ment dels fidels des del primer dia de la Quaresma quan el sacerdot ens imposa la cendra sobre el cap i ens convida explícitament a la conversió, dient una d’aquestes dues expressions: “Converteix-te i creu en l’Evangeli” (cf Mc1,15) o “Recorda que ets pols i a la pols tornaràs” (cf Gn 3,19). Aquestes crides ens conviden a tots a reflexionar sobre el deure-necessitat de la conversió i ens recorden la caducitat inexorable i la fragilitat efímera de la vida humana, lligada a la mort. Per això la conversió és urgent. Per això no la podem aplaçar fins la propera Quaresma. Perquè potser no hi haurà una altra Quaresma per a nosaltres. Aquesta pot ser la darrera. Urgeix convertir-nos ara.

El Papa Sant Pau VI afirma: “Només podem arribar al regne de Crist a través de la metanoia, és a dir, d’aquell canvi íntim de cada home –de la seva manera de pensar, jutjar i actuar– impulsats per la santedat i l’amor de Déu, tal com se’ns ha manifestat aquest amor en Crist i se’ns ha donat plenament en aquesta etapa final de la història”.
Aquesta és la gran aventura de ser cristià, a la que tots els fills de Maria hi són convidats. En aquest camí quaresmal, com una més però com a creient significativa, hi ha Maria. No és un factor litúrgic més. És un model. Ella també ha recorregut aquest camí, tal com el va recórrer el seu Fill, tal com l’ha de recórrer qualsevol cristià, tot el qui sigui seguidor de Crist. La litúrgia ens presenta en aquest temps a la Verge Maria com a model de creient que medita i escolta la Paraula de Déu, Aquella que roman sempre obedient a la voluntat del Pare i que camina també cap a la creu. Caminem acompanyats de Maria el sender que ens condueix a Jesús. Ella, la primera cristiana, certament és guia segura en el nostre peregrinar cap a la configuració plena amb el seu Fill.

Quan estem a punt de complir quaranta anys del nostre caminar amb Maria, la Reina de la Pau, en aquest “Kairós” o temps de gràcia que és la seva presència entre nosaltres a Medjugorje, podem afirmar que tot el que ens ha estat dient es resumeix en aquest mateix missatge quaresmal o crida a la conversió. Efectivament, Ella afirma amb rotunditat: “He vingut per darrera vegada a convidar el món a la conversió” (2.05.1982). “Estimats fills! Avui desitjo cobrir-vos amb el meu mantell i conduir-vos a tots cap al camí de la conversió” (25.02.1987). “Us convido a canviar les vostres vides des del principi i a que us decidiu per la conversió, no amb paraules sinó amb les vostres vides” (25.10.1992). Es tracta de la invitació més reiterada del missatge principal: “Estimats fills, avui us crido a la conversió. Aquest és el missatge més important que us he donat aquí” (25.02.1996). “Estimats fills! Us convido a tots a la conversió del cor”. (25.08.2004).

La conversió apunta a la idea de canviar de rumb, de fer marxa enrere (penedir-se) i tornant sobre els nostres passos, tornar a Déu (esmenar-se). Això defineix l’essencial de la conversió que sempre implica un canvi de conducta, una nova orientació de tot el comportament. En el Nou Testament, el missatge de conversió dels profetes d’Israel reapareix en tota la seva puresa en la predicació de Joan Baptista, l’últim d’ells. Un crit condensa la seva crida: “Convertiu-vos, que el Regne del Cel és a prop” (Mt 3,2). Aquest Regne es va inaugurar amb Jesús, que va venir al món per cridar els pecadors a la conversió (cfr. Lc 5,32); aquest és justament un aspecte essencial de l’Evangeli: “Convertiu-vos perquè el Regne del Cel és a prop” (Mt 4,17). Maria, la Mare, ens recorda d’aquesta manera la crida de Jesús, ens repeteix les seves paraules. No es cansa de dir-nos (com a Canà de Galilea): “Feu tot el que Ell us digui” (Jn 2,5).

El Catecisme de l’Església Catòlica ens ensenya que “la conversió és primerament una obra de la gràcia de Déu que fa tornar els nostres cors cap a Ell: ‘Fes-nos tornar a tu, que tornarem’ (Lam 5,21). Déu és qui ens dóna la força per tornar a començar” (n. 1432). La resposta humana a aquesta gràcia, el procés de la conversió i de la penitència, fou descrit meravellosament per Jesús en la paràbola anomenada “del fill pròdig”, el centre de la qual és “el pare misericordiós” (Lc 15,11-24).
Sigui com sigui, tot i que la conversió neix del cor, no es queda tancada a l’interior de l’home sinó que fructifica en obres externes, posant en joc a la persona sencera, cos i ànima. Només ens podem oposar al pecat, com a ofensa a Déu, amb un acte verdaderament bo: aquests actes són les obres de penitència amb les quals el pecador es penedeix d’allò amb què ha contrariat la voluntat de Déu i busca activament eliminar aquell mal amb totes les seves conseqüències. La virtut de la penitència consisteix bàsicament en això.

Els Pares de l’Església insisteixen sobretot en tres mètodes penitencials bàsics: el dejuni, la pregària i l’almoina, que expressen la conversió respecte a si mateix, respecte a Déu i respecte als altres. La Reina de la Pau, la Gospa de Medjugorje no es cansa de cridar-nos, justament, a la pregària, al dejuni, a l’amor mutu: “Estimats fills, pregueu sense parar i prepareu els vostres cors amb la penitència i el dejuni” (4.12.1988). “Avui us convido a tots a viure a les vostres vides l’amor a Déu i al pròxim. Sense amor, estimats fills, no podeu fer res. És per això, estimats fills, que us convido a viure l’amor mutu.” (29.05.1986).

Sigui com sigui, des de La Salette (França, 1846), en totes les Seves Aparicions, la Verge Santíssima, Mare de Déu i Mare nostra, ens crida insistentment i de manera urgent a la conversió i a la penitència. Recordem les aparicions aprovades per l’Església: Lourdes (França, 1858); Fàtima (Portugal, 1917); Amsterdam (Holanda, 1945-1959); Akita (Japó, 1973); Kibeho (Rwanda, 1981).

La Quaresma també és un temps oportú per créixer en el nostre amor filiar cap a Aquella que al peu de la Creu ens va entregar el seu Fill i es va entregar a si mateixa amb Ell, per a la nostra salvació. Ella ens diu: “Estimats fills, aquesta Quaresma ha de ser per a vosaltres un estímul especial per al canvi de vida… us convido a la conversió personal”. (13.02.1986).

Francisco José Cortes Blasco
FOTO: Dani (Medjugorje)

Font:www.centromedjugorje.org