S’acosta el trentè aniversari de les aparicions de la Mare de Déu i ens trobem amb peregrins d’arreu del món a Medjugorje. Fa uns dies vàrem tenir l’oportunitat de parlar amb una noia irlandesa de 20 anys que va en cadira de rodes. “M’agradaria donar les gràcies per l’oportunitat d’estar a Medjugorje. El responsable del meu grup em va dir que hi havia hagut una cancel·lació la setmana passada i em va convidar a venir en lloc d’aquella persona. És una benedicció estar aquí, realment se sent una alegria especial. Espero portar l’esperança i la pau d’aquest lloc a casa meva, a la gent que conec“, va dir la Maebh, que va compartir la seva història amb nosaltres. Una historia, per una banda, plena de creus i de molts sofriments, i per l’altra banda plena de pau i d’alegria. L’any passat va decidir anar en peregrinació, amb un grup d’amics, a ajudar els pobres i els vellets a Lisboa. Però com que havia de passar per Madrid mentre es celebraven les Jornades Mundials de la Joventut, va decidir quedar-s’hi per estar amb el Sant Pare.
El tercer dia de la seva estada a Madrid, mentre creuava el carrer, la Maebh va ser atropellada per un cotxe. “Molta gent em va ajudar i em vaig sentir en la presència de Déu a través de totes aquelles persones. Vaig passar dos mesos al llit, sense poder moure’m. Els meus ulls es van obrir completament a Déu. Al principi em sentia forta perquè pensava en el moment en que seria capaç de tornar a ballar, de fer ballet, com feia abans. Llavors els metges em van dir que mai més podria tornar a ballar. Alguna cosa es va trencar dins meu i no vaig poder dir ni una paraula durant 4 dies.
Vaig començar a escriure i vaig sentir la presencia de l’Esperit Sant dins meu. Vaig escriure més de dues centes pàgines amb meditacions i explicant les benediccions que rebia en la meva nova condició. Em vaig adonar que les creus que rebem ens donen força per fer coses fins i tot més difícils. Vaig començar a rebre la força de la pregària. Tot i que m’havien dit que mai més podria tornar a caminar, tenia la certesa que seria capaç de tornar a ballar, evidentment si aquesta era la voluntat de Déu.
Han passat nou mesos des de l’accident i estic començant a aprendre a caminar una altra vegada. Sento que cada pas que faig és un pas cap a Déu. Sé que això no és un accident sinó que és el pla de Déu” va dir la Maebh, que amb el seu germà ha començat un grup de pregària que té més de 80 membres i també un ministeri de música que ja compta amb més de 30 membres.
Font: www.centromedjugorje.org
