El 27 de novembre de l’any passat, el Papa Francesc va nomenar l’arquebisbe Aldo Cavalli visitador apostòlic amb un paper especial per a la parròquia de Medjugorje, on va arribar ahir al vespre, a la festa de la Mare de Déu de Lourdes. Medjugorje va rebre amb alegria el seu nou Visitador Apostòlic, i també ens alegra que el primer dia hagi tingut temps de ser el nostre convidat al programa de l’emissora de ràdio Mir Medjugorje i a les plataformes de vídeo del Centre d’Informació Mir Medjugorje.
– Pare Arquebisbe, lloats siguin Jesús i Maria i benvingut.
– Gràcies, gràcies per convidar-me a aquesta entrevista. I gràcies al Senyor, a la Verge Maria i al Sant Pare que em va enviar aquí. No hi havia estat mai. Però havia vingut molta gent del meu país i de la meva parròquia. I al seu retorn sempre notava una cosa molt profunda: tornaven plens de bona voluntat, plens de fe, plens de ganes de viure bé, de rebre el Senyor, plens de bondat cap a la Mare de Déu, amb ganes de resar el rosari. Vaig notar moltes coses positives. Però mai no havia estat aquí. Així que quan el Papa em va nomenar, a l’edat de 75 anys, me’n vaig alegrar. I em vaig alegrar de venir a aquest lloc, i he vingut amb molt de gust, amb molt de gust.
– Quines són les vostres primeres impressions en arribar a Medjugorje?
– Volia parlar amb els pares franciscans que són aquí des de fa molt de temps i que han fet molt de bé. I continuen treballant molt bé. Ells són els que vaig conèixer primer. I vaig veure que els encanta aquest lloc. Confessen amb alegria, prediquen amb alegria, estan a disposició de la gràcia de Déu. I això és molt positiu. Aquest matí he vist l’església, els llocs on ve la gent i contínuament em va venint una pregunta profunda: Per què ve tanta gent aquí? I hi ha un “perquè” profund. No vénen per diversió, per altres motius… He notat que vénen amb el desig de trobar-se amb el Senyor, pregar i estar en companyia de la Mare de Déu. Dues coses juntes: trobar el Senyor, pregar, canviar les seves vides i estar en companyia de la Mare de Déu. Quan la meva gent tornava d’aquí, aquests eren dos punts fonamentals. I ara ve la conseqüència: Què he de fer? Què fan molt bé els pares franciscans? Treballar amb la gràcia per ajudar les persones que vénen a trobar-se amb el Senyor, i estar en companyia de la Mare de Déu de la millor manera possible. Aquest és el nostre objectiu. Juntament amb els frares, el bisbe de Mostar i molts laics que treballen aquí com vosaltres, col·laborar junts amb aquestes persones que vénen amb un sol objectiu: trobar el Senyor en un lloc sant, i aquest ha esdevingut un lloc sant, per trobar el Senyor a l’Eucaristia, trobar-lo a l’Evangeli, trobar-lo a l’Adoració, trobar-lo a la confessió i romandre en la companyia de la Mare de Déu. Hem de col·laborar en això, en res més. Col·laborar amb l’Esperit Sant per ajudar els creients en aquesta direcció.
– Heu dit que no havíeu estat mai a Medjugorje, però vau tenir l’oportunitat de conèixer persones que havien peregrinat aquí. Com n’esteu de familiaritzat amb el fenomen Medjugorje i tot el que ha passat aquí en els darrers 40 anys?
– Mireu, sóc italià. Al meu país, Medjugorje s’ha convertit en un punt de partida. I quan les persones tenen un punt de partida, s’adonen que hi trobaran el que volen trobar, que és el Senyor i la Verge Maria. I en això ningú no pot aturar-los, ningú no pot aturar-los. I això és molt positiu. La gent ve, i ve i en vindran més. Però hem de preservar aquest lloc com un lloc espiritual profund. És natural que, si ve gent, hi hagi instal·lacions d’acollida; és a dir, quan la gent ve aquí, on s’allotjaran? Per tant cal tenir instal·lacions on puguin menjar. Volen comprar regals relacionats amb la seva experiència…Els hi posem a la seva disposició, i aquestes són coses normals i humanes necessàries per ser aquí. I això és normal, molt normal. A tot els llocs sagrats, la gent té necessitat d’objectes, això passa sempre. També passa a Roma. La gent va a Roma perquè el Papa és a Roma. Això és el més important, i hi ha moltes coses boniques a Roma, Roma és bonica, i hi ha el Papa. I quan hi van, on s’allotgen? En hotels, instituts, també calen. Volen comprar records, els compraran i són útils per recordar-los l’ambient espiritual on es van trobar. És el mateix per a Medjugorje.
– Heu passat gran part de la vostra vida a la diplomàcia. A finals de gener vau acabar el vostre ministeri com a nunci apostòlic a Holanda. Ara el Papa us ha confiat un ministeri que té, sobretot, un caràcter pastoral. Com heu rebut la notícia del vostre nomenament com a Visitador Apostòlic amb un paper especial per a la parròquia de Medjugorje?
– Mireu, des que sóc capellà per a mi tot és servei pastoral. La divisió entre diplomàcia i pastoral no existeix per a nosaltres, per a mi. Per què? Perquè una persona té una capacitat pastoral, no pas una funció. La funció ve després. Dins nostre tenim una capacitat pastoral perquè cada cosa que fem es converteixi en pastoral. I això és molt positiu. Quan es reuneixen els ambaixadors, són les persones que representen tot el país. Tenen la seva importància, perquè representen tot un país. I hi ha una responsabilitat molt gran. Ens hi apropem com a nuncis apostòlics, ambaixadors, però també com a sacerdots. I ells ho saben. Vagi on vagi, a qualsevol lloc del món, quan ens reunim per a còctels, sopars, reunions, celebracions nacionals, hi vaig vestit com vaig ara. I tothom ho sap. Parlo com els altres, menjo i bec com els altres, converso amb tothom, però ells sempre, sempre, sempre comencen a parlar del Senyor, del Papa, de l’Església, sempre. Sempre, sempre, sempre. Perquè aquests són temes espirituals que tots portem a dins. I els tenen a dins. Aprofiten l’oportunitat de tenir una persona que representa un món tan invisible i profund. Es desenvolupa una conversa que és sempre profunda i espiritual. I això és pastoral.
– Pare Arquebisbe, Què significa per a Medjugorje la continuació del ministeri del Visitador Apostòlic?
– Doncs, el Papa representa l’Església universal i, per tant, envia un enviat, i l’enviat, juntament amb el Papa, representa l’Església universal. Això vol dir que l’Església universal està atenta a aquest fenomen, molt atenta. He vist a la casa parroquial una imatge, una imatge preciosa, molt profunda, ubicada a l’oficina del visitador apostòlic. Mostra Medjugorje, l’església, i aquesta església és un signe a tot el món. Hi ha Medjugorje, que representa Maria, representa tothom a prop de Maria, i els raigs que van de Medjugorje a tothom. Així hem d’arribar a ser: els raigs del Senyor, els raigs de la Mare de Déu a tot el món. I el Papa representa tot el món, el món espiritual, la visitació del Fill de Déu entre nosaltres. Aquest és el significat del visitador apostòlic. Tota l’Església mirant Medjugorje. Medjugorje ha de mirar tota l’Església i tothom. El motiu que he notat aquí és molt important: arribar a tothom. Aquests mitjans són normals avui dia, s’utilitzen de la millor manera possible i amb la millor tècnica possible per arribar a tothom. Això és molt positiu.
– Us vau reunir amb el Sant Pare després d’haver estat nomenat visitador apostòlic tan bon punt el Papa us va destinar Medjugorje. Sabem que ell es preocupa per Medjugorje i tot el que està succeint aquí. Aleshores, com ho veu el Papa i què us va dir?
– Mireu, el Papa em va rebre molt bé. Em va parlar una mica sobre Medjugorje. Em va dir: «Vés-hi, queda’t-hi i queda’t tranquil, tranquil i equilibrat, queda’t-hi i segueix a la gent. I ja està.” La resta de conversa amb el Papa, i el Papa sempre és així amb mi, parlem de com portar l’Evangeli. Com portar l’Evangeli a aquesta societat, que és la nostra. La societat té la seva cultura i la cultura està canviant. En els canvis de cultura no hem de condemnar, ni criticar, ni jutjar, hem d’estar-hi, perquè aquesta és la nostra cultura. Com proclamar l’Evangeli dins d’aquesta cultura? Com ho va fer el Senyor, va entrar en una cultura i va predicar l’evangeli dins d’aquella cultura: en el llenguatge, en la manera com es va comportar; el Senyor era jueu, en la manera de comportar-se inherent a aquella cultura. Com arribar a aquesta cultura? En aquesta part del nostre món, el món occidental, aquesta cultura solia ser tota cristiana, de diferents maneres: protestants, anglicans, els que vulguis, però la moral era completament cristiana. Europa era cristiana. Tenim un canvi de cultura increïble. Són malvats? No, gens, gens. Simplement viuen en una cultura diferent. Estic molt disponible. Quan vaig estar a Holanda, i Holanda és un exemple d’aquesta altra cultura, un país fort, ho puc assegurar. Fort vol dir que són persones que actuen, treballen, innoven.
Doncs bé, cada any rebia a la nunciatura joves, grups de joves, joves estudiants de tot el món. És a dir, totes les universitats holandeses són bilingües i aquí esteu vosaltres traduint per a tothom. Totes les universitats parlen flamenc i anglès, totes. Aleshores van venir joves de tot el món en un grup de quinze, de tot el món. Què en sabien, de Jesús? Gairebé res. En aquesta cultura, Jesús és un de tants. Sobre Déu? No està del tot clar. Sobre l’Església? Però coneixien el Vaticà. Perquè el Vaticà és el Vaticà. Coneixen el Papa, perquè el Papa és el Papa i va a molts llocs. Volien saber per què el Papa té ambaixades. I van venir a mi. I els hi vaig començar a explicar, començant amb Jesucrist. Si no comencem amb Ell, res no s’explicarà. Van estar molt atents, molt atents. Els solia parlar durant mitja hora, explicant-los coses des de Jesucrist fins avui. Els ho vaig explicar bé i estaven molt atents. I quantes preguntes em van fer després! Quant d’interès van mostrar! Ningú no estava contra nosaltres, ningú! Senzillament no ens coneixien, perquè el nostre missatge amb prou feines arribava a aquesta cultura.
Què cal fer? Cal rebre’ls, viure amb ells, és molt important viure amb ells i estar-hi. Vaig parlar amb el Papa sobre una carta molt important del segle primer, al voltant de l’any 100-110, carta de Diognet. Com viuen els cristians? Qui són els cristians? Es va escriure sobre això en aquell temps, en el temps immediatament posterior als temps apostòlics. Nosaltres vivim com els altres: ens vestim com els altres, mengem com els altres, treballem com els altres, paguem impostos com els altres, ens casem com els altres, però vivim com a cristians. Això és el que cal fer. Viure amb tots, no criticar, no condemnar, sinó viure com a cristians. Transmetre la vida de Jesucrist com Ell ho va fer, transmetre-la als altres. Però hem de canviar la nostra actitud. No cal canviar els mètodes, perquè els mètodes no creen la vida cristiana. La postura canvia la vida cristiana. I la postura vol dir alguna cosa de dins que canvia, que veu les persones com les veu el Senyor. Persones humanes que necessiten ser estimades i servides i viure una vida interior sense por interior de viure en comunió amb elles. Sense por, però com a cristians.
– Tot i que que el ministeri del Visitador Apostòlic és sobretot pastoral, l’arquebisbe Hoser es va pronunciar positivament sobre el fenomen de Medjugorje, els vidents, la devoció mariana, destacant especialment el cristocentrisme i la celebració dels sagraments. Com n’esteu, de familiaritzat, amb la feina del vostre predecessor, el difunt arquebisbe Hoser?
– No el vaig arribar a conèixer. Però vaig entendre una cosa sobre ell: estimava Medjugorje. Ell l’estimava. Aquesta és l’actitud, estimar Medjugorje i ser feliç de viure-hi. Això és el que vaig reconèixer. Li va encantar i va quedar satisfet. Tenia una gran devoció a la Verge Maria, gran i un gran amor a l’Església. Feia vint anys que era a Rwanda, en temps difícils i ho entenc bé, perquè jo vaig estar cinc anys a Burundi, que és a prop de Rwanda i conec bé la situació. Era metge, així que també li va anar bé en aquesta àrea. Va ser bisbe a Varsòvia. I després el van enviar aquí tan vell com jo. Li encantava això. Li encantava això. A la casa parroquial, els vaig dir: “Si us plau, deixeu la foto de Mons. Hoser, que es quedi aquí. “És una història, una història bonica d’un home que va donar la vida aquí i pràcticament hi va morir. Una història maca s’ha de mantenir. Perquè la història no s’ha d’esborrar. No s’ha d’esborrar mai. Els frares em van mostrar a la casa parroquial totes les persones que van morir en el passat, no fa tant de temps, van morir com a màrtirs; hi va haver tanta gent assassinada! És història. No podem oblidar mai que som el fruit d’aquesta història. Vaig venir aquí després que Mons. Hoser treballés bé durant 3, 4, 5 anys. Va treballar bé, en el sentit que va donar la vida per Medjugorje.
– A principis d’agost, a Medjugorje es tornarà a celebrar el Mladifest, que aplega desenes de milers de joves de tot el món. Els joves destaquen que queden particularment impressionats per la devoció a l’Adoració, la Santa Missa concelebrada per més de 500 sacerdots de tot el món. En els darrers anys, els dignataris de l’església han estat amb els joves de Medjugorje al Mladifest i han enviat el seu missatge als joves. Serà igual, el Mladifest d’aquest any?
– Mireu, aquí hi ha organismes organitzacionals que saben com fer la feina. Parlant d’aquesta trobada de joves a l’agost, em sembla que fa dos anys, quan no hi havia covid, van venir més de 50.000 joves durant tota una setmana. I sempre ens preguntem: Per què van venir? Van resar, molts van dejunar, van escoltar testimonis, van participar a l’Adoració, dia i nit. Per què està passant això? I són joves de tot el món. Per què està passant això? Per què els joves vénen aquí? Què hi esperen trobar? Al Senyor Jesús, sens dubte. I la Mare de Déu, sens dubte. I nosaltres, com podem treballar amb Jesús i la Mare de Déu per ajudar aquests joves a trobar Jesús i la Mare de Déu? El rector d’Ars va entendre una realitat profunda: a la seva confessió hi acudien milers de persones, confessava quinze, divuit hores al dia i sempre ho feia bé, amb calma, amb calma, escoltant tothom, i rebia tothom amablement. Es va adonar que Aquell que cridava totes aquestes persones no era ell, era el Senyor Jesús. Però ell va ser el mitjà pel qual totes aquelles persones van trobar el Senyor. Així que allà hi havia Jesús, tota aquella gentada i ell com a mitjà. Es va adonar que era un instrument valuós, un instrument molt valuós, tant espiritual com humà. Sempre va rebre tothom molt bé. Nosaltres també. Qui convida aquests joves? No som pas nosaltres. Qui els està cridant? És el Senyor, utilitzant la Mare de Déu, que és molt important. I què som? Som els mitjans. Necessitem tenir la capacitat de ser oberts, tolerants, alegres, de manera que siguem mitjans valuosos i útils perquè altres es trobin amb el Senyor Jesús.
– Ara que heu arribat aquí a Medjugorje, quins plans teniu i quins seran els vostres primers moviments?
– Doncs és molt simple. Jo tampoc m’esperava que m’enviessin aquí. Si m’hi han enviat, el Senyor, la Mare de Déu, el Papa, l’Església, per alguna cosa deu ser, no ho sé. El primer és cooperar, cooperar. Cooperar amb els pares Franciscans que són aquí i treballen de valent, cooperar amb el Bisbe de Mostar que és el bisbe de tota aquesta part de l’Església, cooperar amb els laics que treballen bé aquí, cooperar.
Això és el primer que faré. A més, pregar, pregar, pregar, perquè estem buits sense pregària, estem buits. El meu pare, que només sabia llegir i escriure, un home pobre, mai no em va dir res. Però un cop em vaig convertir en sacerdot, em va dir: “Saps per què els sacerdots d’avui dia no són tan bons? Perquè no resen.” El meu pare, que mai no em deia res, em va dir: “Perquè no resen.” Em vaig adonar d’una cosa, en la humilitat i la pobresa: la nostra força és la pregària. Perquè nosaltres, com ja he dit, només representem el Senyor, però el nostre punt fonamental, el nostre fonament és Jesús. Sense pregària ens quedem buits. Per tant, un ha de pregar. I després fer el que calgui fer. Sense por de res.
– Pare Arquebisbe, moltes gràcies per aquesta conversa i per tots els missatges que heu enviat als nostres televidents i oients. Espero sincerament que aquest sigui el començament d’una bonica col·laboració amb vos, ara que heu arribat a Medjugorje. Que les pregàries de tots els feligresos de la parròquia de Medjugorje i dels nostres pelegrins siguin la vostra fortalesa.
– Gràcies, moltes gràcies. Gràcies a tots, gràcies pel que esteu fent pel món sencer. Arribeu a molta gent a qui nosaltres no arribem, i en canvi d’aquesta manera hi arribem. Molts els estan escoltant. Moltes gràcies, gràcies per la vostra capacitat; crec que ho esteu fent bé. El que he vist ho feu molt professionalment, i així és com cal fer-ho. Gràcies i que el Senyor i la Mare de Déu us beneeixin. Gràcies.
