1. El 25 de març de 2024, la vident Marija va rebre el missatge mensual següent:
“Estimats fills, en aquest temps de gràcia, pregueu amb mi perquè el bé venci en vosaltres i al voltant vostre. De manera especial, fills meus, pregueu units a Jesús en el seu viacrucis. Poseu en les vostres pregàries aquesta humanitat que vaga sense Déu i sense el seu amor. Sigueu pregària, sigueu llum i testimonis per a tots els qui trobeu, fills meus, perquè Déu misericordiós tingui misericòrdia de vosaltres. Gràcies per haver respost a la meva crida!”.
2. Una dona va trucar a la meva porta. Feia pena de veure. Tots els trets del seu rostre queien. Els ulls, les galtes, la boca, tot li queia. Va començar a enumerar totes les seves desgràcies. El marit, la feina, els fills, la salut, les finances… semblava que tot s’ensorrava a la seva vida i que el seu patiment no tenia fons. Era com si estigués tancada a la presó de les seves desgràcies, que repetia una i altra vegada. Com més lluitava, més mal es feia. Tenia l’esperança per terra.
No la podia deixar marxar en aquell estat. Així que li vaig proposar de seguir un règim molt seriós durant 24 hores. No pas un règim alimentari, sinó una altra mena de règim en dos punts, molt exigents a primera vista, però imprescindibles:
a) Primer, havia de deixar de queixar-se del tot. Posar fre a totes les lamentacions no és fàcil! Queixar-se és, de vegades, una reacció instintiva i incontrolada d’un cor insatisfet, i sovint una rutina inconscient. Tot i que no és senzill, és possible si es decideix amb fermesa, perquè tots hem rebut la llibertat –gran do de Déu– d’escollir el bé i renunciar al mal.
b) Després, per cada pensament negatiu sobre un fet dolorós de la seva vida, havia de beneir Déu i donar-li les gràcies; agrair-li, fins i tot sense entendre per què ho feia. Durant 24 hores, només podia fer pregàries de lloança i agraïment. La vaig advertir que seria una lluita difícil, un combat cos a cos amb ella mateixa. Però va acceptar de bon grat, i fins i tot em va commoure molt la seva confiança.
L’endemà, va tornar a trucar a la meva porta. Gairebé no la vaig reconèixer! Somreia i els trets del seu rostre havien pujat tots de nivell, com si s’hagués fet una cirurgia estètica. El règim havia donat fruit. Va decidir continuar donant gràcies a Déu per tot. El missatge havia arribat!
Però compte: No es tracta, per descomptat, de donar gràcies a Déu pel mal, perquè Déu no vol el mal. Es tracta de donar-li gràcies perquè només Ell té el poder de convertir un mal en un bé, d’utilitzar el mal per fer el bé. En realitat, el que fem és agrair-li la manera tan divina amb què utilitzarà aquest mal que ens fereix per treure’n un bé més gran.
3. L’exemple més bonic
El mal més atroç que ha existit mai a la Terra ha estat la crucifixió de l’Autor de la vida, Jesús, el Fill de Déu. En aquell moment, Satanàs pensava que havia obtingut la victòria. Però va ser tot el contrari, perquè Déu va transformar aquest mal absolut en un bé! Perquè és per la mort de Crist que la mort va ser vençuda en el seu propi terreny, i que les portes de la Vida eterna se’ns van obrir. Si un mal tan gran ha pogut ser transformat en un bé immens, quant més els nostres propis mals seran engolits en la victòria de Crist! I si els oferim amb amor, donaran fruits de llum i de glòria preciosos. No ens equivoquem mai quan donem gràcies a Déu per tot el que ens passa!
M’agrada citar aquesta frase de Santa Teresa de l’Infant Jesús:
«El secret de la felicitat és trobar magnífic tot el que Déu ens envia.»
I també aquestes paraules de sant Joan Pau II en tornar de la Clínica Gemelli, a Roma, després de l’atemptat del 13 de maig de 1981:
Durant un àpat, va preguntar a alguns bisbes presents:
—Segons vosaltres, qui ho ha fet?
Cadascú tenia la seva opinió, però ell mateix va declarar:
—És Satanàs!
I va explicar que fins i tot Satanàs pot ser un instrument en els plans de Déu.
Entre els nombrosos fruits d’aquest atemptat, n’hi ha tres que em semblen especialment notables:
a)Durant la seva estada a la Clínica Gemelli, Joan Pau II va tenir accés al dossier sobre Fàtima, especialment les peticions de la Mare de Déu i els secrets confiats als tres pastorets. Mons. Paolo Hnilica, que havia establert vincles importants amb la vident Lucia, va portar aquests documents privats al Sant Pare, que encara no els havia llegit. Com a resultat, Joan Pau II va decidir consagrar el món al Cor Immaculat de Maria, tal com ho havia demanat la Mare de Déu, cosa que es va fer el 25 de març de 1984, a la plaça de Sant Pere.
b) Un temps després, es va poder difondre arreu del món un esdeveniment notable: la trobada entre el Sant Pare i el seu “assassí”, Mehmet Ali Agca, i el diàleg històric entre aquests dos homes tan diferents (27/12/1983). Un testimoni commovedor del perdó cristià en un món tan esquinçat per l’odi i la violència.
c) El testimoni del cirurgià que va operar el Sant Pare davant d’un fet científicament inexplicable: li semblava que una mà invisible havia desviat la bala que hauria d’haver causat la mort del Papa.
I com que l’atemptat va tenir lloc el 13 de maig, aniversari de les aparicions de Fàtima, el diagnòstic era clar: la Verge de Fàtima va voler protegir el seu fidel servent i va ser la seva mà qui va desviar la bala.
4. Un capellà com cap altre!
Darrerament, molta gent s’ha familiaritzat amb el “Pare Pio de Nàpols”, Don Dolindo Ruotolo, que va tornar a la casa del Pare el 1970, dos anys després del Pare Pio. Actualment, està alleujant, calmant i fins i tot guarint moltes persones de l’ansietat, la por i l’angoixa davant les proves de la vida, i ho fa gratuïtament, a casa, sense fer soroll. I avui dia, guarir-se de la por és una gran gràcia que el cel vol concedir a tothom.
Tinc una amiga canadenca, catòlica fervent, que patia molt per injustícies terribles a la feina. Havia d’afrontar cada dia l’odi d’una persona malintencionada que havia fet d’ella el seu cap de turc. Una autèntica flagel·lació! Això feia anys que durava. Davant la impossibilitat de canviar la situació, ella lluitava amb coratge per no enfonsar-se i per no respondre al mal amb mal. Al contrari, cada dia pregava i perdonava aquella persona.
Quan li vaig parlar de Don Dolindo i de la seva famosa pregària d’abandonament, va decidir practicar-la intensament. Cada dia, presentava la seva “enemiga” al Senyor i li abandonava aquella situació insostenible, demanant-li que se’n cuidi ell mateix. En resum, li deixava el problema a Déu, com dient-li: “És el TEU problema!”
Don Dolindo també té una història particular, perquè des de petit va ser sotmès a persecucions terribles i proves sense fi. Com va aconseguir mantenir el cap fora de l’aigua i conservar sempre l’alegria? L’Esperit Sant li va inspirar aquesta pregària tan simple i d’una eficàcia increïble:
“Jesús, m’abandono a Tu, és a Tu a qui toca pensar-hi!” (Pensaci Tu, en italià).
Fàcil de dir, és clar! Però per a nosaltres, que ho volem controlar tot, això significa deixar que Jesús s’ocupi de la situació sense voler gestionar-la nosaltres mateixos i, encara menys, posar-nos nerviosos davant l’obstacle. Quan una situació ens supera i escapa completament del nostre poder, només Ell, per la seva Providència secreta, en té la solució. Però cal que el deixem actuar!
Posem un exemple: imaginem un cirurgià operant un cas difícil que requereix màxima concentració. Per sort, el pacient està adormit! Si es posés a moure’s i a donar-li consells, seria una catàstrofe.
Tornant a la meva amiga canadenca: va fer tot el que estava a les seves mans, pregar, perdonar, callar, oferir… i va deixar la part essencial al Senyor. Va multiplicar els seus actes d’abandonament amb la fórmula de Don Dolindo, hi va posar tota la seva confiança, fe i amor. El resultat no es va fer esperar:
Les autoritats de l’empresa van demanar a la persona malintencionada que deixés el seu lloc. Va ser substituïda per una dona honesta i sensible. Ara, la meva amiga pot treballar amb ella productivament. Un vent de pau meravellós va començar a bufar en aquell despatx.
Un regal per aprofitar…
En el seu testament, Don Dolindo va declarar:
“Quan hagi mort, veniu a mi, piqueu tres cops a la meva tomba, i us respondré!”
Una gran notícia! Però en la pregària, li vaig dir a Don Dolindo que això seria difícil per a les persones que viuen lluny d’Itàlia. Com que té un esperit molt ampli, li vaig proposar concedir les mateixes gràcies a tots els qui ho vulguin aprofita, sigui quina sigui la distància que els separa de Nàpols.
Com? Només cal picar tres cops sobre la foto de la seva tomba! El sant de la confiança no podrà resistir-se a un acte de fe tan gra per part dels seus germans i germanes! Ara, cadascú pot decidir què vol fer!
5. La paraula de la Venerable Marthe Robin
Un dia, una parella jove va anar a trobar Marthe Robin a Châteauneuf-de-Galaure, buscant un consell que els ajudés a sortir d’un atzucac difícil. La Marthe els va dir:
– “Per això, cal que us abandoneu a Déu!”
– Però la parella li va respondre:
– “Però, Marthe, no aconseguim abandonar-nos!”
I ella, amb la saviesa de l’experiència, els va contestar:
– “Quan un no es pot abandonar, s’ha d’abandonar igualment.”
Per què? Perquè és l’únic camí segur, no n’hi ha cap altre: és el camí de la Mare de Déu i dels sants!
Estimada Gospa, el teu Fill Jesús t’ha enviat a nosaltres per venir-nos a ajudar. Ja és hora que ens despertem! T’ho preguem, cura’ns de l’ensopiment de l’ànima i de tota malaltia espiritual! Sobretot, en aquests temps convulsos, allibera’ns de la por! Avui més que mai, ens refugiem en el teu Cor Immaculat, amb el rosari a la mà!
Germana Emmanuel +
Comunitat de les Benaurances
PS 1. Aquestes paraules ens van ser transmeses per Monsenyor Paolo Hnilica, que era present en aquell sopar amb Joan Pau II en tornar de la clínica.
PS 2. La venerable Marthe Robin, (1902-1981), mística de Châteauneuf de Galaure (Drôme) que va viure la passió de Crist cada semana durant 50 ans. Va anunciar una nova Pentecosta d’amor. Va dir que França cauria molt avall, més aball que cap altra nació, a causa de l’orgull i els governants qu’escolliria. Però la Santa Mare de Déu la salvarà. La Marthe pregava molt per França. « Oh Pare, oh Déu meu, lliureu-la, salveu la vostra França ; prepareu el cor dels seus fills a la missió que hauran de cumplir per ella, per totes les altres nacions, per l’Esglesia sencera”.
PS 3. Celebrarem Sant Josep artesà el dia 1 de maig, és el moment de demanar-li que ajudi a tots els que busquen feina i que ens ajudi a treballar com ell sota la mirada del Pare Celestial amb intenció pura.
PS 4. El papa Benet XVI, abans de la seva dimissió, va concedir diverses entrevistes al periodista Peter Seewald en les quals se li van fer moltes preguntes directes sobre els grans problemes als quals s’enfronta el món actual. Les seves respostes a aquestes preguntes proporcionen una doctrina catòlica clara, que és tan necessària en aquests temps.
Hi ha un altre llibre meravellós anomenat “Qui creu que no està sol: la meva vida al costat de Benet XVI” que ens dóna una visió de qui era el papa Benet i de com va ser tan mal entès per molta gent.
PS 5. Estigues connectat!
Website : www.sremmanuel.org
Facebook : www.facebook.com/sr.emmanuelmaillard
Instagram : www.instagram.com/enfants_de_medjugorje/
TikTok : www.tiktok.com/@soeuremmanuel.medjugorje
Twitter : https://twitter.com/ChildrenofMedj
