17/01/2012 – Mandy Smith, la noia de tretze anys que es va casar amb un Rolling Stone i ara és catòlica

Ho tenia tot, festes, joies, cotxes, una presència física de model i una parella estrella de rock. Però el problema era que la Mandy Smith tenia tan sols tretze anys quan va conèixer i va començar a sortir amb en Bill Wyman, el baixista, en aquell temps, de la banda The Rolling Stones.

Va créixer a Tottenham (Londres) amb la seva germana gran Nicola i la seva mare Patsy, divorciada, que provenia d’una família catòlica irlandesa. D’una bellesa i presència que la feien passar per una noia molt més gran del que en veritat era, la Mandy anava amb la seva germana Nicola a festes per a joves de 18 i 19 anys.

Fou així com una nit van rebre unes entrades per anar a una festa on li varen presentar en Bill Wyman.  Anava a contracorrent i es va enfrontar a tots, fins i tot a la seva família: “Sí, em sentia avergonyida per això. Després de tot, la relació es basava únicament en el sexe, i jo sabia que estava fent alguna cosa que estava malament. Ho sabia”.

Finalment, i després de ser titular en molts diaris on se la qualificava de “nova Lolita” o “adolescent temptadora”, la parella es va casar quan ella tenia 18 anys… i el resultat fou una separació a les poques setmanes de l’enllaç.

Va ser un cop molt dur i la Mandy va patir moltíssim, fins i tot va patir una estranya malaltia que li feia perdre pes d’una manera alarmant. Va intentar sortir-se’n com a cantant, però sense tenir tot l’èxit que hagués volgut; a casa encara se la considerava com la noia salvatge que s’havia casat amb un Rolling Stone. De fet, també fracassà en la seva vida amorosa, amb un nou matrimoni trencat el 1993, amb el jugador holandès Pat Van Den Hauwe. L’any 2001 va tenir una breu relació amb el model Ian Mosby, amb qui té un fill.

Desil·lusionada amb la seva vida a Londres, ve marxar a Manchester on obre una botiga de roba amb la seva germana Nicola. Durant aquests anys escriu la seva biografia It’s All Over Now, que va ser un best-seller. Però tot i així, li faltava alguna cosa… no podia oblidar el seu passat adolescent tan esbojarrat. I va ser així com Medjugorje va aparèixer a la seva vida.

L’any 2005 decideix unir-se a un grup d’amics que anaven de peregrinació a un santuari marià: “Alguna cosa va fer clic – diu la Mandy. Allà van passar coses que jo no puc explicar. Estàvem sopant quan una imatge de la Mare de Déu se’ns va aparèixer en un mantell blanc a deu peus (3 metres) de nosaltres. Tots els que érem allà ho vam veure”.

Decidida a tornar a la fe dels seus orígens, la Mandy opta per tallar de soca-rel: “Ja estava cansada de la meva vida i volia deixar de banda el món de la celebritat. Havia de treballar dur per sentir-me en pau amb mi mateixa”. I per aconseguir-ho, va a missa dos cops per setmana, també hi porta el seu fill tots els diumenges i resa cada dia: «Definitivament, la meva fe m’ha ajudat. Tracto a Déu com Aquell a qui demano  consell. Converso amb Ell cada dia i puc dir que Ell és, en certa manera, l’home de la meva vida. Tenia por, però ja no temo res».

Aquest pas és tan sincer, que de fet ha arribat a perdonar el company rocker de la seva adolescència: «La gent ja no és tan protectora amb les celebritats com ho era abans i crec que si allò nostre hagués passat recentment, en Bill hagués anat a la presó. […] No crec que s’hagi de parlar d’abús […] Ell s’enamorà de mi: no puc mirar-lo com una cosa dolenta o sòrdida».

I a què dedica ara el seu temps? Si no està amb el seu fill Max, s’aboca a dur a terme obres caritatives. Però el que més preocupa la Mandy són les adolescents i les joves: «intento ser un model per a aquestes joves, encara que sé que pot semblar estrany. El que passa és que jo sí que sóc molt conscient de les temptacions i les pressions a què són sotmeses en aquesta edat tan tendra, especialment pel que fa referència al sexe i les drogues».

La Mandy sap que mai no ha estat tan feliç. Gràcies a la seva fe, pot veure el seu passat amb més claredat i gratitud… un passat que no pertany a cap Rolling Stone, sinó a Déu mateix.

Font: www.religionenlibertad.com
Juan Antonio Ruiz