1. El 25 d’agost de 2024, la vident Marija va rebre el missatge mensual següent:
“Estimats fills! Avui la meva pregària amb vosaltres és per la pau. El bé i el mal batallen per prevaldre al món i al cor dels homes i les dones. Vosaltres, sigueu persones d’esperança, de pregària i de gran confiança en Déu Creador per a qui tot és possible. Fills meus, que la pau prevalgui en vosaltres i al voltant vostre. Us beneeixo amb la meva benedicció maternal perquè, fills meus, sigueu joia per a tots aquells que trobeu. Gràcies per haver respost a la meva crida”.
2. Roland, l’anticatòlic perfecte, auxiliar de vol a Air France.
Quan explica la seva història, no pot evitar plorar. És l’amor que no deixa de cremar-lo. Des dels 7 anys, en Roland anava a l’església protestant. Allà, com que no hi havia ornaments ni estàtues, s’asseia davant d’un verset bíblic enganxat a la paret, que el fascinava:
«Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic, perquè tot aquell qui cregui en Ell no es perdi, sinó que tingui vida eterna.» (Joan 3,16).
Explica:
«Sentia rebuig pels catòlics. Per a mi, eren els fills de la gran prostituta de Babilònia, tal com ens ho ensenyaven llavors, i sobretot l’horror dels horrors: adoradors d’estàtues de guix.
En una escala vaig anar a Lió i vaig entrar a la Basílica de Fourvière. Vaig pensar: “Uf, aquest temple de Babilònia! Espelmes i estàtues pertot arreu!” Hi havia una estàtua molt bonica de la Mare de Déu: era Nostra Senyora de Fourvière. Llavors li vaig dir, en un to força sec: “Senyora, no us conec. Però sabeu que la meva filla està molt malalta de l’orella, segurament l’operaran. Té cinc anys. Bé, vos sou jueva, i amb els jueus es poden fer intercanvis. Si guaríeu la meva filla, jo us prometo que donaré la meva vida al vostre Fill. És un tracte. Hi esteu d’acord?”
Vaig encendre una espelma. No em sabia l’“Ave Maria”, però al meu costat hi havia una velleta encantadora amb la seva mantellina i uns guants petits de puntes… Deia “Déu vols salve, Maria”… i jo repetia: Déu vos salve, Maria, plena de gràcia… Va ser la primera “Ave Maria” de la meva vida. Era el 8 de setembre de 1990.
Després me’n vaig anar fins a l’altar, em vaig agenollar i vaig dir a Jesús: “Acabo de fer un tracte amb la teva mare. L’he tractada una mica malament de paraula; li he dit que si guaria la meva filla, et donaria tota la meva vida. Ara no m’esperaré a veure si ho fa o no, però vinc igualment a donar-te la meva vida.” Quan vaig tornar a casa després del vol de Lió, la meva dona va obrir la porta i em va dir: “T’he de dir una cosa molt important.” I jo vaig dir: “Jo també”.
Eren les 3 de la tarda. Quan vaig fer aquell tracte amb la Mare de Déu, el rellotge de Fourvière va tocar tres campanades. En aquell moment, la meva dona era al sofà amb la nostra filla, que estava a 40 de febre i estava a punt de ser operada per posar-li un drenatge (yoyo). La meva dona li va posar la mà al cap i va demanar al Senyor: “Pots fer alguna cosa per ella?” I la nostra filla es va curar a l’instant. Fins avui, no ha tornat a tenir cap problema d’oïda. La meva dona va donar gràcies al Senyor de seguida. A sobre la xemeneia, un despertador marcava les 3 en punt.
Feia poc, ens havia vingut a veure una religiosa i ens havia dit: “Conec un poble on diuen que s’apareix la Mare de Déu.” Calia donar-li les gràcies! Així que vam marxar cap a Medjugorje.
Jo em tapava les orelles. Entre l’aeroport i Medjugorje, sentia aquells catòlics de Babilònia cantar a Maria dins l’autocar: “Verge de l’univers”, i pensava: però qui són aquests blasfems!? Que callin! Maria no és reina de l’univers! Només hi ha un Rei: Déu i el seu Fill. En fi… el bon protestant…
Com que no volia barrejar-me amb tots aquells catòlics, em vaig asseure a l’últim banc de l’església, al costat esquerre. Estava molt content de ser allà, tot sol. Però no sé què va passar… de sobte, em vaig posar a plorar desconsoladament. Devien ser les dos quars de set del matí. I sense saber per què, plorava, plorava, plorava…
Em va començar a recordar tots els meus pecats! De sobte veig un home amb vestit. No havia vist mai una sotana. Se m’acosta i em pregunta en italià: “Confessione?” Jo no sabia què volia dir, però com m’havia vist plorant a llàgrima viva, em feia vergonya i vaig fer que sí amb el cap. Més tard vaig saber com es deia: era el pare Slavko Barbaric, franciscà de la parròquia de Medjugorje. Em va portar a un confessionari i em va fer entendre en italià: “No m’expliquis els teus pecats, te’ls diré jo.” Què?! Com els pots saber, tu?
I em comença a dir tots els meus pecats en ordre cronològic fins aquell dia. Em llegeix el pensament? Això és impossible!
Després em diu: “Va bene?” Això ho vaig entendre, vaig fer que sí amb el cap. I després: “Assoluzione?” I ara, què vol dir aquesta paraula?! Vaig tornar a fer que sí amb el cap, els ulls plens ben negats.
I de sobte, després de l’absolució, tot va començar. El confessionari es va omplir d’un perfum de flors: rosa, lliri… Es veu que d’això se’n diu mirra, però jo no l’havia sentit mai. Treballant a Air France en rutes llargues (com Los Angeles), se m’havien cremat els narius i havia perdut completament l’olfacte.
No la vaig veure. Mentre sentia aquells perfums extraordinaris (malgrat que tenia les fosses nassals cremades), vaig veure que el pare Slavko mirava intensament per sobre de la meva espatlla dreta. Vaig pensar: però què mira aquest bon home? I giro una mica el cap, molt poquet, per no semblar mal educat, cap a la dreta…I tot seguit el giro de cop cap a l’esquerra. No volia veure què passava darrere meu.
Germans i germanes, no la vaig veure, però vaig veure tot el que emanava de la Mare de Déu. Aquella resplendor, aquella llum, aquells perfums, aquella claror per sobre la meva espatlla dreta…
Si no hagués estat tan covard i més valent, també l’hauria mirat atentament. Avui me’n penedeixo; ho lamento profundament. El cor em bategava molt fort.
No, no… És la Mare de Déu? No, no, no, la Mare de Déu no! Ella no! No pot ser! Quan torni, què els diré als meus germans protestants, què els diré?
Roland el diaca.
El vaig conèixer a Medjugorje el 1990, fa 34 anys. Ell mateix m’ho va recordar enguany després d’una missa en francès on, com a diaca de l’Església Catòlica, va fer l’homilia. Li costava aguantar-se les llàgrimes mentre assenyalava el lloc on s’havia assegut 34 anys enrere, al fons de l’església, per no barrejar-se amb aquells “catòlics adoradors d’estàtues de guix”!
Allà el pare Slavko se li havia acostat sense imaginar-se el que passaria… a ell, i al Roland.
Tot el que he escrit aquí només és una petita part del seu testimoni.
Per què ha esperat tant temps per compartir aquest secret que li crema el cor des de fa tants anys? Per obediència. Els temps de Déu no són els nostres. El capellà que va esdevenir el seu director espiritual li va demanar que guardés el secret tots aquests anys. Va ser un acte d’obediència costós per a en Roland, però que ha donat fruits bons.
Ara en Roland és lliure de parlar.
El missatge de Maria que segueix il·lustra bé la crida que reposa sobre ell i… sobre nosaltres!
3. Jesús li va donar un cor. A Medjugorje, Maria ens demana que llegim cada dia un dels seus missatges i el posem en pràctica. Ahir, vaig topar amb un missatge que m’agrada citar a tothora i en qualsevol circumstància, perquè revela alhora l’amor de la Mare de Déu vers l’Església, el seu dolor i la seva esperança:
“Per mitjà de l’amor, Jesús busca la comunió entre el Cel i la Terra, entre el Pare celestial i vosaltres, fills meus, la seva Església. Per això cal pregar molt, pregar i estimar l’Església a la qual pertanyeu. Ara l’Església està patint i necessita apòstols que, estimant la comunió, testimoniant i donant, mostrin els camins de Déu. L’Església necessita apòstols que, vivint l’Eucaristia amb el cor, realitzin grans obres. Us necessita a vosaltres, apòstols meus de l’amor. Fills meus, l’Església ha estat perseguida i traïda des dels seus inicis, però ha crescut dia a dia. És indestructible perquè el meu Fill li ha donat un cor: l’Eucaristia. La llum de la seva Resurrecció ha brillat i brillarà sobre ella. Per això no tingueu por! Pregueu pels vostres pastors perquè tinguin la força i l’amor de ser ponts de salvació. Us en dono gràcies!”.
Aquest és el desig d’en Roland ara: proclamar amb amor aquestes realitats celestials i indestructibles. Quin recorregut! D’algú que menyspreava l’Església i la Mare de Déu, el Cel n’ha fet un testimoni poderós, tant amb la seva paraula com amb la seva vida.
4. La cara amagada del pare Slavko. El pare Slavko sempre va ser molt discret sobre les gràcies que el Senyor li confiava. Mai no en va fer ostentació. Qui sabia que havia vist la Mare de Déu i que llegia en les ànimes? Ningú, que jo sàpiga! No volia que els pelegrins s’aferressin a la seva persona. Un dia em va dir: «Has vist? Reso cada vespre per la curació després de la missa, i mai no he vist ningú aixecar-se de la cadira de rodes. Però n’estic content. Perquè els mossens presents podrien pensar: ‘sí, això és Medjugorje! Però a la meva parròquia, això no passarà mai!’ I llavors es desanimarien.»
Estimat pare Slavko, ho vas fer molt bé! I ens vas deixar creure que mai havies vist la Mare de Déu.
Estimada Gospa, gràcies per reunir sota el teu mantell matern tots aquells que et volen seguir. Són pocs, i en canvi són molts els que t’ignoren i fins i tot et rebutgen. Gràcies pel teu fill Roland, i també gràcies per aquells que no veuen res, no senten res, i tanmateix t’agafen la mà amb fermesa, sostinguts i protegits invisiblement per la teva tendresa indescriptible!
Germana Emmanue, Comunitat de les benaurances
Nota Bene:
A les xarxes socials han aparegut missatges que són pura invenció, sobretot pel que fa al pare Petar i a Ivan. Aneu amb compte!
Els veritables missatges oficials es troben al lloc web de la parròquia:
https://www.medjugorje.hr/fr/
i als llocs que els difonen amb exactitud.
Compte! La Mare de Déu no busca fer sensacionalisme ni espantar! No difongueu res d’això. Aquestes mentides fan mal a la Mare de Déu i als seus plans de pau. Sigueu portadors de la veritat.
Sant Pau va parlar clarament davant dels que causaven confusió:
“Que ningú no us sedueixi amb discursos sense valor, ja que per discursos com aquests Déu castiga els qui són rebels. 7 No tingueu res a veure amb ells..” (Ef 5,6-7)
PS 1. Resteu connectats!
Web: www.enfantsdemedjugorje.fr
Facebook: facebook.com/EnfantsdeMedjugorje
Instagram: instagram.com/sr.emmanuel.medjugorje
TikTok: @soeuremmanuel.medjugorje
Twitter: @EnfantsdeMedj
Spotify: Aquí
PS 2. Inscriu-te per rebre les ‘Notícies mensuals de Medj’ de la germana Emmanuel:
Francès: gospa.fr@gmail.com
Anglès i alemany: sr.emmanuelmaillard@gmail.com
Italià: gospa.italia@gmail.com
Espanyol: gospa.espanol@gmail.com
Flamenc: gclaes@scarlet.be
Croat: djeca.medjugorja@gmail.com
Portuguès: medjugorje.portugal@gmail.com
Xinès (versió original): mozhugeye@gmail.com
Àrab: friendsofmary@live.com
Tailandès: th.gospa@gmail.com
