EL RETROBAMENT AMB DÉU FOU LA PALANCA QUE VA RESCATAR A GIACOMO DE L’ABISME PERSONAL EN EL QUE ES TROBAVA
La Mare de Déu fou clau en la redempció personal d’un cantant italià que porta la música a la sang: Giacomo Celentano, la història del qual la recull Cari Filii News:
Giacomo Celentano (1966) és fill d’Adriano Celentano, un dels grans de la música a Itàlia als anys 70, les cançons del qual, com ara Azzurro, es van cantar per tot el món. Tot seguint les passes del seu pare, el Giacomo també va començar en el món de la música, i tenia bones perspectives però va passar una cosa que li va canviar la vida per sempre, tot i que després Déu li va donar el cent per u.
Ara aquest cantautor cristià acaba de publicar el llibre I tempi di Maria, un llibre en el que fa un recorregut per la seva vida i la de la seva família a través dels ulls de la fe. El text és un cant de lloança a Déu però especialment a la Mare de Déu, amb qui Celentano va tenir una trobada forta als 30 anys.
ARA GIACOMO CELENTANO ESCRIU CANÇONS D’INSPIRACIÓ CRISTIANA
La Mare de Déu va suposar per a ell la culminació de la seva conversió que havia començat uns anys abans arrel d’una malaltia que el va deixar sol. Aquesta travessa el va portar a l’Església, on hi va descobrir María, de qui ara ja no se’n pot separar.
Un jove “mimat” que tenia de tot
Tot va començar el 1990 quan el Giacomo començava la seva carrera musical com a cantant i compositor.
En el seu llibre, Giacomo relata com en aquell moment ho tenia tot, “diners, joventut, novia, amics, la meva família, cotxe, anava a les discoteques a la nit. En resum, jo era el típic nen mimat … Em faltava una cosa, però no la tenia perquè estava massa embolcallat en mi mateix, Déu”.
La depressió que no el deixava respirar
El Giacomo continua el seu relat afirmant que “el fet és que una nit de setembre, quan estava a punt d’anar-me’n a dormir, de sobte em vaig trobar malament i no podia respirar. Al vell mig de la nit em vaig adonar que alguna cosa greu havia passat dins meu però no sabia què”.
De sobte la seva capacitat toràcica s’havia reduït a la meitat i respirava com un vell de 90 anys. “D’un xicot esportiu, ple de vida, d’aficions, en pocs dies em vaig convertir en un vegetal que no sortia de casa, no quedava amb els amics …”.
El van portar a uns quants metges i tots li deien que estava bé de salut però ell continuava sense poder respirar i es va anar tancant en ell mateix en sentir-se incomprès. “En pocs mesos ho vaig perdre gairebé tot: els amics, la novia, la feina, ja que la primera conseqüència d’aquesta malaltia era que no podia cantar”, explica. Es va trobar sol amb una malaltia que tenia nom: depressió profunda.
La forta trobada amb Déu
Ell parla de “terra cremada” al seu voltant, d’un desert en el que Déu es va voler trobar amb ell perquè el reconegués com a Pare y ell es sabés fill seu.
“Déu havia permès la malaltia perquè sabia que només d’aquesta manera, havent posat terra cremada al meu voltant, jo, com a fill pròdig seu, podia tornar a Ell. I així va ser”.
El seu amor a la Mare de Déu
Així és com va descobrir la fe. Es va aferrar a la fe i també als sagraments. I gairebé al mateix temps que va conèixer la Katia, qui avui és la seva dona i mare del seu fill Samuel, el Giacomo també va descobrir la Mare de Déu.
“Només vaig ser capaç de descobrir la meva Mare del Cel en edat ja adulta, als 30 anys. Un dia un amic meu, el Roberto Bignoli, cantant cristià i compositor, em va dir: ‘Giacomo, per què no anem a Schio, al Veneto?; allà, en un poblet anomenat San Martino s’hi apareix la Mare de Déu’ (aquestes aparicions no han estat aprovades per l’Església n.d.a.). No em vaig perdre l’oportunitat i hi vam anar de seguida tots junts: jo, el Roberto, la Katia -en aquell moment encara la meva novia- i el Paolo. És un lloc extraordinari (…) Un cop allà, vaig respirar un aire diferent i immediatament vaig experimentar pau. Llavors vaig rebre un senyal gairebé al mateix moment: en alguns llocs, com per exemple prop de la font que hi ha a meitat de camí del Via Crucis, vaig sentir una dolça olor de roses, que segons la gent d’allà, és un dels senyals més freqüents que la Mare de Déu envia als peregrins”.
Font: www.religionenlibertad.com
