Divendres passat va morir a un hospital de Varsòvia, als 78 anys d’edat, l’arquebisbe Henryk Hoser, nomenat per Francesc al 2017 com a enviat especial a la parròquia de Medjugorje, i confirmat al 2018 per temps indefinit com a visitador apostòlic amb la missió pastoral “d’assegurar l’acompanyament estable i continu” tant de la comunitat parroquial local com dels peregrins que van al lloc de les aparicions.
Monsenyor Hoser va morir víctima d’una “llarga i greu malaltia”, segons informa el portal de la conferencia episcopal polonesa.
Religiós de la Societat de l’Apostolat Catòlic (pares pal·lotins), era metge i va exercir la seva professió abans de descobrir la seva vocació. Fou ordenat sacerdot al 1974 i fou missioner a Ruanda durant vint anys. Després va tornar a Europa i al 2005 fou consagrat bisbe i començà a treballar a la Cúria romana, a la Congregació per a l’Evangelització dels Pobles. Posteriorment, al 2008 Benet XVI el va nomenar arquebisbe de Varsòvia-Praga.
Primer reconeixement
El seu nomenament per Francesc com a visitador apostòlic a Medjugorje va suposar el primer gran reconeixement de la Santa Seu vers el fenomen que té lloc a aquesta localitat bosniana des de 1981, unes aparicions marianes que continuen essent investigades. Les seves competències excloïen qualsevol consideració sobre l’autenticitat o no de les aparicions i es centraven exclusivament a organitzar l’atenció pastoral als milers de persones que hi peregrinen.
Monsenyor Hoser, amb els franciscans de Medjugorje.
I així ho va fer durant aquests quatre anys, cuidant-se tant dels aspectes espirituals, la catequesi als peregrins o l’organització de recessos, com a aspectes materials com ara la millora arquitectònica del santuari i dels llocs on es produeixen les concentracions massives.
Confessions i conversions
Monsenyor Hoser no va amagar mai el seu entusiasme per la feina encomanada: “El fruit més madur de Medjugorje és el de les conversions a través de les confessions, la pau i la reconciliació”, va dir en una entrevista. En una altra ocasió va insistir en el valor que s’atorga a Medjugorje al sagrament de la confessió: “Venen a confessar-se ja que habitualment no poden perquè els sacerdots a Occident ja no confessen. I ho dic amb tota responsabilitat ja que vaig treballar set anys a París i tres anys a Brussel·les. Els sacerdots ja no confessen els fidels perquè creuen que la confessió és “culpabilitzar”, és a dir, dir a les persones que són culpables i ho consideren dolent pel seu benestar, pensen que després hauran d’anar al psiquiatra i ser tractats per no sentir-se culpables. Aquí a Medjugorje la gent reconeix que no tot ha anat bé a la seva vida, demana perdó i descobreix l’espiritualitat.”
La malaltia de monsenyor Hoser era prou coneguda i a les darreres setmanes s’havien reiterat les peticions de pregària per a ell. La seva desaparició ha estat molt sentida en tot l’entorn de Medjugorje, on havia encaixat molt bé, a l’espera d’una decisió final de la Santa Seu sobre la sobre-naturalitat de les aparicions.
