Quan diem que Amor de Déu és una família, ens referim justament al que vàrem viure el dia 26 de febrer a la Vil·la Gospa en la celebració dels 20 anys de l’Associació Amor de Déu. Una trobada fraternal, alegre, en la que al centre de tot hi havia Jesús Sagramentat, i en comunió amb Ell, les més de 400 ànimes que es varen acostar durant tot el dia.
El fred anunciat i la pluja de bon matí no van treure la pau als organitzadors de la diada, convençuts que la Mare de Déu ens cuidaria i s’encarregaria de tot allò que nosaltres no podem controlar, i que anem aprenent que hem de deixar a les seves mans. No hi havia pla B. Confiança plena en la providència, abandonament total en el Senyor, que al cap i la fi és qui ho fa tot.
I amb aquesta pau als cors i un somriure als rostres, ens vàrem disposar a rebre els peregrins que poc a poc s’anaven acostant a Vil·la Gospa, una llar de la Mare de Déu oberta a tothom qui s’hi acosta.
No podem expressar l’agraïment i benedicció per l’amor amb que la mare Església ens cuida, i que aquest cop es reflectí a través de la presència del bisbe Mons. Javier Vilanova, que presidí la celebració eucarística. Una celebració que, com a centre de totes les nostres trobades, pren tota la nostra atenció i delicadesa a l’hora de preparar-la, per a correspondre a l’acte d’Amor que Crist fa cada cop que se celebra.
El bisbe Mons. Javier Vilanova va fer una homilia plena de referències a Vil·la Gospa com a casa de Maria, recordant-nos que la temptació és una prova davant la que ens hem de preguntar: Què volem fer? Obeir la temptació o abandonar-nos al pla de Déu? I per obtenir la resposta ens anima a mirar a la Mestra, la Verge Maria, que ens ha robat el cor a tots. Amb ella aprenem a afrontar les temptacions, ens deia el bisbe Vilanova. I només hi ha una forma, l’abandonament a la voluntat de Déu.
I cal ser conscients, ens afegia, que quan el pecat és abundant i ha conquerit el cor de la persona, quan sembla que el pecat la domina, no és així; la gràcia per mitjà de Jesucrist ha desbordat a dolls en tota la humanitat.
Aprofundint en el “fiat” de Maria, ens deia que quan va dir que sí al Senyor, no només acollia tot del Senyor, sinó que li donava tot. No es deixava cap racó del seu cor per a ella. El sí de Maria és total! I en aquest sentit, ens recordava que el Senyor espera el nostre sí. No ens hem de guardar res, i la por és la més gran de les temptacions. I aquest sí total al Senyor és per a que ens inundi. I si inunda la nostra vida, ho podrem portar a tothom.
Ens parlà de María com a servidora de tots. És la Mare del servei. I ens recorda que, de què serveix la vida si no servim.
Finalment, feu una referència als 20 anys d’Amor de Déu i la necessitat d’agrair a la Nostra Mare el que ens ha donat i segueix donant, doncs ens ha donat la vida, sobretot a través de la confessió; és ella qui ens porta a la confessió i a la eucaristia, és a dir, a Jesús. Donem-li doncs gràcies per la seva protecció (del que veiem i del que no veiem) i fem-ho a través del res diari del Sant Rosari, especialment en família. I demanem-li també molt, doncs ella és intercessora i no es cansa d’ajudar. I ens demanava expressament que li demanem per la família, per la joventut i pels sacerdots.
Finalitzada la Santa Missa, vàrem poder tocar amb els dits el cel, amb l’adoració eucarística. La pregària des del cor que va realitzar Mons. Javier Vilanova, acompanyada de moments de silenci i recolliment, així com de peces musicals, ens transportaren a Medjugorje.
Els detalls, que amb amor vàrem preparar pel Bisbe Mons. Javier Vilanova en agraïment per la seva presència, van anar precedits per unes paraules del President de l’Associació, Oriol Vives, que volgué recordar tots els que han fet i fan possible l’apostolat d’Amor de Déu. I d’entre aquest noms, en sobresortia un de molt especial. El record emocionat del Pare Miquel Peix i l’empremta que ha deixat en les persones que l’han conegut i en l’Associació, varen tenir el seu reconeixement i expressió a través de la lectura d’un text manuscrit del propi Pare Miquel Peix, que volem transcriure íntegrament, per la profunditat de cadascuna de les seves paraules:
“Senyor, t’ofereixo totes les àrees fosques de la meva personalitat.
Et demano el do de l’Esperit i amb ell la fe, l’esperança i la caritat, la pregària de contemplació en la quietud de les meves potències.
Que l’Esperit em doni una veritable experiència de la creu, la necessito, la desitjo, la vull com el més preuat tresor.
M’amago en les teves ferides, on sóc invulnerable als dards de l’enemic. Vull situar-m’hi de cara al pare i rebre-hi l’alè de l’Esperit.”
Després d’aquests moments d’intimitat i pregària, va arribar el moment de celebració fraternal, amb un dinar preparat generosament i amb estima pels voluntaris que, com en la multiplicació dels peixos i els pans, van aconseguir deixar tothom satisfet amb les paelles, fideuàs i postres exquisits.
Les converses, abraçades, riures i anècdotes van ser un constant durant tot el dinar. I mentre la canalla jugava i ho passava d’allò més bé, la sobretaula s’allargava sense límit, com als grans dinars familiars on la pau i l’amor regnen i t’hi trobes tan a gust que no marxaries mai.
Va arribar el moment de mirar a la Nostra Mare i regalar-li allò que tant li agrada, el res del Sant Rosari. Una munió d’ànimes que se sumaren a les que van participar a les activitats del matí van fer d’aquesta estona un regal en forma d’avemaries a la Gospa. Un rosari pregat amb el cor, com Ella ens demana que preguem.
Finalment, vàrem viure un moment d’allò més emotiu i que és reflex clar de la comunió dels sants. Diversos testimonis van desgranar la figura del Pare Miquel Peix i la seva incidència en les seves vides. Aquells que el varen conèixer el recordarem amb agraïment, i els que no varen tenir aquesta sort, van descobrir un home de Déu, entregat al seu ministeri, providencialista i conscient que és l’Esperit Sant i només Ell qui transforma les nostres vides.
Els cors eren plens de goig i vibrants d’alegria al final de la jornada, desprès d’un dia d’agraïment per tants regals que Déu Nostre Senyor ens ha fet a través d’Amor de Déu. Un dia en el que el Senyor va ser el centre de tot i la fraternitat, un cop més, signe identificatiu d’aquestes jornades a Vil·la Gospa.
Gràcies Gospa per estimar-nos tant, Gràcies Senyor per donar-nos la nostra Mare Església que tant ens cuida i gràcies Esperit Sant per transformar dia a dia els nostres cors. Que sapiguem dir sí, com Maria va dir sí.
