Estimats joves i tots vosaltres, germans i germanes reunits aquí.
Acabem de llegir dos passatges de la Santa Bíblia que es troben a les lectures litúrgiques d’avui. Avui recordem un sant bisbe que fou llum i sal per a l’Església, per a la societat i per a la cultura del seu temps. El seu nom és Sant Alfons de Ligorio. En ell hi trobem un exemple brillant de l’esplendor que només el Regne de Déu pot aconseguir en una persona que s’esforça per descobrir aquesta realitat i un cop la troba, es converteix en el seu apòstol i la difon als seus altres germans.
Ambdós textos bíblics, l’un de l’Antic i l’altre del Nou Testament, són verdaderament providencials per aquesta celebració Eucarística, destinada especialment per a vosaltres, els joves, com a introducció al vostre tradicional Festival anual, en el que tinc l’honor de participar per primera vegada.
Jesús desitja que avui comprenguem que el Regne de Déu és la realitat que existeix en si mateixa, independentment de la nostra voluntat, ja que no som pas nosaltres els que establim o instituïm el Regne de Déu.
Tot i així, el Regne de Déu és quelcom sense el que nosaltres, les criatures humanes, no podem viure. El Regne de Déu té quelcom que ens atrau amb tanta força, que la nostra humanitat seria absolutament incompleta si perdéssim quelcom com el Regne de Déu.
L’esser humà està obert al Regne de Déu en la seva naturalesa i el Regne de Déu existeix amb el propòsit de pertànyer-nos a les criatures humanes. La nostra naturalesa humana ha estat feta i organitzada de manera que és dirigida, a pesar de la llibertat d’elecció que se’ns ha donat, cap al valor del Regne de Déu, ja que és només en aquest valor i a través d’ell que aconsegueix tota la seva plenitud.
Si vosaltres, estimat jovent, baixéssiu en els vostres pensaments al més profund del vostre esser (aquest procés que hem de fer fins i tot quan siguem adults) llavors descobriríeu que el l’últim extrem, a la base del nostre esser, hi ha una fam i una set que no es poden apaivagar amb les coses materials o en les activitats en les que participem, o en passatemps que practiquem, o en les relacions humanes, els diners, la cultura, l’entreteniment, etc. … Totes aquestes realitats que ens agraden, ens atrauen i ens aporten satisfacció només fins a un cert punt. Tot i així, honestament hem de reconèixer que al cap del dia ens quedem amb una mica de sensació de buit, quelcom que no sabem com omplir.
Estimats amics, aquesta és l’experiència que tenim durant tot el nostre viatge en aquesta terra: l’experiència del buit interior, especialment durant l’etapa de la nostra joventut, que pot portar a drames seriosos i algunes conseqüències terribles; cada dia sentim notícies d’accidents tràgics. Llavors ens hem de preguntar: Quin és el valor que pot omplir el buit que sento dins meu?
Aquesta pregunta també la va fer el profeta Jeremies: “Per què el meu dolor es fa etern i no se’m vol tancar la ferida enverinada?(Jer 15,18).
La resposta del Senyor, en un moment tan greu, és que es converteixi: Si tornes, et deixo tornar; continuaràs al meu servei.” (Jer 15,19).
Aquest mateix Senyor, més tard, en la plenitud dels temps, ha aclarit i complert la resposta donada prèviament a Jeremies, en les paràboles sobre el tresor enterrat i la perla fina.
Aquestes dues paràboles són molt clares: el Regne de Déu es trobarà inesperadament, ja que és un regal. En la paràbola, l’home no va anar al camp a buscar el tresor, només hi va anar a conrear el terreny, però hi va trobar el tresor.
Un home que conrea la terra, el sòl, pot ser el símbol de tots els que conreen la base del seu esperit i en general el fonament de la seva pròpia personalitat, de tal manera que comprenguin com omplir el buit interior del que parlàvem abans. Allà, aquest conreu de la terra de la nostra pròpia persona és el camí que condueix a la conversió i al canvi gradual però radical de nosaltres mateixos.
Tu, estimat jove, estàs en la posició més avantatjosa per dur a terme aquest procés de renovació i de canvi dins teu. Per a tu, que ets un poble que mira el futur, existeix aquesta inquietud santa que et mou a tots els nivells i cerca totes les respostes a aquest sentiment intern de buit; aquesta és la pregunta per a cadascun de vosaltres.
Si conrees el terreny de la teva personalitat, el Senyor et seguirà ajudant i et portarà inesperadament al valor últim i absolut del Regne de Déu, com a la sola cosa capaç d’omplir el teu buit interior.
Per tant, en la perplexitat que Déu evoca amb els Seus dons, un cop ja estiguis ple d’alegria, descobriràs que tot el que solies ser, el que tenies abans i tot el que feies abans del Regne de Déu i fora del seu Regne, ja no té cap sentit, i més encara, val la pena deixar-ho enrere, desfer-se de tot per assolir només el Regne de Déu.
Un cop haguem entès això, hem de seguir endavant, hem de seguir en l’elecció bàsica i definitiva a favor del descobriment del Regne de Déu que has experimentat en la teva vida com un regal, sabent i confiant que si busques primer el Regne de Déu, tota la resta et serà dada. És el mateix Jesús que et dóna aquesta seguretat!
Escollir i decidir-se pel Regne de Déu no vol dir decidir només una cosa o algun tipus d’estructura. Decidir-se per el Regne de Déu vol dir escollir una persona: Jesús, perquè només Ell ens pot donar l’alegria genuïna, puig que Ell és la font de l’alegria.
Per tant, acabem aquesta homilia amb una pregària breu: Senyor Jesús, Tu ets el Regne i el nostre goig, si us plau, fes que nosaltres i tots els que t’hem trobat et seguim amb un fervor renovat i en la llibertat dels nostres cors; per a Tu són els tresors amagats de l’existència humana, Tu ets la perla fina, Tu ho ets tot i per tant val la pena deixar-ho tot per Tu. Amén.
Font: www.centromedjugorje.org
