08/04/2017 – Conversa amb l’enviat del Sant Pare per a Medjugorje

FONT: https://www.bitno.net/

AUTOR: Goran Andrijanić

L’arquebisbe Hoser va dir: l’Església trobarà una solució per a Medjugorje que deixarà tothom content.

L’enviat especial del Papa a Medjugorje, l’arquebisbe de Varsòvia-Praga Henryk Hoser, acaba demà la primera part de la seva missió. Ha passat uns dies a Medjugorje i no exclou la possibilitat de tornar-hi abans de presentar l’informe final al Papa Francesc, cosa que està prevista al juny. Recordem: la seva estada a Medjugorje té com a objectiu examinar la situació pastoral en aquell lloc, tal com ens ha repetit ell mateix diverses vegades.

Durant la seva visita va parlar amb totes, per dir-ho d’alguna manera, “les parts interessades”. Es va reunir amb el bisbe de Mostar, Ratko Peric, i amb els vidents de Medjugorje; és a dir, tal com ell ho defineix: “persones que han experimentat aparicions, l’autenticitat de les quals encara no ha estat confirmada”.

La seva estada a Medjugorje va causar, sens dubte, molta alegria en aquest lloc, com ho hem pogut notar en els mitjans de comunicació. Era d’esperar: Hoser és el primer enviat de la Santa Seu des de l’any 1981 i del començament dels esdeveniments de Medjugorje. Alguns mitjans de comunicació afirmen, una mica precipitadament, que la seva missió és, sens dubte, un resultat positiu de la tasca de la comissió especial de la Santa Seu, qui ha de donar un veredicte sobre les aparicions. En aquesta conversa però, Hoser ens demostra que toca de peus a terra. El que realment és indubtable, i això ho ha dit l’arquebisbe, és que és conscient dels “immensos fruits espirituals de Medjugorje”.

El nostre portal va tenir l’oportunitat, com a únic mitjà de comunicació de Croàcia, i pel que sabem, també del món, que ha portat a terme una entrevista individual amb l’arquebisbe amb motiu del compliment de la primera part de la seva missió.

– Tal com heu assenyalat en varies ocasions, la vostra tasca principal era examinar les necessitats pastorals dels peregrins i les maneres de respondre’ls. Després d’aquests pocs dies que heu passat a Medjugorje, quines són les vostres impressions?

La situació pastoral a Medjugorje em sembla molt ben cimentada. Sens dubte és un desafiament exigent pel fet que durant tots aquests anys ha passat per aquest lloc un nombre cada vegada més gran de peregrins, les necessitats pastorals dels quals havien de ser ateses. La comunitat pastoral local ho ha fet en la mesura de les seves possibilitats.

En aquest moment, totes les formes de pastoral són presents a Medjugorje i crec que són positives. En primer lloc penso en la litúrgia, que se celebra d’acord amb totes les normes eclesiàstiques. També d’altres, que nosaltres anomenem paralitúrgiques, com el Via Crucis. Un factor important és l’Adoració del Santíssim Sagrament, devoció que expressa la fe dels fidels en la presencia real de Jesucrist en l’Eucaristia. L’Adoració és un element important de la peregrinació a Medjugorje.

Per altra banda, un altre element important de la situació pastoral local és la formació i transmissió de la Paraula de Déu. Hi ha moltes maneres diferents de dur a terme aquesta formació espiritual, ja sigui a través de la catequesi, a través de les homilies que s’anuncien aquí, a través dels seminaris freqüents i diversos que algunes vegades són generales i d’altres vegades dirigits a grups de persones i professionals específics com ara la professió mèdica. S’organitzen renovacions espirituals; per exemple, a la Casa de la Pau cada setmana es fa una renovació espiritual. Per tant, es respon a les necessitats pastorals i de maneres ben diverses.

El fenomen més gran i més important crec que és el sagrament de la confessió. La presencia actual de sacerdots gairebé no és suficient per satisfer les necessitats dels fidels. Els testimonis dels mateixos confessors i dels creients parlen de confessions molt profundes, confessions que comporten experiències fortes de conversió. I crec que això és quelcom molt característic de Medjugorje.

– Us esperàveu una situació com aquesta, en termes d’atenció pastoral?

Jo no tenia expectatives ni idees preconcebudes. He vingut a aquest lloc per verificar què passa aquí, sense cap preconcepte. I el que veig és que aquest és un dels llocs més importants de culte a Maria al món, amb dos milions i mig de peregrins l’any, de vuitanta països diferents. Els peregrins venen d’arreu del món i el caràcter internacional també és important per a Medjugorje.

– És la primera vegada que veniu. Quina és la vostra impressió general?

La ciutat està dominada per una espiritualitat especial. El que està passant a Medjugorje no es limita a la recepció de peregrins que s’estan aquí uns quants dies sinó que a més, al voltant d’aquest lloc s’hi ha desenvolupat una vertadera xarxa d’activitats espirituals, especialment caritatives, que tenen lloc constantment. He de dir que la participació de les persones que treballen en aquesta organització deixa una impressió gran i bona; i així també els resultats obtinguts.

Tot i així, l’èmfasi sempre està en l’espiritualitat. La pregària aquí sempre està en primer pla. Per exemple, la comunitat “Poble de la Mare”, dirigida pels franciscans, es fonamenta en ajudar les persones de totes edats i amb problemes diversos. Allí s’ajuda a molta gent, des de nens en edat de preescolar fins a persones grans que tenen diversos problemes existencials i han arribat a un tipus de teràpia basada en l’antic principi benedictí “ora et labora”. I dóna resultats excel·lents. Justament avui hi he estat.

– I també hi ha el Cenacle …!

Sí, una comunitat que es coneix a d’altres països i que aconsegueix resultats excel·lents en la lluita contra l’addicció. Aquí aquests joves ajuden a d’altres –especialment a peregrins d’edat avançada a pujar el Križevac o el turó de les Aparicions. No oblidem que Medjugorje no va rebre el seu nom perquè sí. Els camins dels peregrins són drets i per la muntanya, i aquests joves del Cenacle sovint porten persones amb discapacitats als llocs de pregària.

Per tant, vull dir que al voltant de Medjugorje hi ha comunitats i llars que proporcionen atenció i assistència espiritual als necessitats i de maneres ben diverses.

– Això vol dir que en aquest lloc s’han donat fruits espirituals.

Sí, i són enormes, tal com es reflexa en les activitats que he anomenat i en les devocions que s’han desenvolupat aquí.

– Molts assenyalen que amb la vostra arribada, és la primera vegada que el Vaticà envia oficialment un prelat d’alt rang a Medjugorje. Heu visitat la muntanya de les Aparicions… Molta gent veu això com un signe del “reconeixement” del que està succeint aquí.

Aquí cal separar dos aspectes sobre Medjugorje. Un es refereix al pastoral, amb el que estic directament connectat. El segon aspecte es refereix a l’autenticitat o no autenticitat de les aparicions. Aquest aspecte no és la raó de la meva estada aquí i la seva investigació. Les aparicions són competència d’una Comissió separada, presidida pel cardenal Ruini, els resultats de la qual encara no han estat revelats.

Per tant, hem de separar aquests dos aspectes, tot i que ambdós conviuen. Sóc aquí pels aspectes pastorals de Medjugorje, la importància de la qual l’Església reconeix i accepta, fet pel qual estic aquí. Sóc aquí per investigar la situació pastoral i oferir possibles solucions perquè sigui més eficaç.

– Es parla de la vostra homilia a l’església de Sant Jaume apòstol en la que vau mencionar Maria com a “Reina de la Pau”.

Com ja he dit, no em puc pronunciar sobre aquest tema. El que puc és recordar que en la tradició de pregària de l’Església, la veneració de la Mare de Déu –la Reina de la Pau- està molt difosa. El que he explicat en la meva homilia és que la fidelitat a Jesús, a la seva Mare i a l’Església ha de ser la base espiritual de tots els que venen aquí, i que Maria pot ser venerada a qualsevol lloc. Per tant, he destacat la universalitat del culte marià. Ella és la Reina de cels i terra i per tant la podem venerar a qualsevol lloc, no només a Medjugorje o en un lloc on s’hi hagin reconegut aparicions.

L’Església no ha demanat mai als fidels que creguin en les revelacions privades. No hi estan obligats. I això és així perquè la Revelació de Jesucrist va acabar amb la mort de l’últim dels Apòstols; i l’Església desenvolupa la seva Tradició i Magisteri precisament sobre la base d’aquesta Revelació. Totes les revelacions privades només són autèntiques en la mesura que els seus ensenyaments i la seva espiritualitat estiguin d’acord amb la Revelació de Jesucrist.

– Us heu reunit amb els vidents?

Sí. Estava previst com a part de la meva missió. No m’he reunit amb tots ja que no tots es troben ara mateix aquí a Medjugorje.

– Com va anar la reunió?

D’això només en parlaré en el meu informe. Però puc dir que la reunió és va desenvolupar en un ambient tranquil i fou molt útil. Evidentment la meva investigació no ha anat en la direcció d’establir l’autenticitat de les aparicions. El meu objectiu fou examinar d’alguna manera la vivència i presència dels vidents aquí a Medjugorje. Em va donar la sensació que són molt retrets, molt discrets. No s’exposen ni s’imposen. Em van deixar una impressió positiva. Cal recordar que les primeres investigacions dels psicòlegs i psiquiatres van demostrar que en el comportament d’aquestes persones no hi havia desviacions, i que eren persones normals i sanes.

– Abans de venir aquí, vau dir que “Medjugorje és un lloc més Cristològic que marià”. La vostra estada aquí us n’ha convençut?

Sí. Jo aquí només he repetit el que Sant Lluis Maria de Montfort va dir: per Maria a Jesús. Aquí s’hi desenvolupa l’espiritualitat cristocèntrica. El lloc de la Benaurada Verge Maria es defineix pel seu paper en la història de la salvació. Ella sempre va estar al costat de Jesús. Va ser al peu de la creu, el va portar a les seves entranyes, el va néixer. Tota Ella era només d’Ell. Per això aquesta espiritualitat cristocèntrica s’enforteix a través de la figura de Maria.

– Però com és en comparació a d’altres llocs de culte a Maria?

He estat a santuaris marians –com Lourdes, Fàtima i Kibeho, santuari a l’Àfrica. Aquí a Medjugorje el fenomen més fort segueix sent la confessió. En parlo perquè crec que aquest sagrament és un element essencial de la cristologia. El sagrament de la Reconciliació és un sagrament de la misericòrdia de Déu. Per tant, està relacionat amb la devoció a la Divina Misericòrdia, amb Jesús Misericordiós, o sigui, amb Santa Maria Faustina Kowalska i la seva missió i espiritualitat. Voldria recordar que Santa Maria Faustina va tenir l’oportunitat de parlar gairebé cada dia amb Jesús durant anys. Per tant, una altra similitud amb la situació aquí a Medjugorje. Recomanaria llegir el seu “Diari”.

Tanmateix, es van necessitar molts anys perquè s’arribés a reconèixer el culte de la Divina Misericòrdia. Potser encara n’haurien passat més si no hagués estat per la intervenció determinant de Sant Joan Pau II. És un culte que anteriorment havia estat prohibit, que durant anys va estar amagat, però que tot i així va poder sobreviure i avui dia és reconegut i molt difós.

– Vos hi veieu semblança amb Medjugorje?

Veig algunes analogies de les que hem de ser conscients per tal de descobrir el que està succeint en un context més ampli. Crec que la comissió del cardenal Ruini també té en compte aquest context més ampli. Però també és important el context de Medjugorje en si mateix. Es troba situada en una part d’Europa que és multi-ètnica, en la que es produeix una superposició de catòlics i ortodoxos. No només això: aquí el cristianisme està en contacte amb l’Islam; un lloc on sempre hi ha hagut una “efervescència” i molta intolerància que es va manifestar en la guerra recent. I llavors, en un lloc com aquest, apareix el missatge de la pau. ¿No és justament a Sarajevo on va començar la Primera Guerra Mundial que va causar la mort de milions de persones? Crec que aquest lloc és significatiu si parlem del culte al Déu dels cristians i la seva presència en la història.

– Podem, en un sentit teològic, separar el potencial d’evangelització que existeix a Medjugorje, com heu dit, de les aparicions que, com s’afirma, hi passen?

La qüestió de les aparicions encara no ha arribat al final. Encara segueixen les investigacions de l’Església i aviat en donarà la seva opinió. Al mateix temps, és impossible aturar aquest gran moviment que segueix el seu curs, aquesta gran roda que va rodant i que fa que es desenvolupi un culte marià sà i eclesiàstic que té el seu lloc, i per dir-ho d’alguna manera, els seus drets.

– Hi ha qui comenta que aquesta decisió sobre Medjugorje s’ha allargat molt.

Ja hem comentat una situació semblant amb el culte a la Misericòrdia de Déu. Quan hi ha dubtes sobre quelcom, es necessita temps per resoldre-ho. En referència a aquestes aparicions, s’hi poden trobar algunes controvèrsies. L’Església ha d’examinar aquestes controvèrsies i donar el seu veredicte, sobre la base del que ambdues parts interessades parlen –és a dir, no només aquells a qui anomenem vidents sinó també al bisbe local. Aquestes coses són complexes i l’Església se les pren amb precaució.

– Hi ha molts comentaris que afirmen que el Papa Francesc, quan parla de Maria com algú que “no envia cartes cada dia”, en realitat ha criticat Medjugorje. Què en penseu vos?

No vull fer comentaris sobre això perquè no estic segur de quin fou el missatge del Papa i què volia comunicar exactament amb aquesta declaració. El que sí sé és que no va mencionar Medjugorje directament. Si es tracta dels vidents de Medjugorje, sabem que ells transcriuen els missatges que reben en aquestes aparicions, l’autenticitat dels quals no s’ha confirmat. En aquests missatges no apareixen elements nous sinó que tan sols confirmen i ens recorden els ciments de la nostra fe. Això és com en les pregàries –les anem repetim i així confirmem el que creiem i ho recordem. Quan resem el rosari, ens recordem dels misteris de la salvació, oi que és així? Com una petita catequesi. Com quan repetim el Credo a la Missa del diumenge. Crec que aquests missatges es poden descriure així –com un recordatori i confirmació de la fe. En els temps que vivim, és clarament necessari, especialment quan es tracta de la pau al món. El Sant Pare ha parlat de la Tercera Guerra Mundial, que ja està succeint. Aquest és un tema d’actualitat al que cal tornar.

– El bisbe de Mostar, Ratko Peric, acaba de publicar una declaració molt dura sobre Medjugorje. Aquests dies us heu reunit amb ell. Com va anar la reunió?

No puc comentar els seus punts de vista, que de fet són ben coneguts per tots vosaltres periodistes. Però repeteixo: l’Església ha de prendre aquests fenòmens amb precaució. Això vol dir que s’han d’examinar tots els arguments a favor i en contra. No vam parlar molt, però abans de marxar tornaré a parlar amb ell. Tothom té dret a opinar. I coneixem l’opinió del bisbe de Medjugorje.

– Com a enviat del Papa, us sentiu una mica entre l’espasa i la paret? Per una banda el bisbe, i per altra banda els creients i els franciscans?

La meva estada aquí no és tan “perillosa”. On hi ha persones, sempre hi ha certes discrepàncies. No ens angoixem amb això ni li donem massa importància. L’Església ja té 2.000 anys d’experiència que inclouen altres fenòmens similars a aquest de Medjugorje, i sens dubte podrà trobar una solució que, al final, deixarà tothom content.

Goran Andrijanić | Bitno.net