05/02/2018 – La Mare de Déu explica el Nadal a Medjugorje

La presència diària de la Mare de Déu a Medjugorje durant gairebé 40 anys, és la intervenció més gran de Déu, després de la Pentecosta, a la història de la humanitat. I un cop reconeguda la sobrenaturalitat del fenomen per part del Magisteri, serà l’esdeveniment eclesial que més relleu donarà a la figura de Maria a la història. Recordem que a Medjugorje la Mare de Déu va narrar la seva vida als vidents durant divuit mesos; i li va demanar a la Vicka que ho posés tot per escrit. La Vicka va arribar a escriure tres quaderns i espera indicacions de la Mare de Déu perquè “aquesta vida” sigui publicada. Segons la Vicka, la Mare de Déu li va narrar la seva vida des del seu naixement fins a la seva Assumpció al Cel. Aquesta narració va acabar a la Pentecosta de 1983.

Una altra dada interessant és que els vidents afirmen que la Mare de Déu els hi va dir, l’any 1984, que el dia del bi-mil·lenari del seu naixement era el 5 d’agost. Aquell mateix any, una de les vidents, la Jelena, va tenir la visió del Nadal, el dia de Nadal. Aquesta visió apareix al llibre “Pregueu junts amb el cor alegre”, del Pare Slalvko, que fou pare espiritual dels vidents.

-“El 22 de desembre, la Mare de Déu m’havia promès que el dia 25 em mostraria com havia viscut el Nadal; i vaig tenir la visió següent:

-Al principi vaig veure un àngel, que després va desaparèixer. De sobte tot es va tornar fosc, i de la foscor, poc a poc va aparèixer un cel estrellat. A l’horitzó vaig veure algú que s’acostava. Era sant Josep amb un bastó a la mà. Caminava per un carrer empedrat i al fons, cap on caminava, vaig veure varies casetes il·luminades. Al seu costat vaig veure una mula i a sobre hi vaig veure la Mare de Déu, molt trista, mentre li deia a Josep: “Estic molt cansada. Desitjaria que algú ens allotgés aquesta nit”. I Josep li va contestar: “Allà hi ha cases. Ho demanarem”. En acostar-se a la primera casa, Josep va trucar a la porta. Algú va obrir però tan bon punt va veure a Josep i a Maria, va tancar la porta immediatament. Aquesta escena es va repetir unes quantes vegades. I en algun cas, fins i tot van tancar els llums de les cases per fer desistir a Maria i Josep de trucar. Ambdós estaven molt tristos i Josep particularment estava molt adolorit, confós i desassossegat per tots aquests rebuigs. Maria, en mig de la seva tristesa, el va animar dient-li: “Josep: conserva la pau!, el dia de l’alegria ha arribat! Tot i així, ara desitjo pregar amb tu perquè hi ha molta gent que no permet que Jesús neixi!”.

“Després d’haver pregat, Maria va dir: “Josep, mira: allà baix hi ha una establia! Segurament allà no hi dorm ningú, deu estar abandonada”. I així és com es van dirigir cap allà. A dins hi ha una mula i ells també porten la seva davant l’estable. Llavors Josep recull una mica de llenya per encendre el foc. Després hi posa una mica de palla; però el foc s’apaga immediatament, perquè tant la llenya com la palla eren molt humides. Mentrestant, Maria busca com escalfar-se prop de les mules.

Tot seguit se’m va presentar una segona escena. L’establia, que fins aquell moment estava poc il·luminada, de sobte es va il·luminar com si fos de dia. I tot d’una vaig veure, al costat de Maria, el Nen Jesús acabat de néixer com movia les manetes i els peuets. Te una carona molt dolça: sembla que ja somrigui. El cel, per altra banda, s’omple de moltes estrelles lluminoses. A sobre l’establia vaig veure dos àngels que portaven a la mà alguna cosa que semblava una bandera gran, en la que hi havia escrit “Et glorifiquem, oh Senyor!”. A sobre aquests dos àngels hi havia un exercit celestial immens que cantava i glorificava Déu. Llavors, una mica allunyat del pessebre, vaig veure un grup de pastors que cuidava el seu ramat. Estaven cansats i alguns ja dormien. I heus aquí que un àngel se’ls hi acosta i els diu: “Pastors escolteu la bona nova: Avui Déu ha nascut entre vosaltres! El trobareu ajagut al pessebre d’aquella establia. El que us dic és cert”. Immediatament els pastors es van dirigir cap a l’establia, i quan van trobar el nen Jesús es van agenollar i li oferiren regals senzills. Maria els hi agraeix amb dolcesa i afegeix: “Us agreixo tot això però ara voldria pregar amb vosaltres perquè molts no han volgut acollir Jesús que estava a punt de néixer”.

Després d’això, aquesta escena va desaparèixer immediatament i va aparèixer la tercera. Vaig veure els Mags a Jerusalem que preguntaven per Jesús, però ningú no els en sabia donar raó; fins que van veure l’estrella cometa que es tornava a aixecar i els guiava fins a l’estable de Betlem. Extasiats i commoguts, observen el Nen Jesús, s’inclinen amb el rostre fins a terra per adorar-lo profundament i després li ofereixen dons preciosos. Maria els hi agraeix i els diu: “Ara desitjo pregar amb vosaltres perquè molts no han volgut adorar Jesús”.

Fins aquí la narració del Nadal segons la Jenela. Hi afegim que aquell mateix any, el 15 de desembre, la Mare de Déu va suggerir els temes de meditació següents per als dies de la Novena de Nadal.

Obriu els vostres cors perquè Jesús hi vol habitar després de Nadal.

Acolliu el Nadal amb alegria.

Purifiqueu-vos per Nadal.

D’ara endavant, permeteu que Jesús ocupi el primer lloc als vostres cors.

Permeteu que només Jesús us ompli d’alegria.

Permeteu que l’amor sigui present en cadascuna de les vostres paraules.

Neix l’Home-Déu que desitja el món unit.

Viviu en Jesús.

No us allunyeu del Nadal.

Tot seguit, alguns missatges d’aquell mateix any sobre el Nadal:

16 de desembre:

“Estimats fills, procureu que de l’Església brolli la fragància del Nadal! I que el Nadal ja sigui als graons de casa vostra! Purifiqueu els vostres cors per tal que estiguin a punt per rebre Jesús per Nadal. No permeteu que les coses materials passin per davant del Nadal de Jesús! Estimats fills, Jesús neix: rebeu-lo amb un cor alegre!”.

18 de desembre:

“Estimats fills, desitjo que cadascun de vosaltres prepari en el seu cor el pessebre per a Jesús”.

21 de desembre:

“Estimats fills, desitjo que vosaltres sigueu com una flor que floreix al Nadal per a Jesús; una flor que no es marcirà i que mai no deixarà de florir fins i tot quan el Nadal ja hagi passat. Desitjo que els vostres cors siguin com els pastors de Betlem davant del pessebre de Jesús”.

25 de desembre:

“Desitjo que aquest sigui per a vosaltres un Nadal lluminós!”.

Font: www.centromedjugorje.org