“A diversos llocs del Nou Testament hi trobem el text que parla del perdó dels pecats i la retinència dels pecats. Si obrim l’Evangeli segons Sant Joan, cap al final, just després de la Resurrecció, hi trobem el text que parla de Jesús, que el primer dia de la setmana, és a dir, el dia que va succeir a la Resurrecció, va tornar als seus deixebles, els saludà amb el “Shalom”, i llavors -diu Joan- va alenar damunt d’ells i els digué: “Rebeu l’Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó” (Jn 20, 22-23), són les paraules amb les que fra Ante Vučković va començar la seva meditació, explicant-nos que “tenim dues maneres de lidiar amb les faltes d’altres persones, amb els seus pecats”.
“Els podem perdonar o ens els poden guardar. Evidentment que sabem que tot això també té a veure amb un sagrament molt important, la confessió. Però tal vegada també el podem aplicar sobre el que els essers humans fem en les nostres relacions quotidianes, tant si ens toca donar l’absolució en la confessió, en el cas de que siguem sacerdots, com si som els fidels que confien en la Paraula de Déu que ens ha estat dirigida”, digué fra Ante, tot afegint que “aquesta paràbola succeí en el moment en el que els deixebles de Jesús estaven tancats.”
“Es van tancar per por. La por els va vèncer. Era la por de ser acusats de pertànyer al que havia estat assassinat. També la por per al cos desaparegut que inquietà Maria Magdalena aquell matí. Era la por de la tomba buida, per això es van tancar. És el simbolisme d’una ànima tancada, que no té alegria, que no sap per què viure, que no té cap missió, que es troba en un món que s’assembla a una tomba. És molt interessant que aquesta descripció dels homes vius que es van tancar serà destruïda per aquell que va sortir de la tomba i la tomba del qual romangué buida. Jesús entra en aquell món tancat dels seus deixebles i obre aquell món des de dins. Els mostrarà el seu costat, els mostrarà les seves llagues, els mostrarà les seves mans i els saludarà amb la paraula «Shalom». Fou crucificat, fou assassinat, però va ressuscitar. Els deixebles se n’alegraran. Per a ells, la trobada amb el Ressuscitat serà quan entendran la transformació, quan entendran que quelcom important els ha succeït, justament perquè el Mestre ha experimentat la transformació més gran possible. I llavors aquest moment en el que Jesús alena sobre d’ells. Això recorda l’alè amb el que Déu va donar l’alè de vida al primer home, li va insuflar el seu alè i l’home es va convertir en “ésser viu” diu el llibre del Gènesi (Gènesi 2, 7b). Aquest és el nou alè, aquesta és la nova criatura, perquè Jesús ressuscitat és una nova criatura, amb ell comença la nova creació. Al mateix temps, aquest alè és l’Esperit de Déu, així que ells reben l’Esperit Sant per poder perdonar els pecats”, explica fra Ante Vučković, que continua parlant sobre el perdó dels pecats, de la culpa, amb les paraules de Jesús: “la veritat us farà lliures» (Jn 8, 32).
Destaca que aquest text, que parla de la vinguda de Jesús als deixebles, és molt important.
“Trobar-se amb el Ressuscitat. Deixar que Ell ens tregui la culpa. Confiar en Ell. Perdonar els altres”, va dir fra Ante Vučković, parlant de la nostra vida diària i de quan trobem a “les persones que es lliguen els uns als altres amb la culpa, sentim que la vida està lligada, que la gent està com atrapada”.
“Aquí, l’esclavitud és espiritual, i es veu en tots els àmbits de la vida. Però quan coneixem un sol home que ha estat alliberat de la culpa, ens adonem que també és capaç d’alliberar els altres. Podem deixar anar als altres de la nostra vida, tot i que ens hagin ofès greument, i fer-los lliures. Només aquell qui ha quedat lliure de culpa pot alliberar els altres. Aquesta important trobada amb el Ressuscitat, amb el Déu viu que amb el seu alè ens dóna la capacitat de perdonar i no haver de lligar ningú, ens mostra el que està en la nostra capacitat humana, en les nostres paraules, en els nostres gestos, en les nostres relacions. Tal vegada sigui possible, des de la trobada amb la Paraula de Déu i amb la Seva misericòrdia que ens mostra en els seus sagraments, experimentar el poder d’alliberar-nos els uns als altres dels nostres deliris, de les nostres culpes, traient-nos així les càrregues els uns als altres”, va concloure fra Ante Vučković.
Tota la meditació quaresmal de fra Ante Vučković, traduïda a l’espanyol, acompanyada per la coral gregoriana interpretada per fra Zvonimir Pavičić, la trobareu AQUÍ.
- Qui som?
- Introducció
- Què diu l’Església?
- Què ens diu la Mare de Déu?
- Pare Jozo
- Sor Emmanuel
- Reports Parròquia
- La Fona
- Reportatges i Publicacions
- Testimonis i Entrevistes
- Videos / Documentals
- Peregrinacions
- Grups de pregària
- Sant Rosari meditat pel P. Slavko
- Oració de Consagració a l’Immaculat Cor de Maria
- Bústia de peticions
- Mapa
- Enllaços
- Donacions
- Galeria Fotogràfica