Missatge de 25 d’agost de 1989
“Estimats fills! Us convido a la pregària. Per mitjà de la pregària, estimats fills, obteniu goig i pau. Per mitjà de la pregària, sou més rics en la misericòrdia de Déu. Per això, estimats fills, que la pregària sigui la vida per a cadascun de vosaltres. Us convido a pregar especialment perquè tots els qui són lluny de Déu es puguin convertir. Llavors tots els cors seran més rics perquè Déu regnarà en el cor de tots els homes. Per això, fills estimats, pregueu, pregueu, pregueu!. Que la pregària comenci a regnar al món sencer. Gràcies per haver respost a la meva crida!”.
Sant Lluís Maria G. de Montfort diu que: “el Regne de Jesucrist serà una conseqüència necessària del coneixement de la Mare de Déu, que el va portar al món la primera vegada i que el farà resplendir la segona.” (Tractat Verdadera Devoció 13). I especifica que aquesta vinguda se situa en els darrers temps “quan Déu revelarà homes grans plens de l’Esperit Sant i de l’esperit de Maria, pels quals aquesta Subirana Augusta farà grans meravelles a la terra per destruir el pecat i establir el Regnat de Jesucrist”. (Secret de Maria 58).
La raó per la qual aquesta presència maternal de Maria en el camí cap al Regne de Déu és fonamental, és que Déu vol manifestar “la seva obra mestra” i vol que sigui glorificada en aquest món, com estrella clara, que condueix els fidels en mig de les tenebres. Perquè Ella ha estat humiliada i ocultada, el Senyor vol elevar-la i exaltar-la. Però sobretot perquè Maria és l’Aurora que precedeix el Sol de Justícia, Jesucrist. Déu comença la salvació per Maria; és per Ella doncs que també la voldrà acabar; Ella té una influència decisiva en la primera vinguda de Crist. Sembla impossible que Maria no tingui una funció important en la segona vinguda.
En l’ordre de la caiguda i del pecat, tot comença per Eva i es consuma en Adam; i el pecat es transmet a la humanitat. Així talment en l’ordre de la reparació i de la gràcia, tot comença per Maria, que ens dóna el Redemptor; tot s’acabarà en Crist. I és evident que hi ha una intervenció continua de la Mare de Déu en la batalla que es lliura entre els poders del bé i del mal: va apareixent més clarament la seva devoció que s’intensifica per l’acció de l’Esperit Sant. Podem afirmar amb tota claredat que la nostra època ja és Mariana perquè una escomesa imponent satànica és evident. Satanàs, sabent-se derrotat, llença contra el Regne de Déu la guerra més formidable. Per això el Cor Immaculat “haurà de brillar en misericòrdia, en força i en gràcia” per contemplar joiós el triomf del Cor Immaculat de Maria.
Missatge de 2 d’abril de 2012
“Estimats fills, com a Reina de la Pau desitjo donar-vos, fills meus, la pau, la pau verdadera que ve del Cor del Meu Fill Diví. Com a Mare prego perquè en els vostres cors hi regni la saviesa, la humilitat i la bondat: que regni la pau, que regni el Meu Fill. Quan el Meu Fill sigui el Sobirà en els vostres cors, podreu ajudar als altres a conèixer-lo. Quan la pau del cel us conquereixi, aquells que la busquen en llocs equivocats, donant-me dolor al Meu Cor Matern, la reconeixeran. Fills meus, la meva alegria serà immensa quan pugui veure que acolliu les meves paraules i desitgeu seguir-me. No tingueu por, no esteu sols. Entregueu-me les vostres mans i jo us guiaré. No oblideu els vostres pastors. Pregueu perquè els seus pensaments sempre estiguin amb el Meu Fill, que els ha cridat perquè el testimoniïn. Us en dono gràcies!”.
El dogma de l’Assumpció ens porta directament a la reialesa de Maria. Maria se’n pujà al cel en cos i ànima per a ser coronada per la Santíssima Trinitat com a Reina i Senyora de cels i terra.
La reialesa universal de Maria és el resultat necessari de la missió a la que fou predestinada per Déu i que va constituir la raó de la seva existència: la missió de Mare del Creador i de les criatures, i de Mitjancera entre el Creador i les criatures. Ella va néixer Reina perquè fou predestinada ab aeterno Reina. I fou predestinada ab aeterno Reina perquè fou escollida ab aeterno per Déu per a la singularíssima i transcendental missió de Mare i Mitjancera universal.
Per accedir a les peticions de tots els pobles, Pius XII va voler clausurar l’any Marià (1954) instituint la festa litúrgica de Maria Reina de tota l’Església. El Papa va exposar amb claredat: «no volem proposar a la fe del poble cristià cap veritat nova, ja que el títol en si mateix i els arguments en els que es recolza la dignitat regia de Maria han estat en realitat magníficament exposats en totes les èpoques i es troben en els documents antics de l’Església i en els llibres de la sagrada litúrgia».
El Concili Vaticà II també ensenya i proposa la reialesa de Maria en els següents termes: «La Verge Immaculada, preservada immune de tota màcula de culpa original, un cop acabada la seva vida terrena, fou assumpta en cos i ànima a la glòria celestial i fou enaltida per el senyor com a Reina de l’Univers, perquè s’assemblés més plenament al seu Fill, Senyor dels qui dominen (Ap 19,16) i vencedor del pecat i de la mort».
Missatge de 25 de maig de 2010
“Estimats fills! Déu us ha donat la gràcia de viure i de custodiar tot el bé que hi ha en vosaltres i al voltant vostre, i d’animar a altres a ser millors i més sants, però Satanàs no dorm, i a través del modernisme us desvia i us condueix pel seu camí. Per això fillets, en l’amor pel meu Cor Immaculat, estimeu Déu sobre totes les coses i viviu els Seus Manaments. Així la vostra vida tindrà sentit i la pau regnarà a la Terra. Gràcies per haver respost a la meva crida!”.
La reialesa de Maria s’ha d’explicar per analogia amb la de Jesucrist Rei, seguint les directrius de la magnífica encíclica de Pius XI “Quas primas”, dedicada a ella:
«Ha estat un costum molt generalitzat ja des de temps antics anomenar Jesucrist Rei en sentit metafòric, per el grau d’excel·lència suprem que posseeix, i que l’eleva sobre tota la creació. En aquest sentit es diu que Crist reina en les intel·ligències dels homes…en les voluntats…i en els cors…perquè cap home no ha estat ni serà mai tan estimat per tota la humanitat com Crist Jesús. Tot i això, i per tal de delimitar el tema amb més exactitud, és evident que també cal atribuir-li a Jesús-home el títol i la potestat de Rei ja que només com a home es pot afirmar que Crist va rebre del Pare la potestat, l’honor i el regne (Dan 7,13-14), ja que com a Verb de Déu, identificat substancialment amb el Pare, necessàriament posseeix en comú amb el Pare totes les coses, i per tant també el mateix poder suprem i absolut sobre tota la creació».
El Papa Pius XII proclama clara i obertament aquesta doctrina:
«Tal com hem dit abans, venerables germans, el fonament principal, documentat per la tradició i la sagrada litúrgia, en el que es recolza la reialesa de Maria, és indubtablement la seva maternitat divina. A la Sagrada Escriptura es llegeix del Fill que la Verge concebrà: «Serà gran i l’anomenaran Fill de l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi». (Lc 1,32-33), i a Maria se l’anomena «Mare del Senyor (ibid. 1,43); d’on deduïm fàcilment que Ella també és Reina, ja que va engendrar un Fill que, en el mateix moment de la seva concepció i en virtut de la unió hipostàtica de la naturalesa humana amb el Verb, era Rei com a home i Senyor de totes les coses. Així que amb raó San Joan Damasceno va escriure: “Verdaderament fou Senyora de totes les criatures quan esdevingué Mare del Creador»; i també es pot afirmar que el primer d’anunciar Maria amb paraules celestials la regia prerrogativa fou el mateix arcàngel Sant Gabriel».
Missatge de 2 d’agost de 2010
“Estimats fills: Avui us convido a començar a construir, al meu costat, el Regne del Cel als vostres cors i a oblidar el que és personal, i guiats amb l’exemple del Meu fill, penseu en el diví. Què vol de vosaltres? No permeteu que Satanàs us obri els camins de la felicitat terrena, els camins en els que no hi ha el meu Fill. Fills meus, aquests camins són falsos i duren poc. El meu Fill és qui és. Jo us ofereixo la felicitat eterna i la pau, la unitat amb el meu Fill, amb Déu, el Regne de Déu. Us en dono gràcies!”.
Maria és Reina de l’Univers
Per dret de conquesta, com a Corredemptora de la humanitat; és S.S. Pius XII qui explica aquest títol de la reialesa de Maria:
“I així ha de ser anomenada Reina, la Beatíssima Verge Maria, no només per causa de la seva maternitat divina sinó també perquè per voluntat divina tingué part excel·lentíssima en l’obra de la nostra salvació eterna. Diu Pius XI, predecessor nostre de memòria feliç: «Què hi pot haver més bonic i dolç que Jesucrist regni sobre nosaltres, no només per dret de filiació divina sinó també per el de Redemptor?». Que meditin els homes, tots ells desmemoriats, quant li hem costat al nostre Salvador: «No heu estat redimits amb or o plata, coses corruptibles, sinó amb la sang preciosa de l’anyell immaculat i incontaminat, Crist» (1 Pe 1,18-19). «Ja no som nostres, perquè Crist ens va comprar pagant un gran preu» (1 Cor 6,20).
Ho canta la litúrgia sagrada: «Estava dreta, dolorosa, al costat de la creu de nostre Senyor Jesucrist, Santa Maria, Reina del cel i senyora del món». Així ho escrigué Sant Anselm: «Així com Déu, creant amb el seu poder totes les coses, és Pare i Senyor de tot, així Maria, reparant amb els seus mèrits totes les coses, és Mare i Senyora de tot; Déu és Senyor de totes les coses perquè les ha creat en la seva pròpia naturalesa amb el seu imperi, i Maria és Senyora de totes les coses perquè les ha elevat a la seva dignitat original amb la gràcia que meresqué». En fi, «tal com Jesús per títol particular de la redempció és Senyor nostre i Rei, així també la Benaurada Verge (és Senyora nostra) per el singular concurs prestat a la nostra redempció, subministrant la seva substància i oferint-la voluntàriament per nosaltres, desitjant, demanant i procurant de manera especial la nostra salvació».
Una síntesi d’aquest analogia, del Pare Antonio Royo Marín, del regne de Jesucrist i el de Maria:
No és un regne temporal i terrenal, com el dels reis de la terra. I no perquè Jesús i Maria no tinguin domini ple fins i tot sobre les coses temporals i terrenals, sinó perquè la finalitat del regne de Jesús i de Maria és benaurança eterna, que consisteix en la possessió de Déu en la visió i fruir beatífics.
Més aviat etern, com el de Jesucrist, “que no tindrà fi» (Le 1,33).
I universal. La universalitat del regne de Jesús i de Maria és total i absoluta. S’estén al cel, a la terra i fins als abismes (Flp 2,10-11).
a) Al cel regnen sobre els àngels— en virtut de la unió hipostàtica (Jesús) o de l’elevació a aquest ordre (Maria)— i sobre tots els sants i benaventurats que adquiriren la benaurança per la redempció de Crist i la corredempció de Maria.
b) També regnen sobre les ànimes del purgatori, que estan confirmades en gràcia i gaudiran ben aviat de l’eterna benaurança. La Santíssima Mare de Déu exerceix el seu regne sobre elles visitant-les maternalment, consolant-les i escurçant l’hora de la seva alliberació.
c) A la terra regnen Jesús i Maria per dret natural (Fill de Déu – Mare de Déu) i de conquesta (Redemptor-Corredemptora). L’Església posa en boca de Maria aquestes paraules de l’Escriptura que primàriament corresponen a Jesucrist: «Gràcies a mi els reis regnen
i els sobirans promulguen lleis justes; gràcies a mi governen els governants i els magistrats jutgen amb justícia» (Prov. 8,15-16).
d) En els abismes també es deixa sentir el regnat de Crist i de Maria, ja que els dimonis i els condemnats, tot reconeixent el seu poder, tremolen davant d’ells, car poden desbaratar els seus atacs, vèncer les seves temptacions i triomfar sobre els paranys vers els homes. I quan el món s’acabi, perdurarà eternament el rigor de la justícia divina sobre aquells que rebutgen definitivament i obstinada el regne d’amor de Jesús i de Maria.
El Regne de Maria és de veritat i de vida, a semblança del de Jesucrist, del qual participa anàlogament.
El Regne de Maria és Regne de santedat i de gràcia. Maria és la santa de les santes, la plena de gràcia, la que ens atansa de Déu totes les gràcies que rebem els homes.
És Regne de justícia, almenys pel que fa a premiar les bones obres dels elegits.
És Regne d’amor ja que exerceix contínuament el seu amor immens sobre tots els seus súbdits, que són també els seus fills,
I és Regne de pau: Regina Pacis, l’aclama solemnement l’Església mateixa en les lletanies.
Missatge de 25 d’agost de 2000
“Estimats fills! Desitjo compartir amb vosaltres el meu goig. En el meu Cor immaculat sento que són molts els qui se m’han acostat i que porten al seu cor d’una manera especial la victòria del meu Cor Immaculat, pregant i convertint-se. Desitjo agrair-vos i encoratjar-vos per a què amb l’amor i la força de l’Esperit Sant treballeu encara més per a Déu i el Seu regne. Estic amb vosaltres i us beneeixo amb la meva benedicció maternal. Gràcies per haver respost a la meva crida!”.
María començà a ser Reina en el mateix moment de la concepció de Jesucrist Rei per obra de l’Esperit Sant; i Crist reafirmà la seva reialesa per dret de conquesta amb la seva compassió al peu de la creu; ho manifestà l’Esperit Sant quan es va exercir des del Cenacle mateix sobre l’Església primitiva, sobre els apòstols i primers deixebles del Senyor, i segueix i seguirà exercint-la eternament al cel, sobre tots els essers creats, atorgant al cos místic de Crist, que peregrina en una vall de llàgrimes, la mateixa pau que va donar als deixebles, en mig de confusions i tribulacions.
Tenim necessitat de la verdadera Pau
Missatge de 25 de desembre de 1988
“Estimats fills! Us convido a la pau. Viviu la pau al vostre cor i al voltant vostre perquè tothom pugui conèixer la pau que no prové de vosaltres sinó de Déu. Fillets, avui és un gran dia, alegreu-vos amb mi! Celebreu el naixement de Jesús amb la meva pau, la pau amb la que Jo he vingut com a Mare, Reina de la Pau. Avui us dono una benedicció especial. Porteu-la a totes les criatures per tal que totes puguin tenir pau. Gràcies per haver respost a la meva crida!”.
Necessitem la pau entre les nacions, la pau internacional, la pau social i política, la pau domèstica a les famílies, la pau de l’individu.
La llaga mortal de la violència es troba en el si mateix de les nacions, emmetzina les conductes humanes, les arts, el comerç, la ciència, l’educació, la política, etc.; en una paraula, tot el que contribueix a la prosperitat pública i privada. I aquest mal es fa cada vegada més nociu per la cobdícia de bens materials, la tenacitat per ostentar-los, l’ànsia de riqueses i de poder. Els enfrontaments freqüents, voluntaris i forçats; la persecució religiosa, racial i ètnica, els tumults públics, les repressions conseqüents, amb danys de tots. Es viola massa sovint la identitat mateixa i l’amor conjugal, es promou l’abandó dels deures que el matrimoni imposa davant Déu i davant la societat, es destrueix la vida humana en el ventre matern i s’actua amb indiferència davant de l’esser humà desposseït de la seva dignitat a la seva infància, joventut, malaltia i vellesa.
Falta pau quan veiem tantes esglésies profanades, el culte diví maltractat, dessacralitzat, descuidat; molts seminaris tancats i tants ambients religiosos enverinats d’heretgia i vicis; ha disminuït arreu el nombre de sacerdots, de vocacions religioses, de matrimonis cristians, i d’aquí que a molts llocs es vegi reduïda al silenci la predicació de la paraula divina, tan necessària per a l’edificació del cos místic de Crist.
Missatge de 25 de setembre de 1991
“Estimats fills! Avui, de manera especial, us convido tots a la pregària i a la renúncia. Perquè ara més que mai Satanàs vol mostrar al món el seu rostre ignominiós amb el que vol seduir tantes persones com pugui i portar-les per el camí de la mort i del pecat. Per tant, estimats fills, ajudeu el meu Cor Immaculat a triomfar en aquest món tan pecador. Us imploro que oferiu pregàries i sacrificis per les meves intencions, perquè jo els pugui presentar a Déu pel que sigui més necessari. Oblideu els vostres desitjos, estimats fills, i pregueu pel que Déu desitja, no pel que vosaltres desitgeu. Gràcies per haver respost a la meva crida!”.
Se’ns promet la pau, però no la pau verdadera i estable, i menys la pau amb Déu, que és la causa eficient de la pau autèntica entre els essers humans. Primer de tot és necessari que la pau verdadera regni als nostres cors. Perquè de ben poc serviria una aparença exterior de pau, que fa que els homes es tractin amb urbanitat i cortesia, encara que s’estiguin destruint privant-se de l’honra, l’aliment i el bé de l’ànima. És necessària una pau que arribi a l’esperit, el tranquil·litzi, l’inclini a la humilitat i disposi els homes a una benvolença mútua, fraterna i autèntica, en la que s’és capaç del sacrifici per el bé autèntic del pròxim. I no hi ha cap altra pau que no sigui la de Crist; i perquè la pau de Crist triomfi als nostres cors, no pot ser per una facultat estrictament humana, sinó que és obra de l’Esperit Sant, en el que se’ns educa de manera senzilla i dòcil, per el Cor Matern que fou format per l’abundància de la gràcia i l’acció de l’Esperit Sant.
Aquesta és la pau que Jesús va conquerir per als homes; més encara, segons l’expressió enèrgica de Sant Pau, “Ell mateix és la nostra pau; perquè satisfent a la justícia divina amb el suplici de la carn a la creu, va matar les enemistats en si mateixes… fent la pau, i va reconciliar en si a tots i a totes les coses amb Déu”. Amb gran encert ho expressa Sant Tomàs d’Aquino, que explica que “la pau verdadera i genuïna pertany més aviat a la caritat que a la justícia, ja que el que fa és remoure els impediments de la pau, com són les injuries, els danys, etc. Però la pau és un acte propi i peculiar de la caritat”, i la Caritat és el que abunda en el Cor de Jesús i en el Cor Immaculat de Maria.
El regne de la pau es gesta en el nostre interior. Per tant, a la pau de Crist, que nascuda de la caritat, resideix en l’íntim de l’ànima, que per la caritat s’apropia de les ànimes, no s’alimenta dels bens caducs sinó dels espirituals i eterns, les excel·lències i avantatges dels quals el mateix Jesús va declarar al món i va vessar abundantment al Cor de la seva Mare.
Aquesta és doncs la pau que Maria vol restablir als cors ferits i violentats, però essent submergits en mars de gràcia, el cabdal dels quals brolla del Cor traspassat de Jesús, es restableixen en la justícia i misericòrdia amb Déu i el pròxim; i en la dolcesa maternal del Cor Immaculat de Maria aprenen pedagògicament el llenguatge racional, actiu, afectiu i espiritual de la pau.
Missatge de 25 de juliol de 1990
“Estimats fills! Avui us convido a la pau. Com a Reina de la Pau, he vingut aquí i voldria enriquir-vos amb la meva pau maternal. Estimats fills, us estimo i us voldria conduir tots a la pau que només Déu dóna i que enriqueix cada cor. Us convido a ser portadors i testimonis de la meva pau en aquest món sense pau. La pau ha de començar a regnar en aquest món que no té pau i que anhela la pau. Us beneeixo amb la meva benedicció maternal. Gràcies per haver respost a la meva
crida!”.
Fonts:
Pius XI, QUAS PRIMAS
Pius XI, UBI ARCANO
Pius XII, AD CAVIÍ REGINAM
Pius XII, AD CAELI REGINAM
Antonio Royo Marín, Teologia i Espiritualitat Mariana
Societat Montfort, AL REGNE DE CRIST PER EL
