Reflectir en un paper el que va suposar i el que encara suposa Medjugorje en la meva vida és una feina difícil de fer. Posar paraules a l’acció de Déu és complicat, hi penso sovint però no trobo un llenguatge humà adequat per expressar l’amor de Déu. Conjugar l’humà amb el diví és barrejar la pobresa amb la Salvació, i d’això només ens en pot parlar Jesucrist. Ajuntar la meva misèria humana amb el seu Amor és una bona frase que descriu tot el que va succeir a Medjugorje. La meva misèria humana es va trobar amb el seu Amor, la seva Bondat, el seu Perdó… amb Ell, amb un Déu que m’estima amb bogeria. El vaig trobar a través de Maria.
Encara no he assimilat aquell viatge; en vaig rebre tantes gràcies! Encara avui dia quan tinc dificultats, m’aferro a aquells moments. M’agrada repassar aquells dies en els quals rebia, rebia i rebia i jo no me n’adonava. Medjugorje és un misteri i jo estava centrat en les coses secundàries. Medjugorje s’entén agenollat però jo mirava els núvols. Només estava pendent dels meus raonaments, dels meus dubtes, volia veure algun signe. Com que estava molt instruït sobre el tema vaig anar-hi de viatge per investigar. No m’agradava gens el que hi passava, però vaig canviar d’opinió quan hi vaig anar.
Gràcies a Déu, vaig ser educat en la fe i, malgrat que vaig tenir una adolescència i una joventut agitada i una mica allunyada de Déu, mai vaig deixar de creure-hi. Uns anys abans de viatjar a Medjugorje, ja havia tingut la meva primera conversió en la fe. Quan vaig realitzar el viatge em creia que era un cristià de primera perquè anava cada dia a missa, em confessava setmanalment, resava el Rosari cada dia… etc.payday loans Però, estava tan lluny de Jesucrist!. Només estava convertit a les obres i no a Déu.
Descriure el procés que va tenir lloc dins meu em sembla del tot impossible, però el que sí puc dir totalment convençut és que Maria em va cridar i em convidar a anar-hi. L’únic que vaig fer fou respondre-li i a partir d’aquí es va encarregar de tot. Em va portar a una trobada amb el seu Fill. La Mare de Déu tan sols vol dur-nos cap al seu Fill, no vol protagonismes. Per això Medjugorje és Cristocèntric. El centre del poble és la Parròquia, el centre del poble és la Missa, són els confessionaris… Jo buscava d’altres miracles, però aquests són els que hi trobarem. He vist molts pelegrins que es reconcilien amb Déu mitjançant la confessió. A continuació participen a l’Eucaristia per rebre novament el Senyor. Alguns d’ells havien estat, potser, més de 2 anys allunyats de Déu, a voltes 16 anys, fins i tot 35… Tinc testimonis de tot tipus. Quina festa per a l’església universal!
He vist tants amics canviar la seva vida gràcies a una conversió sincera, real, duradora, que animo a tothom a anar-hi. Medjugorje és un regal, és anar a la casa de la Mare. És el poble de la Mare de Déu; aleshores, què haig de témer? Ella tan sols vol el nostre bé, però el nostre Bé en majúscules, i aquest Bé és el seu Fill. Quan algú es troba amb Jesucrist només és possible l’Alegria i la Pau. Ell et prepara per dir sí a Déu, gràcies a Maria vaig poder acollir i respondre la crida del sacerdoci que feia molts anys que m’inquietava. Van ser 13 anys de grans lluites i de dir No a la vocació. Vint dies després del viatge a Medjugorje vaig dir Sí a Déu i vaig veure clarament totes les vegades que m’havia cridat al llarg de la meva vida. Maria et prepara per tal que diguis Sí a Déu, Sí a formar una família, Sí a la vocació sacerdotal, Sí a que et consagris a Jesús, Sí a… Ella va dir el Sí més important de la història de la humanitat. Maria és la teva mare i sabrà com fer-ho. Vol que tinguis present a Déu en cada moment de la teva vida, demana-li ajuda.
Anar a Medjugorje és una festa preparada per la teva Mare. Te la perdràs?
Clica aquí per imprimir.
