04/12/2016 – Els catòlics divorciats i tornats a casar no poden combregar a Medjugorje

CIRCULAR DEL BISBE DE MOSTAR-DUVNO, MONS RATKO PERIC

«Els catòlics casats vàlidament i que posteriorment s’hagin divorciat i estiguin en unió nova, no poden rebre la Sagrada comunió fins que se solucioni la seva situació que està en contradicció amb la llei de Déu». Així ho ha decretat el bisbe de Mostar-Duvno, Mons. Ratko Peric, en una circular publicada fa poc en aplicació de l’exhortació apostòlica Amoris Laetitia.

 

30/11/16 9:10 AM

(La Nuova Bussola/InfoCatólica) La diòcesi catòlica de Mostar-Duvno, a Bòsnia-Hercegovina, és coneguda arreu del món pel fet que, segons el testimoni de sis vidents, des del 24 de juny de 1981, a Medjugorje s’apareix la Mare de Déu Santíssima sota l’advocació de Reina de la Pau.

Precisament la gran afluència de peregrins de tot el món fa que sigui molt important la circular que el bisbe mons. Ratko Peric ha enviat recentment als sacerdots de la seva diòcesi i de Trebinje-Mrkan, on governa en qualitat d’administrador apostòlic, fent referència a l’accés als sagraments dels divorciats tornats a casar. Aquesta circular no és solament d’interès local sinó que es refereix a tots els sacerdots que -tal i com s’indica en la declaració de Zara de 1991 de la que era aleshores Conferència Episcopal iugoslava sobre els esdeveniments de Medjugorje- acompanyen espiritualment els fidels que hi acudeixen, «de manera que a Medjugorje i amb Medjugorje es pugui promoure una sana devoció a la Verge Santíssima, en harmonia amb els ensenyaments de l’Església».

Cita documents magisterials dels darrers trenta cinc anys

En aquesta circular, Mons. Peric cita diversos documents pontificis publicats en els darrers trenta cinc anys, en els que afirma, «s’hi ensenya de manera clara i inequívoca que els catòlics vàlidament casats que posteriorment s’hagin divorciat i estiguin en una nova unió, no poden rebre la Sagrada comunió fins que no se solucioni la seva situació, ja que aquesta està en contradicció amb la llei de Déu». Tot i així el bisbe afegeix que els sacerdots no han de trencar el vincle que uneix aquestes persones a la fe i a l’Església i que, «especialment si estan patint una malaltia greu o es troben al llit de mort», els han de visitar i oferir-los «les pregàries i Sants sagraments que les persones en aquestes circumstàncies i si estan penedits, poden rebre, han de rebre i tenen dret a rebre».

El bisbe de Mostar menciona sobretot la Familiaris Consortio de Sant Joan Pau II, on s’hi estableix que les parelles en situació irregular, que per raons diverses no es poden separar, poden accedir als sagraments només si es comprometen a viure en perfecta continència.

Segueix la cita del Cànon 915 del Codi de Dret Canònic, on s’afirma que no poden accedir a la comunió les persones que «obstinadament persisteixen en un pecat greu manifest», així com també el cànon 712 del Codi de Dret Canònic per a les comunitats catòliques de ritus oriental, on s’hi estableix que “s’han d’allunyar de la recepció de la Sagrada Eucaristia aquells que són públicament indignes». També cita el n°1650 del Catecisme de l’Església Catòlica, que insisteix en que l’Església, per fidelitat a la paraula de Crist Jesús «no pot reconèixer com a vàlida una nova unió si el primer matrimoni era vàlid.«Si els divorciats es tornessin a casar civilment, es trobarien en una situació que contrasta objectivament amb la llei de Déu» i per tant «no poden accedir a la comunió eucarística durant tot el temps que duri aquesta situació». La reconciliació mitjançant el Sagrament de la penitència «no es pot concedir als qui s’han penedit d’haver trencat el signe de l’Aliança i fidelitat a Crist, si no es comprometen a viure en una completa continència».

Finalment se cita tot seguit la carta de 1994 de la Congregació per a la Doctrina de la Fe amb motiu de l’Any Internacional de la Família, on s’afirma que els pastors i confessors tenen el greu deure d’amonestar els fidels que viuen una situació familiar irregular i advertir-los que viuen «en oberta contradicció amb la doctrina de l’Església».

Mons. Peric finalment menciona la interpretació oficial del Cànon 915 del Consell Pontifici per als Textos Legislatius de l’any 2000, el Compendi del Catecisme de l’Església Catòlica, l’Exhortació Apostòlica post-sinodal Sacramentum Caritatis, de Benet XVI de 2007, documents tots ells que reafirmen la doctrina de l’Església sobre el tema, així com també la declaració del cardenal Müller de 2016, segons el qual «les regles de Familiaris Consortio número 84 i Sacramentum Caritatis nº 29 encara són vàlides i aplicables en tots els casos».

D’altra banda, el bisbe de Mostar recorda que qui «assumeix el deure d’ensenyar i d’anunciar en nom de l’Església, es compromet a dur a terme les seves funcions en conformitat amb els documents de l’Església vinculants des del punt de vista jurídic». Segueixen en vigor, continua Mons. Peric, les disposicions segons les quals no es pot concedir la comunió eucarística sense l’absolució sagramental, i aquesta absolució «no es pot donar a una persona que viu en una unió matrimonial irregular o no s’ha casat per l’Església». Als sacerdots de la seva diòcesi els recorda les paraules de Sant Pau en la seva primera carta a Timoteu sobre no fer-se còmplice dels pecats del demés i adverteix que:

«no dir a un altre que una cosa no és pecat, quan objectivament, ho és. No elogiar el desordre i el mal dels altres i sobretot no fer-ho en el Sagrament de la confessió, de manera que tu mateix no et facis participant i mentor de la condemna d’una persona».

Quant a Amoris Laetitia, Mons. Peric explica simplement que es tracta d’una «carta dirigida als fidels amb la que el Papa estimula l’activitat religiosa, ajuda i anima a superar les dificultats, encoratja els catòlics, dirigint l’atenció a certs perills i les conseqüències dolentes que se’n derivarien».

El bisbe de Mostar, en permanència fidel a l’ensenyament tradicional de l’Església, s’alinea perfectament a la modalitat d’«acompanyament» – per dir-ho amb paraules que estan de moda – mostrada per la Reina de la Pau. Tal com ho testimonien molts fidels en situacions familiars irregulars que s’han convertit a Medjugorje, al costat de la Nostra Senyora no hi ha lloc per a la falsa misericòrdia que fingeix no veure pecat en situació matrimonial irregular i en convivència fora del matrimoni. La Mare de Déu acull tothom als seus braços i al mateix temps, amb amor, exhorta el pecador a penedir-se per tornar a Jesús deixant la vida de pecat. La sanació espiritual, fins i tot en l’àmbit familiar, que es produeix a Medjugorje, testimonia que el camí de conversió d’abandonament del pecat indicat per la Mare de Déu confirma la doctrina de l’Església i ara es posa de relleu novament per Mons. Peric com el darrer camí que pot sanar les ferides de moltes ànimes.

Font: https://infocatolica.com/?t=noticia&cod=27902

Publicat originalment a La Nuova Bussola Quotidiana

Clica aquí per imprimir.