Aquell noi que es deia David va agafar cinc còdols per a enfrontar-se al gegant filisteu anomenat Goliat. Va pregar Déu, va confiar en Ell malgrat no disposar de més armes que una senzilla fona de cuiro… i li van sobrar quatre pedres. Les paraules plenes de veritat volen com les pedres, rabents i exactes, si es llancen amb l’ardida confiança d’un nen que se sap fill del Pare.
Clica aquí per imprimir.Si sabessis com t'estimo, ploraries d'alegria.
www.marededeudemedjugorje.org | Tots els drets reservats