Col·labora, prega i pateix per la teva parròquia ja que has de considerar-la com una mare que la Providència t’ha donat: que sigui una casa de família eterna i hospitalària, una casa oberta a tots i al servei de tots. Contribueix a fer que tot es realitzi plenament.
Col·labora, prega i pateix per tal que la teva parròquia sigui una veritable comunitat de fe: respecta els sacerdots de la teva parròquia malgrat que els hi vegis milers de defectes: són els delegats de Crist per a tu; mira’ls amb ulls de fe, no accentuïs els seus defectes, no jutgis amb massa facilitat les seves misèries per tal que Déu et perdoni les teves. Tingues en compte les seves necessitats i prega per ells cada dia.
Col·labora, prega i pateix per tal que la teva parròquia sigui una veritable comunitat eucarística, que l’Eucaristia sigui una arrel viva on s’hi pugui construir i no una arrel seca sense vida. Participa en l’Eucaristia de la teva parròquia amb totes les teves forces. Gaudeix de totes les coses bones de la parròquia amb els altres. No et deixis portar per la inèrcia, més aviat posa fil a l’agulla per fer tot el que et demanen.
Recorda: les ambicions, les ganes de ser sempre el nº1, la rivalitat, són paràsits de la vida parroquial; detesta’ls, combat-los i no els toleris mai.
La llei fonamental del servei és la humilitat: no importen les teves idees, no tinguis ambicions, serveix des de la humilitat. Accepta fins i tot ser apartat, intenta fer el bé a tothom, si en un moment donat t’ho demanen. No creuis els braços i esforça’t en el treball més antipàtic i més esclau de tots i ni se’t passi pel cap la possibilitat d’oposar-t’hi.
Si el teu sacerdot és possessiu i no deixa fer res, no en facis un drama: la parròquia no anirà enlloc amb les teves queixes. Sempre hi ha llocs i sectors on algun rector et deixa plena llibertat d’acció: la pregària, els malalts, les persones soles i marginades: només que visquis alguna d’aquestes coses, la parròquia torna a estar viva. La pregària ni te la condiciona ni te la pot treure ningú.
Recorda que amb humilitat i caritat es pot dir qualsevol veritat a la parròquia. Sovint l’arrogància i la presumpció frenen qualsevol pas i aixequen murs.
La manca de paciència, a vegades, crea rebuig a les millors iniciatives.
Quan les coses no van bé, intenta assenyalar-te amb el teu propi dit enlloc de fer-ho contra el sacerdot o contra les situacions. Tens les teves responsabilitats, tens els teus propis deures: si tens el valor de fer autocrítica, severa i estricta, potser tindràs una llum més gran que els límits dels altres.
Si la teva parròquia fa pena, la culpa també és teva: amb unes quantes persones voluntarioses n’hi ha prou per a fer una revolució; amb un grup de gent decidida a donar-ho tot ja n’hi ha prou per provocar un canvi a la parròquia.
Prega constantment per la intensitat dels teus sacerdots: els sacerdots sants són la riquesa més gran de la nostra parròquia, són la salvació dels nostres joves.
Font: https://medjugorjetuttiigiorni.blogspot.it/2013/12/ama-la-tua-parrocchia.html
Clica aquí per imprimir.
