25/11/2014 – Tots hem de donar el nostre “Sí” a la Gospa, hem de començar una nova vida

TESTIMONI DE JAKOV AL FESTIVAL DE LA JOVENTUT DE 2003

Gràcies a Jesús i a la Gospa per tots aquests dies que hem passat junts aquí a Medjugorje!

Crec que és una gràcia molt gran que es trobin tants joves a Medjugorje a fi de poder lloar junts el Senyor. Estic segur que la Gospa està molt contenta amb la nostra presència. Vull explicar-vos la meva experiència dels primers dies de les aparicions. Tenia deu anys quan van començar. Vivia i pregava com els altres nois i mai n’havia sentit a parlar. Us puc dir que la primera vegada que vaig veure la Gospa, el 25 de juny de 1981, fou el dia més gran de la meva vida! Veure la Gospa ha estat un gran regal de Déu, però el millor fou conèixer Jesús a través de Maria. Quan la vaig veure per primer cop al turó, fent-me senyals per atansar-m’hi, vaig sentir por però, alhora, hi havia al meu cor un gran desig per conèixer la persona que em cridava. Quan m’hi vaig acostar i vaig veure el seu rostre per primer cop, no existia per a mi en aquells moments res més important. Sentia només una alegria immensa, una gran pau i un enorme desig perquè aquell instant no s’acabés mai. Al mateix temps vaig sentir al meu cor que començava per a mi una nova vida, una vida preciosa, molt més bonica amb Déu. Avui puc assegurar-vos que tot home que té Déu al seu cor, que viu amb Déu, està complet i ho té tot. Al principi la Gospa ens convidava a viure els seus missatges, ens invitava a la pregària, a la conversió, a la pau, al dejuni i a la Santa Missa. Com a infant em preguntava com podia acceptar els missatges de la Gospa, perquè creia que era massa per a mi; però ara ho entenc. Per acceptar allò que la Gospa ens proposa, hem d’aprendre quelcom molt simple: entregar-li completament el nostre cor, posar tota la nostra vida a les seves mans! De fet, la Gospa ha dit al seu missatge: Estimats fills, quan m’obriu el vostre cor, jo puc ajudar-vos.

Crec que durant aquest temps que estem a Medjugorje, tots hem de donar el nostre “Sí” a la Gospa per iniciar una nova vida amb Ella i Jesús. La Mare de Déu ens convida a pregar cada dia i a resar el Rosari. Però l’important és allò que la Gospa repeteix constantment, que la nostra pregària ha de ser amb el cor, i que quan preguem sentim pau i alegria i sapiguem transformar la nostra pregària en goig. Molts diuen que el Rosari es pot substituir per una sola Avemaria, però aquells que pensen així no preguen amb el cor. L’home que hi prega sap que cada Avemaria és sempre un missatge nou. Hem de pregar en família i posar Déu al primer lloc, i quan Déu hi sigui, podrem ser de veritat una família santa tal com la Gospa desitja de nosaltres. Hem de pregar amb els fills, ser-ne exemple, a fi que vegin que la pregària i Déu són presents a la família. Hem d’ensenyar-los que sempre es pot canviar, que comprenguin que Jesús és el seu amic, que la Mare de Déu és la seva Mare, que els estima infinitament. Jo crec que, malgrat els 22 anys d’aparicions de la Gospa aquí, moltes persones encara no han copsat com els estima! Ella ens estima sense mesura. En un missatge ha dit: “Estimats fills, si sabéssiu quant us estimo, ploraríeu d’alegria!” Aquestes paraules són tan grans que les hem de pensar profundament per obrir-nos sense dubtar al Seu amor i, alhora, oferir-li el nostre. Molta gent es pregunta com podem donar-li el nostre amor i la resposta és obrir-nos a Ella i començar a viure tot el que ens demana a Medjugorje. La Gospa diu al final de cada missatge: Gràcies per haver respost a la meva crida. Si penséssim com n’és de gran el fet que la Gospa ens doni les gràcies! Som nosaltres qui hauríem d’agrair-li cada dia la seva vinguda a Medjugorje, per l’amor que ens té a cadascú de nosaltres!

Qualsevol mare, després de 22 anys, es cansaria de repetir les mateixes coses als seus fills, però la Gospa hi és sempre, ens segueix convidant, ens segueix estimant amb el seu immens amor. La Gospa ens demana que dejunem a pa i aigua els dimecres i divendres i que ho fem amb amor. Molts es pregunten per què és tan important el dejuni. La Mare de Déu ens ho demana des de fa 22 anys, per això és tan important. Ella diu que amb la pregària i el dejuni es poden aturar les guerres. Hem d’instaurar el dejuni a les nostres vides i començar a viure’l. La Mare de Déu ens convida a convertir-nos. Jo sempre dic als pelegrins que ens visiten a Medjugorje que no han de venir aquí només per veure els vidents o algun signe visible; a Medjugorje s’hi ve per una sola cosa: la conversió, o sigui, aquí és on comencem una nova vida al costat de Déu i, encara més important, cal continuar-la a casa nostra. Quan siguem de nou a casa, l’important no és dir que hem estat a Medjugorje sinó que els altres reconeguin Medjugorje en nosaltres, que vegin com Déu ha obrat a través nostre. Aquest n’és el veritable testimoni. És el que la Gospa ens demana a cadascú: Que la gent vegi a Déu en nosaltres i puguem dir que som homes i dones transformats, que hem començat una nova vida de veritat. Això és important sobretot per als joves. Quants joves estan lluny de Déu actualment! Els podem ajudar amb l’exemple i podem pregar per ells.

La Gospa ens demana de pregar també per la pau, perquè Ella ha vingut com a Reina de la Pau. Però per dur-ho a terme l’hem de tenir al nostre cor ja que només així podrem pregar per la pau al món. Com ha dit Fra Ljubo: jo ja vaig rebre de la Gospa el desè secret; llavors Ella em va dir que a partir d’aquell moment només se m’apareixeria un cop a l’any per Nadal. Quan em digué que s’havien acabat per a mi les aparicions diàries fou el moment més difícil de la meva vida. Veure-la cada dia i parlar amb Ella, sentir el seu immens amor, sentir la bondat que emanava de la seva cara… i saber que tot això s’havia acabat fou molt difícil. Però la Gospa em va ajudar a entendre que no era tan important veure-la amb els ulls, sinó tenir-la al cor. I és precisament aquí on Ella vol estar, a cada un dels nostres cors! Per tant, com he dit al principi, hem d’obrir-nos a la Gospa, donar-li el nostre cor per poder viure amb Ella.

Això és el que volia dir-vos i finalment m’acomiado; us dono les gràcies i penso que el fet que hagueu vingut avui aquí tants joves per lloar el Senyor és un gran esdeveniment, una gran alegria i per a vosaltres una experiència increïble. Però és molt important que la porteu a les vostres llars i que continueu vivint-la allà tal com l’heu viscuda aquí.

Font: https://medjugorjetuttiigiorni.blogspot.com

 

Clica aquí per imprimir.