04/04/2017 – Entrevista del P. Livio a la Marija sobre el missatge del 25 de març de 2017

Text de la trucada de la Marija des de Medjugorje al P. Livio amb motiu del missatge de la Reina de la Pau del 25 de març de 2017

Marija: Avui és un dia especial que vivim amb molta alegria perquè és la festa de l’Anunciació i també perquè la Mare de Déu encara és entre nosaltres, ens continua donant missatges i a través d’aquests missatges ens demostra el seu amor vers nosaltres.

P. Livio: Aquest missatge està orientat cap a preparar-nos per a la gran festa de la Pasqua.

Marija: Sí. El missatge és molt bonic i profund. Ens crida a aquesta primavera de la gràcia de Déu: la primavera de la renovació dels cors a la pregària, a la penitència i a decidir-nos per a la santedat. Aquesta és una gràcia que podem viure cada dia, pensant que estem vivint aquest temps de Quaresma, en temps de primavera, en el que la natura es desperta per cridar-nos a una vida nova, tal com diu la Mare de Déu.

P. Livio: Aquesta invitació a obrir els cors a la misericòrdia de Déu potser es refereix a la confessió de Pasqua, tan important a la vida cristiana, ja que tenim l’obligació de confessar-nos al menys un cop l’any, per Pasqua.

Marija: Sí. Tenim milers de missatges, de tots aquests anys, en els que la Mare de Déu ens convida a la confessió. Ens repeteix: “decidiu-vos a viure els manaments de Déu”…

P. Livio: Per preparar-nos per a la confessió pasqual, em sembla que la Mare de Déu ens vol dir: “Quan us confesseu, examineu-vos en els manaments de Déu.

Marija: És veritat. La Mare de Déu ens convida a viure sempre amb Déu, especialment en aquest temps de gràcia quaresmal. Des del principi ens convida a decidir-nos per a la santedat a través de la confessió, la pregària, a través de l’elecció d’un sacerdot com a guia espiritual. Recordo que en el nostre grup de pregària, la Mare de Déu ens va demanar una cosa nova, una primavera. Jo dic que el primer grup de pregària és la nostra família. Per això mai no és massa tard, sempre podem tornar-nos a confessar. La Mare també ens crida a aquesta primavera: com quan tornem a fer neteja a casa, com quan sentim la necessitat d’obrir les finestres perquè entri aire fresc. Així ens convida a renovar el nostre cor, la nostra ànima, amb una confessió sincera, tot abandonant el pecat i començant una vida nova en la gràcia… El pecat és com un infern, és com la mort de la vida espiritual. La Verge ens convida a la Pasqua, a la vida eterna, a aquesta esperança de primavera.

P. Livio: Pot ser que hi hagi gent a qui aquesta invitació a la santedat li sembli una cosa massa gran, però en realitat es pot viure en la simplicitat de la vida.

Marija: Sí, en la vida quotidiana, amb passos petits. La Mare de Déu diu: “amb la pregària, comenceu amb una pregària petita i després l’aneu augmentant.” També ens ha aconsellat la Sagrada Escriptura, de posar-la en un lloc visible i llegir-la una mica cada dia. També ens ha aconsellat el dejuni, que tenim tan oblidat; sobretot el dejuni del pecat, de tot el que és superflu, com el tabac, l’alcohol, la televisió, el mòbil, tantes coses que ens fan esclaus. La Mare també ens ha dit: “Trieu la vida de la santedat, la vida nova a través de la confessió i un guia espiritual. Comenceu a anar a Adoració, assistiu a la Santa Missa i viviu-la!”. I això, de mica en mica ens porta a la trobada amb Jesús i al desig d’una vida nova, sana, una vida amb Déu, separada de les coses del món, de les coses quotidianes que ens allunyen de Déu, com per exemple la televisió…

P. Livio: Em sembla que en aquest missatge també hi ha una referència a la festa d’avui, dia en el que la Mare de Déu ha dit el seu “Sí”, un sí a la voluntat de Déu, una confiança total, un sí decidit que ha marcat tota la seva vida i ens vol dir: “Aquell SÍ que vaig pronunciar, pronuncieu-lo també vosaltres.”

Marija: A mi també m’ha impactat aquell “Sí”. Quan he escrit aquell Sí, l’he escrit en majúscules. Perquè efectivament diu: “Per això, fills meus, jo estic amb vosaltres per ajudar-vos a dir sí a Déu i als Manaments de Déu amb determinació”. La Mare de Déu ens crida al seu “Sí” per convidar-nos a fer com Ella i a pronunciar un “Sí” fort com el Seu. La Verge també va tenir problemes per haver dit “Sí” i ens diu que nosaltres també hem de ser valents.

P. Livio: Recordo que en un altre missatge del dia 25 també es va referir al seu “Sí” de l’Anunciació dient-nos: “Dieu Sí, Sí”. Em va sorprendre molt aquell doble “Sí”.

Marija: … També Jesús va dir que les nostres paraules havien de ser “Sí, Sí; No, No”, també davant del pecat perquè el nostre sovint és un “Ni”, perquè som indecisos. Hem de repetir contínuament el nostre “Sí” amb petites pregàries, com les jaculatòries o pregàries inventades per nosaltres. També amb la Coroneta a Jesús Misericordiós: és una pregària senzilla però si la vivim bé cada dia a les 15 o 15:30 es torna gran i una necessitat. També la invocació del peregrí rus: “Senyor Jesús, tingueu pietat de mi, pecador”, perquè ens sentim pecadors, perquè per a la Mare de Déu també som fills seus. Llavors li diem: “Ajuda’ns, ajuda’ns per a una vida nova”. La Verge està amb nosaltres, camina amb nosaltres i ens assegura que no ens abandonarà… Ens porta a Déu. I quan tenim Déu, tenim la plenitud. El nostre cor, si no està amb Déu, no té pau perquè Déu és la nostra pau, la nostra alegria, la nostra plenitud, la nostra santedat, ens sentim realitzats. Si estem lluny de Déu, sentim un buit i la necessitat de tenir-lo amb nosaltres. Espero de tot cor que tots puguem sentir aquest gran desig. Malauradament n’hi ha molts que quan senten aquest buit s’entreguen a les coses materials… La Mare de Déu ens diu: “Et sents buit perquè no tens Déu. Torna a Déu i en Ell trobaràs novament la plenitud del teu cor”. Jo ho veig aquí a Medjugorje: Tantes persones allunyades, que senten una crida al seu cor, venen aquí i descobreixen Déu. Llavors troben la pregària, l’alegria i es senten realitzades…

P. Livio: Hi ha una frase nova al final del missatge que m’ha sorprès molt: “jo estic amb vosaltres per mitjà de la gràcia que l’Altíssim em concedeix per a vosaltres i els vostres descendents”. Què diries que vol dir?

Marija: La Mare de Déu ens demana que siguem conscients que la gràcia de la Seva presència no només és per a nosaltres sinó també per a les generacions que vindran després.

P. Livio: Una vegada li va dir, crec que a la Ivanka, que havíem d’estar oberts a la vida i que un dia entendríem perquè és bo tenir fills. Què vol dir?

Marija: No tenir por, tenir confiança. Penso en les nostres mares: jo sóc la cinquena filla i la Vicka també és la cinquena filla; si les nostres mares haguessin decidit tenir només dos fills, no existirien ni la vident Vicka ni tampoc la vident Marija. Malauradament avui dia no hi ha aquesta obertura a la vida. En aquest món tan materialitzat només es pensa que els fills són una despesa. En canvi els nostres avis deien que cada fill ve amb un pa sota el braç. No hi havia un programa: el Senyor l’enviava i ells l’acollien. Els fills eren la riquesa de la família. Avui en canvi, és tot el contrari perquè només es pensa en les coses materials. La família era una cosa gran, en canvi avui, què és? Avui també en diem família a dues dones o a dos homes; casats, separats, casats per segona vegada.. una confusió terrible… El projecte de Déu creador ha estat ofuscat. La Mare de Déu ens repeteix contínuament: Torneu a Déu, torneu als seus Manaments”.

P. Livio: Aquesta referència als descendents em fa pensar que la Mare de Déu és aquí per preparar a la humanitat un temps de pau. Una vegada va dir: “Si sabeu acollir al Rei de la Pau, aquest segle serà un segle de prosperitat i de pau”. Per tant, hi ha aquesta perspectiva d’esperança també per a les noves generacions.

Marija: La Verge és l’esperança eterna. Fins i tot quan hi ha foscor, Ella és l’esperança. La seva presencia entre nosaltres és l’esperança. Preguem i confiem en Ella perquè Ella té els ulls de l’esperança, els pensaments de l’esperança, també l’alegria de l’esperança. Pot ser que demà la Mare de Déu ja no s’aparegui més, però el que jo, el que nosaltres hem après és sobretot aquesta esperança. Per exemple: quan la Mare de Déu se’ns va aparèixer, hi havia el comunisme. El comunisme es va acabar i va començar el materialisme. Després el materialisme també s’acabarà. Amb la Verge hem entès que tot és passatger, però que Déu roman. Sembla com si la Verge ens digués: “Tranquils, no us preocupeu perquè això també passarà”.

P. Livio: Sé que en el passat, en el dia de l’Anunciació, la Verge estava especialment contenta…

Marija: Sí, i a més avui ha vingut amb un vestit daurat, molt bonic i irradiava alegria. Quan s’ha acabat l’aparició, jo tenia un gran desig de Paradís al cor, perquè Ella et transmet el Paradís. En tinc tantes ganes! L’aparició no ha durat gaire estona però gràcies a l’esperança i a l’alegria que la Mare de Déu ens transmet, sentim un gran desig de que arribi l’hora de viure la plenitud que Ella viu al Paradís. Durant l’aparició, només veiem la Mare de Déu nosaltres, però Ella ens mira a tots. Nosaltres li preguem per moltes persones. Aquesta tarda li he demanat per tots els oients de Radio Maria, pels presentadors, els voluntaris, perquè sé que avui Radio Maria ha renovat la consagració a la Mare de Déu de l’Anunciació a tot el món…

P. Livio: Avui aquí també ha set un gran dia perquè el papa Francesc ha vingut a Milà amb molta alegria, i un milió de persones han participat a la Missa del parc Monza.

Marija: Gràcies a Déu! Nosaltres també hem pregat perquè aquesta trobada amb el Sant Pare sigui un triomf de Déu…

La Marija ha resat el “Magnificat” i el Gloria.

… i el pare Livio ha acabat donant la benedicció.