MARÍA VALLEJO-NÁGERA PROLOGA EL LLIBRE-TESTIMONI DE LA VIDENT MIRJANA SOLDO
Les experiències de la Mirjana Soldo, una de les sis vidents de Medjugorje, ja estan disponibles en llengua espanyola en un llibre-entrevista titulat Mi Corazón triunfará (Libros Libres).
En l’edició espanyola, el pròleg ha estat a càrrec de la coneguda escriptora Maria Vallejo-Nágera, qui justament es van convertir durant un viatge a Medjugorje, en el que simplement acompanyava uns amics. Des d’aquell moment la seva vida va canviar i ella mateixa ha relatat el seu testimoni en diverses ocasions. Aquesta trobada amb la Mare de Déu fou clau i per això és una devota d’aquesta advocació.
Degut al seu interès, el reproduïm de manera íntegra:
“En el meu camí cap a Déu –que va començar cap a l’any 2000 de la mà de la Mare de Déu en una peregrinació a Medjugorje–, hi ha hagut de tot, estimat lector. Diguem que alts i baixos, alegries immenses i també grans decepcions; fins i tot alguna ensopegada que em va ferir i decebre greument i de la que em va costar refer-me després de la sorpresa i la indignació inicials. I és que no vaig trigar gaire a descobrir que aquí l’únic perfecte és Déu.
“Els altres –i aquí s’inclouen persones d’Església que podem considerar santes, sacerdots, bisbes, religioses i laics compromesos tal com puc ser jo– fem el que podem, cosa que en la majoria dels casos és poc i amb un percentatge de posades de pota alt, imperfeccions incomprensibles i fins i tot inadmissibles. Trista realitat, estimat lector, que no podem ignorar.
“Però tanmateix existeixen, en el camí de la fe ¬–gràcies a Déu i mai més ben dit!–, alegries i regals immensos que no podem ni hem d’oblidar mai de cap manera. Un d’ells és, sense cap dubte, el cas fascinant de Medjugorje.
“Quan els meus ossos van anar a parar a aquell lloc, les restes de la guerra encara deixaven pinzellades a les zones contigües que posaven la pell de gallina. Tot era penombra i tristesa en una Bòsnia-Hercegovina destrossada per l’odi irracional i la violència que caracteritza qualsevol bogeria bèl·lica. Tot i així, només de posar els peus al poble em vaig adonar que ni una gota d’aquella maldat fregava cap dels seus racons. Hi havia alguna cosa sobrenatural als seus carrers, casetes i església que no arribava a assimilar… Què era allò? No vaig trigar ni 24 hores a descobrir que allò que em commovia tant no era res més que l’incommensurable amor de tot un Déu. La seva Mare, la Mare de Déu Santíssima, es palpava a cada cantonada… Es clar que jo no la veia –no tenia, ni tinc, ni sospito que tindré mai en vida aquest privilegi–, però notar-la, us asseguro que la notava en el més profund del meu cor.
“Vaig tornar a casa amb un pilot d’incògnites i l’ànima encesa amb foc intens que no podia, encara que volgués, apagar. Havia descobert l’amor de Déu, la seva misericòrdia i la seva tendresa infinita, i com tothom que rep la més gran i exquisida medicina que pot curar totes les ferides, la vaig voler compartir amb tots els qui em volguessin escoltar. Però quin pebrot em vaig endur, estimat lector! Perquè no només els més pròxims a mi no van voler que compartís amb ells aquell privilegi sobrenatural, sinó que foren molts –tristament masses– els essers estimats més propers que fins em van rebutjar. Aquell castanyot de realitat em va omplir de sorpresa i incertesa … Com podia ser que gairebé ningú no volgués assaborir i compartir amb mi aquell descobriment?
“Els més entesos (teòlegs, sacerdots i religioses) van ser segurament els més durs amb el meu testimoni de fe … Els costava una barbaritat obrir els seus cors a un Medjugorje del que no havien sentit parlar mai, i naixien en el seu raonament temors i dubtes que feien molt difícil el seu apropament a la investigació del lloc.
“Ha passat molt de temps des d’aleshores, estimat lector… Han estat 17 anys de camí com a testimoni de l’amor que vaig rebre de Déu en aquell lloc, i creieu-me si us asseguro que ha estat costerut. Tanmateix, Jesús, amb els anys, l’aprenentatge rebut i la meva pregària i respecte incondicionals cap a la seva Església i els seus pastors, ha anat transformant la meva muntanya particular en un turonet preciós.
“Ja en són molts els peregrins que hi han anat, des d’aquells primers atacs de temps enrere, a aquell poble perdut entre muntanyes, on ells també s’han esmorrat amb l’amor de Déu, el de la seva Mare i els regals sobrenaturals infinits que ofereix l’Església catòlica de la mà d’uns franciscans valents, en aquell lloc.
“La Mirjana, autora d’aquest magnífic testimoni de vida reflectit en aquest llibre que li presento, és un dels pilars pels que jo un dia vaig poder anar allà. Si ella no hagués estat valenta, si no hagués cridat al món que veia la Mare de Déu en un país comunista, presa per militars ferotges que la van acorralar entre les urpes de la por i l’amenaça, cap de nosaltres no ens hauríem assabentat del que passava en aquell poblet beneït i humil.
“La Mirjana fou una nena-dona molt valenta (ho descobrireu en la lectura d’aquest escrit). No ens n’adonem… De vegades no volem veure, ens entossudim a aferrar-nos al raciocini desorbitat que regeix la nostra societat del segle XXI –tan lligada al laboratori i a la pipeta–, i ceguem l’ànima a realitats sobrenaturals que és impossible que cap científic pugui provar. Perquè a Déu no se’l posa a prova, estimat lector. A Déu se l’estima i se li agraeix tot el que ens regala. Punt. No li doneu més voltes.
“La Mirjana ha aguantat trenta sis anys donant testimoni davant de moltes i greus adversitats –entre elles les d’una guerra–. Què més voleu?
“Obriu el cor i llegiu aquest escrit. Crec que ha arribat el moment que es mereix ser escoltada per vosaltres i pel vostre raciocini intel·lectual d’home savi.
“Feu-ho llegint aquest escrit, estimats lectors, doncs fins i tot els savis necessiten Déu.
“Us el recomano amb tot el meu cor.
“Amb estimació, sempre:
“María Vallejo-Nágera”.
Font: www.religionenlibertad.com
