Benvolgut director, lloats siguin Jesús i María!
Quan el cor sagna i els ulls s’omplen de llàgrimes, l’únic desig que es té és el de poder explicar, a qui tens davant, en què s’ha “equivocat”. Quan estimes no pots romandre en silenci, perquè el silenci crea ponts que divideixen, no pas ponts que apropen. Per aquest motiu m’he permès escriure.
Benvolgut papa Francesc:
En aquests dies no es parla de res més que del que ha dit el Sant Pare sobre Medjugorje!. S’ha dit d’una manera però ha estat interpretat d’una altra? Han escrit això però la veu volia dir allò? i així contínuament.
Per a ser bons cristians hem de ser obedients a la Santa Mare Església; per això no podem ser mentiders. Per aquest motiu, el Sant Pare, abans de negar, hauria (això ho dic amb el màxim respecte) d’escoltar la veu del seu poble.
Recordo que al 2012 varem peregrinar amb el nostre antic Bisbe* i mentre pujava el Podbrdo (turó de les Aparicions) tothom li ho agraïa. Ell tranquil·lament va aturar-se i va dir: jo, com a pastor, tinc el deure de veure cap a on va el meu poble, i si resulta que de la meva diòcesi cada any peregrinen 200/300 persones, vol dir que allà hi deu haver alguna cosa!
Per això, Sant Pare, nosaltres medjugorjians (així ens anomenen) som milions i milions repartits per tot el món.
Érem drogoaddictes, adúlters, alcohòlics, potser érem bons però allunyats de Déu i qui sap què més érem…Escolteu els nostres testimonis! Verifiqueu el canvi a les nostres vides! Mireu amb els vostres propis ulls els patiments físics i quotidians dels sis vidents! Conegueu les seves famílies i els seus fills, que ja des que varen néixer senten -per part de monsenyor Ratko Peric, bisbe de Mostar- que els seus pares són uns mentiders. I ara també vós feriu aquests joves. Vós que veniu (així ho vau dir el famós 13 de març de 2013) de la fi del món, des d’on us va tocar viure el que vau viure a causa del règim i del mal del món…¿Vós creieu veritablement que durant el nostre regim, amb la milícia de Tito, un nen de 10 anys** hagués pogut contestar: “si t’ho dic, quina mena de secret és?”. O bé, creieu que per por s’haguessin fet enrere? El nen de 10 anys veu a la Mare de Déu (nosaltres, nens croates al 1981, no érem conscients de les aparicions marianes arreu del món), als 11 anys va perdre la seva mare, als 12 el pare. Vós creieu que sense l’ajut de Déu hagués pogut resistir aquell règim, que també vós coneixeu? Els nostres pares, si anaven a l’església, quedaven marcats com les ovelles! ¿Penseu que els nostres pares màrtirs haguessin aguantat els cops i ser empresonats per un caprici dels fills, en aquella època en què ens havíem de posar drets i saludar la mestra tot dient “per la pàtria i per Tito”?. Santedat, el nostre poble té Déu com a Pare i la Verge María com a Mare!
Els nostres sis joves, ara sis persones adultes, han estat triats per la Mare de Déu i amb molt d’amor us ho dic: “El que ve de Déu, l’home no ho podrà aturar”. Hem crescut amb la frase “Sang de màrtirs, llavor de cristians”. Des de l’època dels turcs hem après a defensar-nos, han intentat fer-nos callar fos qui fos qui manés, així doncs, res canvia. La història continua!
Molts del meus amics han preferit la pregària i el silenci (sens dubte han fet bé), potser per això la Mare de Déu ha triat sis adolescents d’aquesta terra àrida, perquè sabia que el món rebria els seus missatges.
Nosaltres, que vivim els missatges de la Verge Reina de la Pau, us prometem les nostres pregàries, tal com la nostra Mare ens ho demana el dia 2 de cada mes. Perquè nosaltres, Santedat, en aquell lloc sant anomenat Medjugorje, hem aprés a estimar, ja que ens hem sentit estimats.
Sí m’he atrevit a escriure, no és pas per faltar-vos al respecte, sinó perquè ¡tinc necessitat del meu successor de Pere!
Una forta abraçada en Jesús i María
Romana Grzin
Nota de la traductora
*Fa referència al bisbe de la diòcesi de Grosseto, a Itàlia, on resideix actualment l’autora
**Aquest nen és el vident Jakov Colo.
Font: https://medjugorjetuttiigiorni.blogspot.com.es/2017/05/lettera-al-santo
